El
panorama actual del progressiu català no és massa bo, certament,
però tampoc és nul o pessimista donada la quantitat de joves
grups que toquen aquest estil. Aquí teniu una relació d'alguns
grups d'aquí que han editat, des del 2000, un disc de tall simfònic
i/o progressiu, o estan a punt de fer-ho...
Si veieu que en manca algun, o tu mateix tens un grup de rock progressiu
(o estils afins), poseu-vos en contacte amb nosaltres.
AIRUN:
Grup català procedent de Banyoles (Girona) influenciats, principalment,
per King Crimson, Pink Floyd i el Jazz-Fusion. En el 2001 van editar una
demo "Apeiron", dos anys després
va sortir un tema al recopilatori "Sonora 2003".
GONG és el nou treball, editat al 2005.
http://www.airun.net
ALTER
EGO / SUNDAY CARAVAN : Aquest grup del Maresme (amb dos noms, o en
procés de canviar de nom) té un só instrumental en
el que es barregen el rock progressiu, el metal simfònic y el riffs
de hard-rock amb els sons del mediterràni. Podeu escoltar i descarregar
gratuïtament els 8 temes sencers del CD a la seva web.
http://www.alter3go.com/
ALQUILBENCIL:
Grup català que combina a les seves composicions el rock simfònic
i el Jazz-Fussió, ells s'autoqualifiquen com a rock progressiu-experimental.
Tenen dos discs, un homònim amb un estil molt experimental i "From
Serengethi to Taklamakan" (2001) on mostren el seu racó
més simfònic. Actualment Alquilbencil
treballa en una barreja entre el folk i l'experimental, agafant influències
de la música tradicional india i flamenca.
http://www.alquilbencil.com
ALTAIR:
Duet originari format per Alfredo Arcusa i
Isabel Muniente que varen editar dos àlbums
en els 90 "Altair" (1990) i "Fantasías
y danzas" (1999). Actualment son un trio format per Arcusa
a la bateria, Emilio Ruiz als teclats, que
substitueix a la fundadora Muniente i Albert
Guitart al baix. Han editat un tercer treball per Mellows anomenat
"Altair 3" (2004). La seva música
és instrumental a lo ELP, amb referències
als també clàssics Pink Floyd
i Genesis.
http://www.alfredoarcusa.net
AMAROK:
Grup de gran projecció que toca una original proposta musical consistent
en fusionar la world music amb el rock simfònic recolzant-se en multitud
d'instruments i en els teclats i composicions de Roberto Santamaria. Han
editat el seu àlbum més simfònic i progressiu "Quentadharkën"
(2004). Pablo Tato ha deixat el grup i Renato di Prinzio continua a la bateria.
Han participat dues vegades (2003 i 2006) al conegut Festival internacional
Baja Prog de Mèxic. El seu nou treball "Sol
de Medianoche" sortirà despres de vacances d'estiu i
podrem gaudir-lo al IV Festa de CosesNostres al 28 d'Octubre 2006.
http:// www.amarokweb.com
ATILA:
Intencion+Reviure. Van tornar a l'escena musical
el 2001 editant "Intencion+Reviure"
i actuant un parell de vegades a Girona, Barcelona i el Festival de Tiana.
Van prometre nou disc però les diferents ocupacions i la dificultat
d'assaig està refredant aquella promesa.
No disposen de pàgina web
BARTOK:
Jove banda barcelonina que practiquen un Metal progressiu a lo
Dream Theatre i Pain of Salvation. El
seu primer àlbum conceptual es diu "Revolution"
(2003). Treballen en un segon CD de nou 9 temes seguint la línia
de "Revolution" i inspirat en el
llibre de Paulo Coelho "El Alquimista".
http://es.geocities.com/bartokweb/
BOOGIE
DREAMS: Jove banda de Manresa que ens porta de tornada als anys setanta.
Progressiu, jazz-rock, funk, psicodèlia i rock laietà fonamenten
la seva música. Tenen dos treballs gravats, "Boogie
Dreams" i "Lost Beat"
que ha estat editat fa pocs mesos. Van actuar a l'única edició
del festival progressiu Minorisa.
No
disposen de pàgina web
DIFICIL
EQUILIBRIO:
El seu quart i darrer disc es diu "Simetricanarquia"
(2003) on es tornen a apreciar les influències crimsonianes que caracteritzen
aquest grup de Badalona. El seu cinquè i nou treball "Flood"
sortirà ben aviat.
http://www.dificilequilibrio.com
DR.NO:
Grup de Salou que interpreta un neo progressiu clàssic a lo Marillion,
Genesis o Camel.
El seu àlbum debut va ser "El bufo de
la cort" (2002) fitxant pel segell holandès Xymphonia
Records que el va editar el 2003. Ara mateix estan treballant el seu nou
disc i diversos concerts per l'estiu.
http://llobet.com/drno/
DRACMA:
Dos àlbums tenen aquesta banda barcelonina,
"Limits" (1994) i "A fine stormy
weather" (1996). El so de Dracma
és característic dels grups neo progressius dels 90. La seva
referència clara és IQ, malgrat
tenir també matissos marillionencs, amb una veu del cantant molt
adequada i apropiada per aquest estil. Tenen previst editar el seu tercer
disc amb Jordi Amela als teclats i Jordi
Prats a la guitarra, com sempre, tirant endavant i component, amb
noves, interessants i curioses incorporacions, algunes estrangeres.
http://www.dracmamusic.com/