CALLÚS
Callús està situat a l’esquerra de la vall mitjana del riu Cardener, al nord-oest del pla de Bages. Cal destacar que la riera de les Freixes (o de Bellver, o de Vallverd) forma el límit oriental del municipi.
Sobre la seva trajectòria econòmica, la indústria tèxtil hi va tenir una gran tradició, i les filatures de cotó havien atret treballadors d’altres municipis. De totes maneres, i malauradament, la crisi d’aquesta indústria ha produït el fenòmen invers.
El municipi s’alça enmig de paratges naturals de gran bellesa i que val la pena descobrir. També destaca per la seva rica gastronomia amb els productes de la cuina catalana com a grans protagonistes.
El Castell, un símbol històric
El poble actual de Callús es troba situat al peu de l’antic castell del mateix nom, anomenat castell Gotmar. Cal descar que aquest castell, també anomenat castell de Gotmar, va ser una fortalesa medieva de la que queden restes d’una torre.
Està documentat el segle X i va ser enderrocat durant la guerra civil de Joan II, l’any 1462. Conjuntament amb l’antiga parròquia de Sant Sadurní fou el centre de la vida col·lectiva del poble fins a final del segle XIX, quan arribà la indústria tèxtil al pas del Cardener.
La primera referència, de mitjans del segle X, en parla amb el nom deGodmare, i l’any 1026 s’hi va afegir el nom de Casteluç, que va derivar en Castluç l’any 1054. En concret, les restes que queden són una torre de planta circular derruïda, d’1,5 m per 7 de diàmetre exterior, restes de murs de diferents alçades i llargades.
Fent referència a la seva història, val a dir que el castell de Callús és documentat ja el 941 amb el nom de Gormar. En fou senyor Domnuç Bernat d’Òdena qui el va cedir per permuta al seu germà Guillem Bernat el 1054, qui al seu torn l’infeudà a Bernat Arnal l’any 1063. El castell seguí en mans del llinatge Òdena almenys fins a finals del segle XII, estant protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional en virtut del decret de castells de l’any 1949.
Un altre dels símbols històrics de la població de Callús és l’església parroquial romànica en la que es benera la figura de Sant Sadurní.
El Bages
La comarca del Bages és una de les més extenses de Catalunya. Es troba enclavada al centre del Principat, per la qual cosa constitueix una autèntica cruïlla de comunicacions.
El rius Llobregat i Cardener i els seus principals afluents conformen l’estructura hidrogràfica bàsica de la comarca. L’orografia la conformen terres planes al voltant del nucli de Manresa, el pla de Bages, que alhora està envoltat d’altiplans i serres. La superfície ocupada per sòl urbà, urbanitzable i infraestructures és de 6.744 ha, lleugerament per sobre del 5% de la superfície de sòl comarcal.
En l’actualitat, la superfície agrícola ocupa aproximadament el 17% de la superfície comarcal, mentre que la superfície forestal representa el 74,44% del total.