Cardedeu

Cardedeu és una vila de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, que forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Bressol del Cacaolat i llar dels borregos, aquesta localitat vallesana és coneguda per les seves cases modernistes, dissenyades per l’arquitecte local Manuel Raspall. La població a Cardedeu ha crescut molt en els darrers anys, gràcies a les bones connexions amb Barcelona i Girona, i a les facilitats de transport públic, a través de bus i tren. L’any 2016 tenia 18.158 habitants.

El municipi de Cardedeu està situat a la depressió prelitoral, el connector natural del país amb el continent, per això trobem restes humanes des d’antic com el cromlec de Pins Rosers. Els romans van aprofitar aquesta via natural per construir-hi el principal eix de comunicacions: la Via Augusta. La zona del Vallès és una de les més poblades des d’antic i és coneguda la seva importància com a exportadora de vi a l’imperi. Diversos assentaments que han arribat fins a l’actualitat tenen el seu origen en vil·les romanes d’època antiga.

Una vila amb història

Per trobar la primera notícia històrica del nom de Cardedeu ens hem de remuntar fins el segle X, al 941, en què apareix la forma llatina de «Carotitulo». Ens haurem d’esperar un segle per trobar la primera referència de Santa Maria de Cardedeu. La parròquia està documentada el 1012 i pertanyia al terme del castell de Vilamajor dels comtes de Barcelona. Aquests consoliden els seus dominis i propietats a la zona durant el segle XII, passant llargues estades al castell de Sant Pere de Vilamajor, on naixerà el rei Alfons I. Durant aquesta època trobem les primeres referències de la sagrera, amb diverses cases i alguns artesans. També coneixem la notícia de més de quatre molins a la riera.

De ‘Carotitulo’ a Cardedeu

El petit nucli urbà de la vila de Cardedeu es consolidarà a partir de 1272 quan Jaume I li atorga la carta de poblament amb els privilegis de construir muralles, de celebrar mercat setmanal i una fira anual durant la festivitat de la Santa Creu, al setembre. També va obligar el pas del camí reial per dins el municipi en lloc del tradicional pas per la Strata Francisca, antiga Via Augusta.

El 1328 la batllia de Vilamajor va ser cedida a Berenguer de Sentmenat però degut a les protestes dels vilatans va tornar al patrimoni reial. Malgrat aquest antecedent al 1381 l’Infant Joan va vendre les propietats i privilegis de la batllia a Berenguer IV de Cabrera a canvi de 6.000 florins d’or d’Aragó per tal de sanejar els comptes de la corona. Les protestes van tornar, i el 1384 el terme de Vilamajor i les seves parròquies (Cardedeu, el Fou, Sant Antoni, Sant Pere i Santa Susanna) van esdevenir carrer de Barcelona en virtut d’un pacte amb la ciutat comtal. D’aquesta manera es garantia la permanència de la batllia sota jurisdicció reial. La batllia, amb autonomia pròpia, passava a ser considerat territori de la mateixa ciutat. Així Cardedeu, com a carrer i braç de Barcelona tindria els mateixos privilegis que el cap i casal però també havia de complir els seus deures amb la dita ciutat. Al Consell de Cent es van presentar uns 60 caps de família de la parròquia de Cardedeu per segellar el pacte, cosa que fa una població al voltant de 250 habitants.

No va ser fins el 1599, però, quan Cardedeu es va constituir en municipi autònom deslligat de Vilamajor. Aleshores el terme comptava amb uns 80 focs, que equivaldria a una població aproximada de 320 habitants.

Cardedeu continuava sent un poble eminentment agrícola, travessat per diverses rieres i torrents, i amb un subsòl ric en capes freàtiques. Al 1777 la riera es va desbordar i va afectar a la vila, però gràcies a aquest malaurat fet tenim la primera referència dibuixada del municipi.

