ALCOVER
Alcover és una població de 5.143 habitants* i amb un terme municipal de 46,28 Km². El terme municipal d’Alcover està situat en la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de la comarca de l’Alt Camp i al límit amb les comarques del Baix Camp i el Tarragonès.
La vila d’Alcover és un poble de llarga tradició agrària, que gaudeix d’un important teixit industrial, comercial i turístic. La mida de la població i l’extensió del seu terme, fan d’Alcover un lloc ideal per al desenvolupament d’una comunitat humana equilibrada.
El seu clima és benigne, clarament mediterrani, on un semicercle de muntanyes, la serralada prelitoral, fan de pantalla protectora d’un clima continental provinent de les terres de Ponent o de Lleida. Aquestes muntanyes protegeixen la població de les baixes temperatures. La mitjana de la temperatura anual és de 15,5 graus.
Un indret històric
Heu de saber que a l’any 1245 es té la primera notícia de l’existència d’una muralla a Alcover. S’accedia al recinte a través dels portals de Sant Miquel i la Saura, que es conserven encara avui, i el d’Amunt, al carrer del Rec a prop de l’església Nova.L’any 1356, amb motiu de la guerra entre Aragó i Castella, Alcover rep l’ordre de fortificar la vila, amb un segon recinte emmurallat. La muralla tenia 18 torres, de les quals encara es conserven les de ca Ballesté, d’en Girona i ca Tatxó.
Per la seva banda, l’església de Sant Miquel està situada al cementiri de la vila i és creu que és la primera església de la vila. Probablement va ser construïda cap el 1135. Se sap del cert que a l’any 1154 ja existia i que el 1166 es va convertir en església parroquial.
La irregularitat de la construcció fa que en Cosme Vidal afirmi que fou edificada entre les tàpies d’una fortalesa àrab. D’altres afirmen que una part de l’església degué caure, essent reconstruïda només parcialment, vers el s. XV. Segons aquesta teoria, l’església tindria originàriament 26,85 metres de llargada per 11 d’amplada i seria d’estil romànic. En caure, una part d’aquesta superfície continuaria com a església, sostinguda per sis arcs gòtics de pedra de sauló1 i una alçada d’uns 10 metres. Però, de la resta de l’edifici només es conservarien les parets i la porta, d’arc de mig punt, destinant-se aquell sector a cementiri. Aviat, el cementiri desbordaria el petit espai entre les parets i l’església, de tal manera que avui l’església resta dins el fossar.Però Alcover no únicament compta amb un entorn natural de singular bellesa; sinó que, quan hom s’endinsa cap a la muntanya descobreix una explotació a l’aire lliure d’on s’extrau l’anomenada pedra d’Alcover.Amb l’explotació moderna de les pedreres, cap a la dècada dels seixanta, fortuïtament els picapedrers anirien descobrint uns impressionants relleus d’animals, l’empremta petrificada d’una fauna marina que habità la zona fa 240 milions d’anys. Aquelles restes paleontològiques foren investigades per científics d’arreu del món, tot descobrint que es tractava d’un valuós patrimoni cultural que calia conservar i revalorar.Els fòssils descoberts a les canteres d’Alcover – Mont-ral, determinaren l’evidència de l’existència d’un mar tropical, poc profund i protegit per un escull coralí. Aquella vida i activitat animal que es descobria corresponia al període geològic anomenat Triàsic.No hi ha dubte que la presència a la zona d’una explotació a l’aire lliure, ha permès descobrir capes i estrats de la terra ocults durant milions d’anys. El treball quasi manual a les pedreres ha posat al descobert un jaciment paleontològic de primer ordre, una fauna marina en perfecte estat de conservació. Tot això significa una important troballa científica i a més a més, dóna a aquest paratge natural una vàlua patrimonial addicional.El Museu Municipal d’Alcover custodia un valuós patrimoni cultural entre el qual hi destaca la important col·lecció de fòssils trobats al llarg dels anys a les pedreres de la zona.
El nom d’Alcover
Encara que existeixen algunes teories que fan derivar el nom d’Alcover d’un mot prerromà, el més probable és que es tracti d’un nom d’origen àrab, format amb l’article al-. El significat que obté més consens entre els especialistes és “el gran”.
La primera documentació on s’esmenta el nom del poble, amb tot, ho fa com a Sta. Maria d’Alcover, el 1059. A partir del moment en què Ramon Berenguer IV va donar el poble a l’església de Tarragona, ja sempre s’ha anomenat Alcover, llevat d’un breu parèntesi, després de la guerra civil del segle XV, en què l’arquebisbe de Tarragona, senyor de la vila, com a càstig pel partit que Alcover havia pres, va llevar-li el nom i va substituir-lo pel de Vilanova del Camp.
Els gegants, un símbol
Els orígens dels gegants d’Alcover, que es diuen Miquel i Saura, no són gaire clars degut a la manca d’imatges i escrits de referència. No obstant això, gràcies a testimonis vius, es té constància de que abans de la guerra civil espanyola una parella de gegants ja amenitzava les festes d’Alcover.Amb la voluntat de recuperar la tradició gegantera interrompuda per la guerra, el 1953 l’Ajuntament d’Alcover va encarregar fer les figures actuals al taller Ingenio de Barcelona.Malauradament, aquests nous gegants van perdre popularitat gradualment fins al punt de ser arraconats. A la dècada de 1980 van ser recuperats de l’oblit i van tornar a prendre protagonisme a la vila i voltants.