Sant Cebrià de Vallalta
Són 3.337 els habitants que conviuen a Sant Cebrià de Vallalta, un municipi situat a la zona interior del Maresme, entre Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar. Amb el paisatge mediterrani de fons, Sant Cebrià està constituït per un casc urbà juntament amb les urbanitzacions de Castellar d’Índies, Vistamar, Can Palau, Can Bartomet i Can Domènec. Així com una sèrie de masies o disseminats, alguns dels quals han marcat la història del municipi.
Centre de comunicacions
Dins el centre urbà, destaca el campanar de l’Església Parroquial, datat de l’any 1577, i la notable Casa de Can Coris, del segle XV.Ambdues edificacions d’estil gòtic. A més a més, recentment, el centre del municipi ha anat adquirint importància com a centre d’estiueig i zona de segones residències. Encara que, cada vegada són més les persones que decideixen instal·lar-se de manera permanent a Sant Cebrià, degut a la seva proximitat amb el mar i entorn rural.
L’entorn sempre és producte del passat, i Sant Cebrià no podia ser-ne l’excepció. A partir del segle XVIII va adquirir molta importància el conreu de la vinya fins al punt en què es va crear una horta de monocultiu. En aquest context, tots els terratinents produïen el mateix i ho venien a nivell local. Hi havia grans excedents que eren enviats a la destil·leria. Encara que no sempre.
Espais únics
Destaca el celler de Can Puig, regit per Josep Puig Ribas, que despuntava per la qualitat dels seus vins. De fet, va ser el seu fill qui va superar el desastre de la fil·loxera gràcies a la importació dels mallols de vinya americana californiana. És certament important parar atenció a aquest fet perquè, és gràcies a partir d’aquest moment i primer contacte amb Estats Units, que la comarca s’obre al món. Especialment, a partir de la introducció de les diverses varietats de maduixot a la comarca.
Però no només arriba als Estats Units. Sinó que també a Anglaterra. El conreu de la patata es va promoure molt notablement. De fet, aleshores, la patata Royal Kidney era la màxima divisa de canvi per pagar l’armament i la munició.
Arrelada al territori i a la seva història, Sant Cebrià també és ramaderia. El seu entorn natural i cultiu de farratges facilita la cria de bestiar boví. A més a més, també existeixen dues fàbriques tèxtils encara presents en ‘urbanisme de la ciutat, però que van ser abandonades degut a les dificultats de transport i comunicació.
Per tots els públics
Sempre hi ha temps per evadir-se. Entre el setembre i octubre se celebra la Festa Major de Sant Cebrià de Vallalta i, a banda, se celebren altres esdeveniments com la diada de la Maduixa, entre el maig i juny; o la festa homenatge a la vellesa, entre el novembre i el desembre.