Durant la Guerra del Francès les tropes espanyoles comandades per Vives i Reading van anar a buscar l’exèrcit imperial sota la direcció del general Saint-Cy, que tenia la missió de trencar el setge a les tropes franceses de la ciutat de Barcelona, després del Bruc i de Bailèn. El terreny escollit per presentar batalla va ser entre els termes de Cardedeu i Llinars. Amb el nom de batalla de Cardedeu, Jean Charles Langlois reproduïa en gravat el combat dins el seu “Voyage pittoresque et militaire en Espagne”. La batalla la van guanyar els napoleònics, els quals tingueren pas franc per socórrer les tropes imperials bloquejades a Barcelona, i així es va posar fi al setge de la ciutat, que havia durat quatre mesos.

Vila moderna

Punt estratègic en les vies de comunicació entre Barcelona i Girona, aquest fet ha marcat el seu passat històric, però la transformació de Cardedeu en vila moderna es va produir a finals del segle XIX amb la construcció de la línia de tren (1860) i de la carretera de Sant Llorenç Savall a Santa Coloma de Farners (1864). Cardedeu va créixer vers aquestes noves vies. Un creixement singular amb magnífiques torres de diferents estilis bastides per estiuejants barcelonins. El Vallès va ser escollit com una de les principals destinacions per estiuejar de la burgesia barcelonina. Banquers, comerciants, empresaris, fabricants, professionals liberals i polítics formaven part d’una de les colònies més importants de la comarca, en l’època de la dita popular «un palco al Liceu i una torre a Cardedeu».

Als eixos del segle XIX, s’hi afegiren les carreteres locals de Cànoves (1910), plantada de til·lers, i la de Dosrius, que van servir per estendre el nou eixample dissenyat per l’arquitecte municipal Manuel J. Raspall, i connectar els diferents barris del poble.

Toponímia

El nom de Cardedeu ha fet córrer rius de tinta, ja que diversos autors han defensat diferents orígens. Les propostes més acceptades són les de Francesc de B. Moll, que defensa que vindria de Car (quer, pedra) i deu (font o lloc d’on brolla l’aigua), i la de Balari i Jovany segons derivaria de “quercitulum” (alzinar petit), malgrat que aquesta última no és admissible fonèticament.

Què veure a Cardedeu

Dolmen de Pins Rosers

Conegut popularment com a dolmen, a la frontera amb Llinars i la Roca, trobem tres pedres, una de dreta i dues d’ajagudes voltades d’un cercle de set menhirs, és a dir, un cromlec. Joaquim Mercader, comte de Bell-lloc, va excavar la zona el 1879 i suggeria que les pedres del centre podrien haver format part d’un dolmen. La imaginació popular ha inventat diverses llegendes sobre les restes, com aquella que diu que era un antic hostal on els transeünts entraven però no en sortien.

La vil·la romana del Pla de les Parets

A la zona de llevant del municipi, al Poble Sec, a tocar del torrent Llibre i sota camps de conreu, trobem un dels jaciments arqueològics més importants del poble: una vil·la romana. Té una part rural i una part residencial amb unes petites termes, i ha estat excavada en diverses ocasions. La primera vegada va ser promoguda per en Tomàs Balvey l’any 1917, i les restes trobades estan guardades al museu. La més recent va consistir en una prospecció feta per l’empresa arqueològica Actium que va confirmar que la vil·la comptava amb una zona construïda d’uns 3.000 m².

La capella de Sant Corneli i Sant Cebrià

Al centre de la població trobem una de les capelles més antigues i emblemàtiques de Cardedeu. De petites dimensions, té el seu origen en època pre-romànica, i en conserva la forma de la planta i els basaments dels murs. Des del 1409 va dependre del monestir de monges de Montalegre, i l’any 1870 va ser desamortitzada i va passar a ser propietat municipal. Tot i així, el culte es va conservar fins el 1920, quan va ser abandonada per les monges. Des de llavors, les funcions de la capella han estat moltes, entre elles la de presó preventiva o local de l’Agrupació Coral Cardedeuenca, que la va restaurar i arranjar.
El 1992, la capella va ser aïllada de construccions antigues que estaven adossades al murs laterals i es va convertir en el centre d’una nova plaça. Actualment la capella és un espai dedicat a exposicions d’art contemporani i altres de temàtica local.

