LA POBLA DE SEGUR
El municipi de la Pobla de Segur és la segona població més important de la comarca del Pallars Jussà, amb quelcom més de 3.000 habitants i amb una extensió de 33.59 km2. Situada estratègicament a 525 m d’altitud per sobre del nivell del mar, on hi ha la confluència dels rius Noguera Pallaresa i Flamisell, que tenen la seva desembocadura a l’embassament de Sant Antoni, al límit de la vila.
Per la seva situació prepirinenca, la Pobla de Segur ha estat des del seu naixement, un punt de contacte entre la cultura del Pirineu i la de la Conca i nexe d’unió entre el Pallars Jussà i les comarques veïnes del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, i final de trajecte pels viatgers del tren.
El municipi està format pels següents nuclis agregats: Sant Joan de Vinyafrescal, Puigmanyons, i Montsor.
Un apunt històric
L’origen de la Pobla data cap a la segona meitat del segle XII. El cens de 1380 assigna a la Pobla 12 focs i 6 al veí llogarret del Pui de Segur, vinculat als origens de la Pobla. Els censos posteriors dels que hi ha constància, del 1553 i 1595, atribueixen a la Pobla 51 i 39 focs, respectivament. El de 1718, el primer que computa per habitants, indica 500 veïns.
La Pobla de Segur pertany al vescomtat de Vilamur i la seva importància es fa notar des dels inicis del segle XVI. A l’activitat principal del conreu s’hi afegeix l’activitat industrial: telers de llana i de lli, de batans, de torns de cadar llana, i dels molins d’oli i de farina.
El Modernisme a la Pobla
El primer referent és la Casa Mauri (1907), un palauet i residència modernista construït amb els materials i la decoració propis d’aquest estil però amb la singularitat de la llunyania. L’estructura exterior no disposa de línies ondulades pròpies del modernisme. En tot l’edifici hi ha una presència del món natural i una asimetria que accentua el dinamisme de la construcció. Casa Mauri recupera els oficis artesans integrant a l’arquitectura les arts aplicades. Mosaics, vitralls i forja destaquen d’una manera esplèndida.
Els mosaics són realitzats per Lluís Bru autor dels mosaics del Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre d’altres. Actualment Casa Mauri és la seu de l’Ajuntament i en l’antic garatge hi ha l’Oficina de Turisme. El complex disposa d’uns jardins de l’època.
El Molí de l’Oli de Sant Josep
L’edifici del Molí de l’Oli recorda l’estructura d’una església romànica. El vell edifici fou remodelat en els anys 90 utilitzant materials nobles i mantenint la bellesa del passat. Una doble escala, porta de la part baixa al primer pis on es troben les instal·lacions del vell Molí de l’Oli. En l’actualitat el molí està completament restaurat i s’utilitza com a sala de conferències, recepcions i exposicions d’art.
A la planta baixa hi ha els arxius fotogràfics i documentals de la Vila. L’escultura de la façana és obra de l’escultor Josep Llimona i representa a Sant Josep amb el nen Jesús. Actualment és un centre cultural polivalent.
Ruta pel Romànic
Quant al Romànic, cal destacar Sant Miquel del Pui, una ermita del s. XII d’una nau amb volta esfondrada. Absis esberlat rodó, decorat amb arcs i faixes (els arcs recolzen una pedra pentagonal). L’absis és esberlat com la façana est, on hi ha la porta i l’arrencada d’un campanar de paret. Arc preabsidial del mig punt. Compta amb nau amb volta de canó i arcs torals dels que només en queden restes a les pilastres.
L’església ha estat restaurada seguint la tradició romànica. El 8 de maig es celebra l’aplec de Sant Miquel, on l’entitat «Comú de Particulars» obsequia a tots els participants amb un pa beneït. Amb una missa i una animada ballada de sardanes els poblatans recorden els seus orígens.
Destacar també que l’única dada que es té sobre l’església de Sant Cristòfol és que al s. XVIII era sufragània de la parròquia de Toralla, però la seva configuració fa que es pugui pensar en un edifici de l’Edat Mitja o inclús més antic, que es podria atribuir, com a altres de la zona, a l’escola de l’ordre dels Templaris, que cap al s. X s’establí a Sensui.