COMPANYIA ELECTRICA DHARMA: "L'OUCOMBALLA" (1976). Aquest grup és un dels més populars de Catalunya, més que res perque han sobreviscut fins els nostres dies, i la seva discografia és de les més àmplies del panorama català. Bàsicament són un grup amb àlbums plens de cançons populars catalanes, passades pel particular so jazz-rock fussió del grup, cançons de molts segles d'antigüetat que, per nosaltres, els catalans, són molt especials i ens conmouen, però que fora de Catalunya són menys trascendents. A la majoria de temes del grup, cal destacar l'ús de sons tradicionals del folk català, com el del clarinet, aquí interpretat amb saxo soprano, que té un so molt semblant, convertit en elements solistes.
"L'oucomballa" és un dels àlbums amb més material propi del grup i un dels millors de la seva discografia. La formació era composta per Esteve Fortuny a la guitarra, Joan Fortuny al saxo soprano, Josep Fortuny a la bateria, Jordi Soley als teclats i Carles Vidal al baix. Com anècdota diré que, a l'únic disc de Mogul Thrash, grup format per James Litherland després de deixar Colosseum, i que a més crec que va ser el primer grup on es va formar John Wetton, es pot llegir als crèdits: "Produced for CD release by Jordi Soley, Supervision: Pere Soley". Imagino que aquest Jordi Soley és el mateix de la Dharma i en Pere deu ser el seu germà, no sé si algú ho sap amb més seguretat.
Al disc podem trobar clàssics del grup com "Ball llunatic-toc" o "L'oucomballa", grans temes instrumentals, molt jazz amb els particulars saxos sopranos destacant i donant la seva personalitat al grup. Altres temes destacats serien "Mater maritima", "Ones nones", tots ells llargs i complexes més propis del jazz-rock que del rock progressiu. I més folk serien "Mitjanit", "Els pardals de la Rambla" o "Titu-Tiru-Ritu", que és la dansa popular de Vilanova, una vila catalana. Molt bon disc que agradarà més als afeccionats al jazz-rock fussió.

Ferran Lizana

MÚSICA DISPERSA. L'àlbum de Música Dispersa és trencador, tant que si l'escoltes avui en dia et faci plantejar-te a les primeres escoltes si ets davant una obra mestre que ha de ser venerada o davant una rucada sense el més mínim sentit. El disc és majoritàriament acústic, i utilitza les veus d'una forma molt peculiar (sense cantar cap lletra, sino com a instrument addicional). La veritat es que no hi veig cap tipus d'influència ni res que, posteriorment, s'assembli. Costa molt introduir-te en aquest món de bojos, però quan ho aconsegueixes, de debò que hi han moments de gran bellesa. S'ha de dir que en aquest grup hi figurava Sisa que, posteriorment, seria un dels cantautors progressius del panorama català.

MÀQUINA: El seu disc "Why?" és un dels clàssics del progressiu psicodèlic espanyol. El tema que dona nom al disc, dividit en dues parts de 12 i 13 minuts és un deliri de Hammond i guitarres distorsionades que vola molt alt sobre atmòsferes d'altres galaxies. Potser l'únic però que li trobaria és que com a bona música psicodèlica a vegades es perd la direcció en favor de l'experimentació, però potser això sigui un dels seus encants.El grup va treure un altre àlbum posteriorment, un directe amb temes completament nous, on únicament hi restava Enrique Herrera (Hammond) de la formació del primer disc. El so és diferent, amb una secció de vent i menys experimental, però igual de bo.

PAN Y REGALIZ: Aquest grup tenia el so de flauta com a segell distintiu i es movia per terrenys també propers a la psicodelia, malgrat bastant proper al progressiu. No tenien la complexitat del so de Maquina, però d'altra banda tots els temes tenien molta personalitat, aconseguint moments molt intensos, destacant sempre la flauta de Guillem Paris. Els 9 minuts de "Today is raining" són la seva excursió psicodelica particular, i a l'àlbum no manquen temes diferents com "A song for the friends", cantat en un estil de pel·lícula musical dels anys 40, una cosa semblant al que feia Freddie Mercury als primers discs de Queen, però abans de que aquests s'iniciessin en la música.

Segur que ens queda algun grup important però per això esteu vosaltres, per complementar aquest escrit. D'altra banda, comentar que només s'han citat els grups dels 70 i que, actualment, hi han grups de gran qualitat com Pi-2, Dificil Equilibrio i d'altres que mereixen tractament apart.

Alberto Albas