L’església de Santa Maria de Cardedeu

Documentada des del segle IX, conserva encara avui un mur d’època romànica amb arcs de pedra i un finestral, en part visible a la capçalera del temple. L’església actual és dels segles XVI i XVII. Destaca el campanar, amb gàrgoles zoomòrfiques als quatre angles i merlets de tipus català en el coronament. En la façana principal, que havia estat arrebossada fins la última intervenció de restauració, el 1989, és significativa la portalada escultòrica. S’hi pot veure en relleu la Verge Assumpció, patrona del municipi. I per sota, l’entaulament d’estil renaixentista on hi havia l’escut escultòric de la vila sostingut per dos angelets alats. La porta principal està flanquejada per dues cariàtides amb figures femenines: l’una representa la joventut i l’altra la vellesa. Als peus de les figures es pot llegir la data de construcció: 1780.

L’església ha estat cremada dues vegades, la primera el 1873, durant la tercera Guerra Carlina, i de nou el juny del 1936, durant la Guerra Civil.

A l’interior es conserva la pila baptismal del segle XVI, de pedra, amb el relleu de la Mare de Déu amb el nen en una de les cares. Destaca la capella del Sagrament, amb pintures d’Antoni Vila Arrufat. L’absis i la nau es troben decorats amb pintures d’escenes bíbliques i de la vida de Jesús, realitzades entre el 1940 i el 1955, segons projecte de Josep Ma. Messeguer.

El mas i l’ermita de Sant Hilari

El mas de Sant Hilari, o mas Ros, és una de les 46 masies del terme. Situada a la serra del mateix nom, segurament és hereva d’un antic assentament romà. La família de Sant Hilari la trobem documentada ja durant l’alta edat mitjana. El mas té una estructura en forma de L composta per diferents cossos annexos, el més recent dels quals el trobem a la façana principal, on hi ha la porta d’entrada amb arc escarser. A l’interior conserva una gran llar de foc i la cuina.

Davant el mas hi ha una gran era circular i l’ermita que li dóna nom. Tot i que és d’origen antic, a la llinda d’entrada hi trobem la data de 1795, que indica l’any de l’última reforma. Les pintures de l’interior són obra del pintor local Josep Castells i Planas. L’aplec, celebrat cada segon diumenge de gener, és una de les diades populars més concorregudes del municipi, on la gent del poble va a recollir el tradicional panet.

La Creu de Terme

De les tres creus termals que tenim constància només en resta una, situada a l’entrada del poble venint de Granollers. Es tracta d’una creu monumental del 1679, emplaçada damunt una ampla base circular, amb tres graons, una esvelta columna salomònica coronada per un capitell i la creu, de braços lobulats amb relleus escultòrics a cara i cara: en una la Mare de Déu i, en l’altra, Crist crucificat. En la base de la creu s’hi troben relleus esculpits: l’escut de la vila dins un rombe, un manat de cànem i la llegenda segons la qual resant un parenostre i una avemaria es guanyen 40 dies de perdó. La Creu de Terme és el monument més característic de Cardedeu, i l’Ajuntament en concedeix una reproducció en bronze com a màxima distinció de la vila.

Torres d’estiueig

«Un palco al Liceu i una torre a Cardedeu» era una dita popular que servia per definir la classe i distinció de l’alta burgesia barcelonina de finals del segle XIX. Moltes d’aquelles famílies de Barcelona van formar la colònia d’estiuejants de Cardedeu, on van bastir magnífiques torres des de l’eclecticisme al classicisme passant pel modernisme i el noucentisme. Obres d’arquitectes de renom com Manuel J. Raspall, Ramon Puig Giralt o la singular Casa Gual d’Eduard M. Balcells.

La Torre Lligé

Una d’aquestes torres d’estiueig és la Torre Lligé. És un dels edificis emblemàtics i característics de Cardedeu, seu actual de l’Ajuntament des del 1953. La torre original era residència de la família Lligé, polític i estiuejant a Cardedeu. Va ser construïda el 1890, segons projecte de l’arquitecte Adrià Casademunt. Conserva l’aspecte de casa d’estiueig, amb la torre mirador i una important terrassa balustrada oberta a la plaça, que en planta baixa forma uns porxos amb arcs de mig punt. Interiorment ha estat modificada per a dependències municipals, però cal destacar la Sala de les Columnes, antic menjador de la casa i actual sala de plens, on a més, s’hi celebren els casaments civils.

