AlcanarFronterer amb el País Valencià, Alcanar és un municipi situat a l’extrem sud de la comarca del Montsià. El municipi està dividit en dos grans nuclis. D’una banda, trobem el nucli principal, situat a l’interior. Es tracta d’una zona especialitzada en l’agricultura, sobretot en els productes cítrics, cultiu que ha portat una gran prosperitat al poble. Mentre que, d’altra banda, destaca el nucli costaner que concentra gairebé tot el sector de la restauració.Aquesta franja litoral, coneguda com Les Cases d’Alcanar, se situa en plena Badia dels Alfacs i configura el port esportiu-pesquer més meridional de la costa catalana.
De cap a peus
Amb una població de 10.601 habitants, Alcanar és diversitat. Des dels orígens de la seva
història, el municipi ha acollit a poblats ibers, romans, musulmans… I ara, s’ha convertit en un destí amb un gran potencial turístic, que cada any acull a centenars de turistes provinents d’arreu. És així que el paisatge i urbanisme d’Alcanar són, sens dubte, un clar reflex de la seva història i antics habitants. D’aquesta manera, destaquen edificis com la Torre Sol de Riu, d’origen àrab, que difícilment passen desapercebuts.
A més a més, també de cara el turisme, s’aprecien nombroses cases d’estiueig escampades pel territori,sobretot a la vessant litoral. Es tracta de cases grans datades de començament de segle i de tipus senyorial. En són alguns exemples el Clos de Codorniu, on hi havia estiuejat el rei Alfons XIII, o el Pla, que havia estat propietat del marquès deLas Atalayuelas.
Més enllà de les platges i els passeigs pel port d’Alcanar, el municipi ofereix visites a espais històrics irresistibles. Així mateix, l’Església de Sant Miquel, d’estil renaixentista i neoclàssic, és un dels edificis més destacats situat al cim d’una àmplia escalinata. Reconegut pel seu campanar i capelles laterals, que daten del segle XVII. Tanmateix, Alcanar també amaga un important patrimoni arqueològic. Situat a uns 200 metres sobre el nivell del mar, trobem el jaciment de la Moleta del Remei, considerat el més important dins el terme d’Alcanar. La localització d’aquest jaciment és privilegiada. Es troba gairebé a la vora del mar i relativament a prop de la desembocadura de l’Ebre. Els nombrosos treballs arqueològics realitzats han evidenciat que, històricament, el territori va ser ocupat, des de finals del segle VI aC fins a finals del segle II aC, i que mantenia contactes amb pobles mediterranis, grecs i itàlics. Tot plegat ha fet possible que es posin al descobert restes que han permès conèixer el plantejament urbà del poblat, amb el seu sistema defensiu i altres construccions. Que no pari la festa
Ara bé, si una cosa és famosa d’Alcanar són les seves festes. Destaquen especialment les Festes Quinquennals, declarades d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Se celebren durant la primera quinzena d’octubre tots els anys acabats en quatre o en nou, i són definides com una “eclosió de llums, colors, guarniments, cants i fervors, assistències multitudinàries i entusiastes”. Es tracta de 24 quilòmetres de carrers decorats amb ornaments artesanals de flors, altars monumentals i catifes fetes minuciosament.
Però això no s’acaba aquí. El municipi d’Alcanar celebra diverses festes coincidint amb les quatre estacions de l’any. Al gener, se celebra la Festa de Sant Antoni Abat, on és tradicional fer el Ball de Sant Antoni al ritme d’una jota. El 15 de maig, per exemple, tenen lloc les Festes de Maig popularment reconegudes com les Festes dels Bous, on se celebren diversos correbous en honor a Sant Isidre, el patró dels pagesos.
