A la comarca del Montsià hi trobem Amposta, al marge dret del riu Ebre, limitant amb la plataforma continental i el Delta de l’Ebre. El seu terme municipal és el més gran de la comarca i limita al nord amb el riu Ebre, a l’est amb Sant Jaume d’Enveja i amb el mar Mediterrani, mentre que al sud també limita amb el mar i amb el municipi de Sant Carles de la Ràpita a i l’oest amb els de Freginals, Masdenverge i Tortosa.
Un dels grans símbols d’Amposta és el pont penjant, que es va construir entre 1915 i 1921 i va ser el segon pont penjant del món fet amb formigó armat.
Per la seva banda, el castell d’Amposta va ser l’estructura més important del municipi des de la seva edificació fins a la seva destrucció durant la Guerra Civil Catalana. Actualment, acull la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.
Visites obligades
Balada és una petita població deltaica situada al marge dret del Delta i a la vora de l’Ebre. Aquesta població depèn dels municipis d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja. D’aquesta població hi destaca el gran Baladre, arbust que li dóna nom al poble i què per les seves extraordinàries dimensions ha adquirit la categoria d’Arbre Monumental. Balada és un lloc ideal per a poder conèixer l’entorn del riu: el bosc de ribera, el cultiu de l’horta i el de fruiters. En aquesta població hi ha instal·lat un pantalà sobre el riu per a la pràctica de la pesca i com a moll per a atracar petites embarcacions.
Per la seva banda, la barraca de l’Ametllé presenta unes dimensions imponents, per la qual cosa està considerada la més gran de les d’una sola nau a les comarques de l’Ebre i de Tarragona. Presenta una planta rectangular, en forma de naveta, el seu costat llarg amida 8,80m, el costat ample 5,40m, i té una alçada d’entre 4 i 5 m. Encarada al sud trobem la part d’entrada amb forma apuntada, i presenta dues obertures més de ventilació i evacuació de fums, que estan fetes amb tres lloses formant un triangle a les parets est i nord, atès que es feia servir com a habitatge temporal dels treballadors del camp. També disposa de diversos prestatges i d’una menjadora per a l’animal de treball fets amb la mateixa pedra de l’estructura.
Altres indrets per descobrir
La barraca era l’habitatge tradicional al delta de l’Ebre. Els primers colonitzadors venien a caçar i a pescar a les llacunes, en aquest cas la barraca era l’habitatge de temporada. Quan començaren els primers treballs de dessecació de camps per al cultiu de l’arròs, els pagesos la destinaren a habitatge de tot l’any.
Estaven construïdes amb canyís, fent servir puntals i d’estructura fusta d’olivera i d’eucaliptus, el sostre el cobrien en borró i les parets s’arrebossaven amb fang i palla. Actualment, n’existeixen algunes disseminades pel Delta de l’Ebre.
Destinació de turisme esportiu
Amposta esta situada en un entorn natural privilegiat, a la vora del riu Ebre, a les portes del seu Delta i franquejat pels Ports de Beseit i la serra del Montsià, equidistant entre Barcelona i València. La seva climatologia es idònia tan per a la pràctica de l’esport, amb un agradable clima mediterrani, sobretot durant els suaus mesos d’hivern, com per fer turisme. La ciutat compta amb unes instal·lacions esportives que han produït un gran nombre d’esportistes en diverses modalitats esportives, amb grans èxits internacionals, que l’han portat a ser seu del Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre reconegut pel Consejo Superior de Deportes. La Destinació de Turisme Esportiu pot oferir als equips i esportistes un ampli ventall de recursos i serveis professionals, complementats amb uns atractius turístics com son el Parc Natural del Delta de l’Ebre, les seves platges quilomètriques, el riu Ebre, l’observació d’ocells, acompanyada per la seva gastronomia típica particular.
Un recorregut pel Delta de l’Ebre
El delta de l’Ebre constitueix la zona humida més gran de les terres catalanes i el primer hàbitat aquàtic de la mediterrània occidental desprès del de la Camarga (Parc Regional Francès) i el segon de la península després del Parc Nacional de Doñana. El Delta destaca pel seu paper biològic; en el seu interior extenses àrees de cultius d’arròs, hortícoles i de fruiterars; en la part litoral es troba un dels paisatges lacustres més atractius del Mediterrani, amb grans llacunes d’una riquesa biològica excepcional; i en la seva perifèria grans extensions de sòls salins; a més les llargues i desertes platges arenoses amb dunes. Moltes de les àrees del Delta foren declarades al 1983 Parc Natural per a protegir-ne el seu interès ecològic.
Les àrees pertanyent al terme municipal d’Amposta són: la llacuna de l’Encanyissada, la llacuna de la Tancada, la llacuna de la Platjola, la platja dels Eucaliptus i els ullals de Baltasar, a més de l’Illa de Sapinya.
Quant a ornitologia, el delta de l’Ebre és una zona humida d’interès internacional per als ocells, ja que serveix d’àrea de repòs i d’hivernada, a més de ser el lloc de cria per a nombroses espècies. És per aquesta raó que la seva ornitofauna és especialment rica i variada, havent-se observat al voltant de 300 espècies diferents.
La millor època per observar ocells és la tardor, quan l’arribada dels hivernants coincideix amb el pas d’altres migradors que van més al sud, donant lloc a una elevada diversitat. Malgrat tot, l’hivern també ens permet l’observació d’espècies molt interessants, entre les quals destaquen els anàtids: cullerot (Anas clypeata), ànec piulador (Anas penelope), ànec blanc (Tadorna tadorna), morell cap roig (Aythya ferina),i també els limícoles: gamba roja (Tringa totanus), tètol cua-negre (Limosa limosa),