La Torre Granés – Espinach

Aquesta torre és una de les primeres cases d’estiueig construïdes a Cardedeu, el 1891, per voluntat de Mercè Espinach de Granés i obra de l’arquitecte Eduard Mercader. Avui conserva l’aspecte de torre d’estiueig, envoltada de jardí i encerclada per una interessant tanca i reixa de ferro forjat. La casa i finca ha estat seu de diverses entitats des del 1936, primer com a Casa de la Vila del 1936 al 1942, després Casino de Cardedeu de l’Associació de Propietaris del 1943 al 1957, i Casal d’Associacions des de 1972 fins 1990. Actualment tot l’edifici es dedica a Casal de la Gent Gran, i la casa s’ha adaptat a aquesta funció, sense perdre la imatge i les formes de l’antiga casa d’estiueig. Avui s’hi poden fer diversos tallers i activitats que omplen de vida la casa i el jardí.

El cementiri: modernisme per a l’eternitat

El cementiri municipal és una petita joia modernista poc coneguda, obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, un dels conjunts d’arquitectura funerària més interessants i singulars. El cementiri es va construir entre 1919 i 1920 i encara avui conserva tota l’essència i estructura original. Es troba edificat a la pendent d’un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica. A l’interior diversos panteons (dels quals destaca el panteó de Marc Viader amb una escultura d’Enric Clarasó) i elements com un pou o una pèrgola mirador, conviden a fer un passeig tranquil per descobrir aquest lloc d’interès arquitectònic.

El Museu Arxiu Tomas Balvey

L’element més destacat del Museu Arxiu és el conjunt de la farmàcia Balvey, formada pel mobiliari original de 1812 amb més de 200 pots de farmàcia. Aquest és l’eix vertebrador d’un nou discurs del museu, que té com a temàtica principal els remeis, la salut i els oficis sanitaris. Al costat de les sales d’exposició, el jardí botànic explica els ambients de vegetació mediterrània fent especial atenció a les espècies remeieres. El Museu Arxiu Tomàs Balvey, a més d’un interessant arxiu històric obert a consulta i venda de publicacions, ofereix exposicions temporals i un servei de guies per a grups d’adults (ruta Raspall) i d’escolars (descoberta de la natura, itineraris de coneixement del municipi i tallers).

Fires i festes de Cardedeu

• Cavalcada de Reis, el dia 5 de gener
• Aplec de Sant Hilari, el segon cap de setmana de gener
• Els Tres Tombs, el cap de setmana pròxim a la festivitat de Sant Antoni Abat
• Tastautors – Cicle de música de petit format de l’Associació Cultura l’Esquellot, els dos darrers divendres de gener i el primer de febrer
• Carnestoltes
• Febrer Musical – Audició i concert on es ret homenatge a noms il•lustres de la Sardana, de l’Agrupació Sardanista de Cardedeu
• Festival de Música de Cardedeu, de l’Agrupació Coral Cardedeuenca
• Diada de Sant Jordi, dies al voltant del 23 d’abril
• Fira de Sant Isidre, segon cap de setmana de maig
• Aplec de Sardanes, tercer cap de setmana de juny
• Fira de la Música de Cardedeu, d’ASMUCA, al juny o juliol
• Diada de Sant Joan, 24 de juny.
• Festa del Foc, de la Colla de Diables de Cardedeu, últim cap de setmana de juny
• Festa Major, cap de setmana pròxim al 15 d’agost.
• Aplec de Sant Corneli i Cebrià, primer cap de setmana de setembre.
• Escenes d’Estiueig, primer cap de setmana d’octubre.
• Cardoterror, festival de cinema fantàstic i de terror, entre octubre i novembre.
• PAM! – Poesia a Manta, mostra de poesia a Cardedeu, durant el novembre
• Aplec de Tardor – Audició matinal i concert de tarda i celebració de l’aniversari de l’Agrupació Sardanista de Cardedeu, al novembre.
• Fira de Nadal i del Torró Artesà, segona setmana de desembre.