ALP
La vila d’Alp gaudeix d’una situació estratègica a la Cerdanya, ja que es troba emplaçada a la sortida de la vall del riu d’Alp. Alp està situat a 1.159 m d’alçada i la complexa orografia del seu terreny fa que el seu terme municipal tingui grans extensions de boscos, extenses zones de pastura i, en definitiva, un paisatge incomparable. Dins el terme municipal d’Alp podem trobar les poblacions d’Alp, la Molina i Masella i la seva superfície compren des de la plana fins a la collada de Toses, al vessant oriental de la Cerdanya.
Quant a les comunicacions, a Alp s’hi pot arribar amb cotxe de Barcelona per Manresa cap al Túnel del Cadí, o bé deixant la C-1411 a Guardiola de Berguedà per anar a trobar la carretera de muntanya, que uneix la Pobla de Lillet i La Molina. També, des de Barcelona, per Vic, Ripoll i l a collada de Toses seguint el curs de la N-152.
Des de Lleida, seguint el curs de les carreteres C-1313 i N-260 per Ponts i la Seu d’Urgell. Des d’Andorra, pel Pas de la Casa i la Guingueta d’Ix per la carretera francesa N-20, travessant la frontera a Puigcerdà.
També podem arribar a Alp amb autobús des de Barcelona i des de la Seu d’Urgell, té el seu destí a Puigcerdà passant per Alp. Finalment, amb tren des de Barcelona fent servir la línia de Renfe, la qual uneix la ciutat comtal amb Puigcerdà i la frontera francesa, amb parades a La Molina i Alp.
Un destí turístic
Alp és avui un municipi viu, abocat gairebé exclusivament al turisme, ja que dins del seu terme municipal hi ha dues de les estacions d’hivern més importants d’Europa: La Molina i Masella. Aquesta orientació turística fa que la modernitat i la continuada modernització siguin factors sempre presents en les ments del qui assumeixen la tasca de portar el municipi endavant. Però malgrat aquesta mentalitat de futur, Alp no oblida la seva història i a cada racó de la vila, als seus carrers estrets, a les seves places silencioses, s’hi respira una mica d’aquest passat històric.
Va ser a primers del segle actual quan el municipi d’Alp inicia un progressiu i també imparable desenvolupament que l’ha portat fins a l’esplendorós moment actual, en què Alp és considerat un dels més atractius centres de turisme de tot el país. Tot i això, durant el segle passat Alp ja comptava amb l’atractiu de ser una excel’lent estació d’estiu.
Però, sens dubte, la història recent d’Alp l’han marcat profundament dos fets puntuals: l’any 1922, amb l’arribada del tren a La Molina, que és quan aquesta estació d’esquí es desenvolupa definitivament per convertir-se en una de les millors d’Europa, i el 1967, quan es produeix un altre boom amb la creació de l’estació d’esquí de Masella..
La història de La Molina com a estació d’esquí es remunta, però, a uns anys abans, concretament al 1909. Dos anys més tard ja tenia lloc la primera competició oficial d’esquí, i l’any 1924 La Molina acollia els campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí.
Des d’aquesta data, el progrés de La Molina i Masella ha estat constant fins a consolidar-se com un gran domini esquiable ALP 2500, fruit de l’esforç i voluntat de regidors i empresaris.
Alp 2500 neix amb la idea d’acostar a tothom un tipus d’esquí que fins ara semblava destinat només a una zona molt concreta del centre d’Europa. Es tracta d’un gran domini esquiable considerat uns dels més grans d’Europa que supera els cent quilòmetres de pistes marcades amb una extraordinària varietat en els seus traçats per satisfer a tots els gustos i nivells.
Alp, constitueix un dels marcs de segona residència més qualificats, pels seus atractius naturals, per la seva hospitalitat, per la seva gastronomia, per poder gaudir de l’esport i per haver preservat el seu encant rural unit a un esperit avançat de futur.
Com a municipi turístic que és Alp, és actiu i vital, crea, promou i organitza en el decurs de tot l’any nombroses activitats esportives, culturals i lúdiques; fruit de l’esforç de gent emprenedora i animosa.
No us deixeu perdre…
Torre de Riu i capella de la Divina Pastora Aquest castell d’aires romàntics, inspirat en les zones de Loire i Bretanya amb ressonàncies neogòtiques, va ser construït a finals del segle XIX (any 1896) sobre la vella Torre del riu, un baluard de defensa del segle XIV. Aquesta superposició provoca fets curiosos, com ara que la major part de l’edifici les parets tinguin una amplada de dos metres. El conjunt arquitectònic inclou la petita Capella de la Divina Pastora, adossada a l’edifici principal. Capella neomedieval on es venera la imatge de la Mare de Déu d’Ovella per mitjà d’una reproducció, ja que la verdadera fou destruïda l’any 1936. Aquesta és una de les verges més venerades de la zona, que segons la tradició va trobar una ovella separada del ramat… els pastors de la zona del Carlit la tenien per advocada, li encomanaven el bestiar i li feien ofrenes de vellons de llana i collars de fusta envellits. Durant la guerra tant la capella com el castell es van cremar i ja no van tornar a recuperar l’opulència d’altres èpoques. En un dels laterals de l’església hi ha la masoveria, l’única part habilitada per viure tot l’any.
Per la seva banda, l’església actual de Sant Pere és un edifici del segle XI, amb moltes modificacions posteriors. És l’únic exemplar romànic de la comarca que presenta una planta basilical, de tres naus. Les naus laterals tenen capelles adossades amb posterioritat, mentre que la capçalera original va ser substituïda per l’actual presbiteri. La nau central era coberta amb una volta de canó abans de ser sobrealçada, però es conserven encara els pilars que sostenen els arcs toral.
Cal destacar que la porta oberta a llevant es l’única de les obertures primitives que conserva l’edifici. A la paret nord del presbiteri hi ha una pintura gòtica del segle XIV amb la figura de Sant Cristòfol. Es conserves dues talles de la Mare de Déu, una al Museu d’Art de Girona i l’altra al s.XIII, al Museu Episcopal de Vic.