ABRERA
Malgrat hi han indicis de poblament a la zona, no fou fins el s.IX quan podem parlar de nous colons que van aixecar la petita església preromànica sobre els fonaments romans, fet que indica un nucli de població i això explicaria el suposat significat d’Abrera en àrab: la riberenca o vora el riu. L’any 985 el cabdill musulmà Almansor va assolar tota la comarca i més tard, quan Catalunya s’havia engrandit cap el sud, va néixer l’Abrera actual, amb l’edificació de la nova església romànica de Sant Pere. Eren temps del feudalisme i la vila era una de les parròquies que integraven la baronia de Castellvell amb d’altres poblacions. Cap el s.XV o XVI es formà el carrer Major i entre el s.XVI i XVII es va ampliar el temple romànic amb les dues capelles laterals. Hi ha un creixement demogràfic gràcies a l’onada d’occitans que arriben al poble, malgrat que sovintejaven les enfermetats i les guerres, a més del bandolerisme que fou una de les epidèmies d’aquest temps. A finals de segle XIX es van construïr noves vies de comunicació i a principis del s.XX arriba l’electricitat i el 1922 s’inaugura el tram de via férria entre Martorell i Olesa, el 1925 s’inicia el subministrament d’aigüa i el 1929 les primeres clavegueres.
