ÀGER
La vila d’Àger està situada al mig de la vall del mateix nom, que forma part de la zona prepirinenca al nord de la comarca de la Noguera. Àger està limitat, com si d’una fortificació natural es tractés, al nord per la serra del Montsec, al sud per la serra de Montclús i, a est i oest, pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana respectivament. Aquesta protecció geoestratègica influirà decisivament a la seva història.
Una de les visites obligades si visiteu Àger és la del conjunt monumental de Sant Pere, un conjunt que inclou una col·legiata i el castell. Es tracta d’un recinte fortificat d’estil romànic/neogòtic promogut per Arnau Mir de Tost el segle XI en el context de la reconquesta de la vall d’Àger i a l’entorn dels quals sorgí la vila.
S’aixecà sobre les ruïnes de l’antic castell romà i posteriorment àrab. Entre el 1034 i 1047 es construí el castell-palau i la insigne església de la col·legiata que es confià a una comunitat de canonges. El segle XIV es començà el claustre, del qual fou promotor el comte Pere d’Urgell, i es finalitzarà el segle XV.
De l’antiga esplendor de St. Pere queden ornaments i pintures murals repartits entre el Museu Diocesà de Lleida, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i els Estats Units. Per la seva banda, Església de St. Vicenç d’estil romànic/gòtic/neoclàssic. L’actual parròquia de la vila és fruit de tres ampliacions.
Destacar també l’església de St. Vicenç, d’una sola nau en origen, es remunta al segle XI i posteriorment s’adossà al mur nord el temple de St. Salvador del mateix segle.
El campanar data del segle XIII. A cavall del XVIII i XIV, es construí la nau sud-oest d’estil neoclàssic. Al seu interior es guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de St. Pere, la Mare de Déu de Colobor i un magnífic òrgan d’estil barroc.
D’altres atractius són la via romana (s. II), la muralla de la vila (s.XI) i les pintures murals de la Capella del Calvari (s. XVIII i XIX), d’estil popular-rural. Per la seva banda, el santuari de la Mare de Déu de Colobor (s. XVI-XVII) i el gran hostal i casalici que acollia els pelegrins que creuaven el Pallars.
Un entorn natural per descobrir
El Montsec i la vall d’Àger se’ns descobreixen com un aparador de la història natural que comença fa 200 milions d’anys. Les seves roques parlen, ens estimulen i ens obren les pàgines d’un passat en moviment que ens ha deixat, a través del temps, una naturalesa esplèndida i espectacular, amb relictes de vida que han vençut la temporalitat i endemismes que ens reafirmen en la singularitat d’aquesta vall, immens escenari natural.
Cal destacar com a visites interessants les que us portaran a conèixer el congost de Mont-rebei o l’embassament de Canelles.
Un personatge il·lustre
Un dels personatges il·lustres d’Àger és Arnau Mir de Tost (1000?-1072). Cabdill indiscutible de l’expansió del comtat d’Urgell per terres de la frontera sota dominació àrab. Ha estat sens dubte la figura més rellevant de la història d’Àger, va posar les bases de totes les seves institucions i va convertir la vila en capital del seu senyoriu, que posteriorment esdevindrà amb els seus successors capital del vescomtat d’Urgell.
Va ser el 1046, després de successives batalles, quan aconseguí conquerir definitivament el Castell i la vila d’Àger de mans de Sulaiman, rei àrab de la Frontera Superior. Arnau Mir de Tost esdevingué aleshores senyor i custodi de tota la frontera cristiana des del mig Segre fins gairebé Benavarri, establint aliances feudals amb el Comte del Pallars Jussà, els reis d’Aragó i els comtes de Barcelona.
Fou també fundador de la Canònica de Sant Pere i el promotor del conjunt romànic del Castell i la Col·legiata d’Àger.