La diada del poble està fixada pel setembre coincidint amb Sant Miquel, patró de la ciutat. En honor a la ocasió, pels volts d’aquesta diada, tenen lloc el Mercat Ibèric i el Concurs Nacional de Reclam Bucal, que es convoca des del 1998. I, per acabar, no podia faltar la Festa Major. La festa típica de tots els pobles se celebra, en el cas d’Alcanar, cada mes d’octubre en homenatge a la Mare de Déu del Remei. Una festivitat amb una accentuat caràcter religiós que es concentra en la peregrinació del Santuari del Remei on s’hi fa missa i paelles populars.
Amb una població de 10.601 habitants, Alcanar és diversitat. Des dels orígens de la seva
història, el municipi ha acollit a poblats ibers, romans, musulmans… I ara, s’ha convertit en un destí amb un gran potencial turístic, que cada any acull a centenars de turistes provinents d’arreu. És així que el paisatge i urbanisme d’Alcanar són, sens dubte, un clar reflex de la seva història i antics habitants. D’aquesta manera, destaquen edificis com la Torre Sol de Riu, d’origen àrab, que difícilment passen desapercebuts.A més a més, també de cara el turisme, s’aprecien nombroses cases d’estiueig escampades pel territori,sobretot a la vessant litoral. Es tracta de cases grans datades de començament de segle i de tipus senyorial. En són alguns exemples el Clos de Codorniu, on hi havia estiuejat el rei Alfons XIII, o el Pla, que havia estat propietat del marquès deLas Atalayuelas.
Més enllà de les platges i els passeigs pel port d’Alcanar, el municipi ofereix visites a espais històrics irresistibles. Així mateix, l’Església de Sant Miquel, d’estil renaixentista i neoclàssic, és un dels edificis més destacats situat al cim d’una àmplia escalinata. Reconegut pel seu campanar i capelles laterals, que daten del segle XVII. Tanmateix, Alcanar també amaga un important patrimoni arqueològic. Situat a uns 200 metres sobre el nivell del mar, trobem el jaciment de la Moleta del Remei, considerat el més important dins el terme d’Alcanar. La localització d’aquest jaciment és privilegiada. Es troba gairebé a la vora del mar i relativament a prop de la desembocadura de l’Ebre. Els nombrosos treballs arqueològics realitzats han evidenciat que, històricament, el territori va ser ocupat, des de finals del segle VI aC fins a finals del segle II aC, i que mantenia contactes amb pobles mediterranis, grecs i itàlics. Tot plegat ha fet possible que es posin al descobert restes que han permès conèixer el plantejament urbà del poblat, amb el seu sistema defensiu i altres construccions. Que no pari la festa
Ara bé, si una cosa és famosa d’Alcanar són les seves festes. Destaquen especialment les Festes Quinquennals, declarades d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Se celebren durant la primera quinzena d’octubre tots els anys acabats en quatre o en nou, i són definides com una “eclosió de llums, colors, guarniments, cants i fervors, assistències multitudinàries i entusiastes”. Es tracta de 24 quilòmetres de carrers decorats amb ornaments artesanals de flors, altars monumentals i catifes fetes minuciosament.
Però això no s’acaba aquí. El municipi d’Alcanar celebra diverses festes coincidint amb les quatre estacions de l’any. Al gener, se celebra la Festa de Sant Antoni Abat, on és tradicional fer el Ball de Sant Antoni al ritme d’una jota. El 15 de maig, per exemple, tenen lloc les Festes de Maig popularment reconegudes com les Festes dels Bous, on se celebren diversos correbous en honor a Sant Isidre, el patró dels pagesos.
La diada del poble està fixada pel setembre coincidint amb Sant Miquel, patró de la ciutat. En honor a la ocasió, pels volts d’aquesta diada, tenen lloc el Mercat Ibèric i el Concurs Nacional de Reclam Bucal, que es convoca des del 1998. I, per acabar, no podia faltar la Festa Major. La festa típica de tots els pobles se celebra, en el cas d’Alcanar, cada mes d’octubre en homenatge a la Mare de Déu del Remei. Una festivitat amb una accentuat caràcter religiós que es concentra en la peregrinació del Santuari del Remei on s’hi fa missa i paelles populars.