ALMACELLES
A la comarca del Segrià, hi trobem el municipi d’Almacelles, que compta amb una història molt particular. Si bé la vila que avui coneixem data de finals del segle XVIII, les darreres investigacions històriques ens han demostrat que va existir una Almacelles en èpoques anteriors. Just darrera del tossal del Vilot en la vessant nord-est, es troben les restes arqueològiques del poble d’Almacelles que fou destruït segons els textos antics durant la Guerra dels Segadors a mitjans del segle XVII.
Fou l’any 2005 quan es van descobrir aquestes troballes en motiu de l’arranjament d’un antic abocador i la conversió d’aquest en el parc del Vilot. Les primeres intervencions arqueològiques es varen iniciar la primavera del 2005 i es varen continuar en el 2006, 2007, 2008 i 2009.
Les intervencions arqueològiques dirigides per l’arqueòloga de l’Ajuntament d’Almacelles han permès deixar al descobert una gran unitat domèstica de planta irregular amb uns espais ben definits com són una zona d’emmagatzematge, una cuina, un espai destinat a estable, i un primer pis que de ben segur estaria destinat a les sales i habitacions de la família o famílies que allí hi vivien.
Altres indrets per descobrir
La Rambla, o millor dit, les Rambles d’Almacelles són una de les artèries vitals i amb més personalitat de la vila. De fet, poques ciutats del nostre entorn poden presumir d’un passeig ininterromput d’1,3 Km de llarg i 30 metres d’ample. Unes rambles que, a més d’ombra a l’estiu, enriqueixen l’esperit del passejant amb escultures, monuments, flors i –en definitiva- amb molta vida durant tot l’any. Aquesta és la nostra Rambla.
La Rambla d’Almacelles neix quan el veritable pol econòmic de la població era l’estació de ferrocarril i el seu entorn curull de naus, molls de càrrega i descàrrega i viatgers de tot tipus i condició. Aviat es va veure la necessitat de crear un gran vial que comuniqués aquesta estació amb l’aleshores carretera general. Aquest nou vial evitaria el pas de trànsit pesant pel centre urbà.
Finalment, l’urbanista José Benedicto va posar negre sobre blanc i la dissenyà per primer cop en el projecte d’eixample de la nova vila, projecte que s’aprovaria el 1909 i entraria en vigor el 1910.
El parc d’Europa
A tocar de la Rambla de la Il·lustració trobem el Parc d’Europa, un espai públic posat en funcionament en 2012, de 2,5 Ha., amb un llac de 3.000 m2 de 60 metres de diàmetre i conformant un espai de zona verda i esbarjo, el més gran de que disposa la localitat. En ell es pot fer un recorregut per la Història d’Europa des de la Prehistòria fins als nostres dies i encara cap al futur, a través d’uns elements escultòrics d’acer amb informació troquel·lada i uns Qr que enllacen amb la informació relativa a l’escultura i període de que es tracti.
És un equipament potent i amb vocació de ser punt de referència de la vila adreçat a tothom però molt especialment a aquelles persones que gaudeixen en més ocasions i intensitat dels espais públics, els nens, els joves i la gent gran en combinar elements estàtics amb d’altres dinàmics i encara interactius que fan del parc un lloc per gaudir la tranquil·litat oferint alhora possibilitats de lleure, esport i esbarjo.
El Vilot
L’altre gran turó d’Almacelles. Símbol i referent del lloc on es trobava l’antiga Almacelles, d’arrels andalusines i desenvolupament medieval. Arrasada i despoblada durant la Guerra dels Segadors, encara podem veure i gaudir de l’interessantíssim jaciment arqueològic del Vilot. Allí podrem comprovar com era una part d’aquest poble: murs, carrers, empedrats, forns de calç, cisternes… Tot un llegat que ens farà retornar al món medieval en què Almacelles es conformà com un dels grans nuclis industrials en la fabricació de terrissa i ceràmica de la zona.
Als peus del Vilot, des del qual hom hi pot tenir les millors vistes de la població i de tota la Llitera aragonesa, també podrem gaudir d’uns dels parcs més concorreguts a l’estiu de la població: el Parc del Vilot. Aquesta zona verda recupera l’espai que durant anys i panys havien estat els antics dipòsits d’abastiment d’aigua de la població i després un abocador de runa. Ara, del que fou un dels dipòsits, se n’ha fet un llac i del que eren espais per a la brossa són una zona de gespa i d’arbres ideal per fer menjades i altres activitats a l’aire lliure.