Abella de la conca
Informació general
El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella. La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental.
La vila d’Abella de la Conca és assentada a la part baixa d’un coster, sobre el forat d’Abella, per on s’escola el riu d’Abella. De les cases, n’hi ha que són parcialment excavades a la roca i moltes van essent abandonades per d’altres de més properes al riu.
Llocs d’interés
El Castell
Assentat damunt la vila, documentat des del segle XI, i avui enrunat, era el centre de la baronia d’Abella. Té els seus orígens en el segle XI.
Tot i la migradesa de les seves restes, és un espai històric protegit, declarat BCIN (Bé cultural d’interès nacional) i pertanyent al catàleg arqueològic català.
Antiga església parroquial de Sant Esteve
Documentada per primera vegada l’any 1141, l’església es construí a partir d’un pla basilical de tres naus capçades a llevant per sengles absis semicirculars.
A l’antiga església parroquial es conserva un magnífic retaule gòtic, pintat devers el 1375, avui al Museu Diocesà d’Urgell.
Festes i tradicions
La vila d’Abella de la Conca celebra un aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Carrànima per la Segona Pasqua i la festa major del Roser el primer diumenge d’octubre .