SANT FELIU DE PALLEROLS
Sant Feliu de Pallerols és una vila catalana de la província de Girona situada a la comarca de La Garrotxa i a la capçalera de la Vall d’Hostoles. Tot el municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i part del Sud, de l’ Espai d’Interès Natural del Collsacabra. Una de les seves característiques bàsiques és que el terme està envoltat de muntanyes, verdes, molt verdes, també de volcans. No li falta aigua, el riu Brugent travessa la població i del seu sòl hi brollen un gran nombre de fonts. La varietat paisatgística el fa ideal per practicar l’excursionisme.
Tradició cultural
Poble de músics importants i artistes destacats. De tradició mil·lenària amb una faràndula espectacular: cal veure el Ball dels Cavallets, els Gegants i la Mulassa que junt amb la Festa Major ha estat declarat pel govern de la Generalitat de Catalunya festa patrimonial d’interès nacional. Amb una llegenda que li dóna identitat, els santfeliuencs són coneguts arreu com els pescallunes.
Un apunt històric
Carregat d’història, conserva els elements que justifiquen el seu passat inquiet: ponts i esglésies romàniques, castells medievals, el Castell d’Hostoles i el de Colltort, cases pairals de gran interès, el casc antic de la Vila. Territori remença. Les revoltes remences (aixecament dels pagesos contra els feudals) deixaren empremta.
I parlant d’història, un dels emblemes del municipi és El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut presideix la vall d’Hostoles, a recer del Collsacabra. Situat a 1000 m. d’altura pertany a la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, bisbat i província de Girona. És un excel·lent mirador per poder contemplar unes vistes meravelloses des dels Pirineus al cap de Creus.
La Salut ha estat sempre objecte de la cura de la parròquia i de tots els seus fidels devots del nostre municipi de Sant Feliu de Pallerols. Ha esdevingut un dels santuaris més visitats, al qual acudeixen a expressar la confiança en la intercessió de la Verge, molts pelegrins i cada cop més excursionistes atrets per la bellesa dels paratges en què es troba situat. La primera capella va ser fundada al 1642 disposant una imatge d’una verge dins una bauma, sota la Roca del Claperols. La capella s’amplià a mesura que augmentava la seva devoció (s.XVIII). A partir de 1862 es bastí l’actual església neoclàssica.
Cada any, el mes de setembre es celebra l’aplec al Santuari i reuneix gent de tota la comarca. També, al mes de maig des de 1975 s’organitza la Pujada a peu a la Salut que és realitzada per atletes locals i de la comarca des de temps inversemblants. Al Santuari s’hi accedeix per la carretera comarcal que va de Sant Esteve de Bas a Vic, la C-153.
Un altre símbol
En el nucli antic, al costat del carrer Cantons Estrets i presidint la plaça de l’Església trobem l’església parroquial. Aquest impressionant edifici va ser construït a les acaballes del segle XVI i a principis del segle XVII. La primera notícia de la parròquia de Sant Feliu data de 1039. Segurament es referia a una església romànica i abans una altra de preromànica. Al seu voltant s’hi ubicava el cementiri que hi va romandre fins a finals del segle XIX quan la població havia crescut. Aquesta perdurà fins el 1427 i 1428, anys en què els terratrèmols l’afectaren greument, fent-la totalment irrecuperable.
Va adequar-se de manera provisional fins que fou aixecada aquesta de nova planta, aprofitant les ruïnes inutilitzades de la vella estructura: va canviar, però, el sentit longitudinal de la nau i fou bastida amb l’ajuda de picapedrers francesos que varen incorporar un treball minuciós de la pedra a la façana i al campanar (on hi ha marcades a l’angle esquerre les diferents dates d’execució). En una de les pedres hi ha una de les primeres representacions de l’escut municipal, amb les barres i tres estrelles. Va ser enlairada dins un estil gòtic tardà, molt típic de les zones rurals, per tant, tenim una església fosca i massissa, absolutament condicionada pels edificis que l’envoltaven.