Argentona
Des del bressol de la Serralada litoral arriba, gairebé, fins les onades del Mediterrani. Argentona és un municipi situat a la part central de la comarca del Maresme, pràcticament tocant el límit amb Mataró i Cabrera de Mar. Amb una població de 11914 habitants, Argentona és un oasi de pau i natura. Replet de nombrosos boscos de pi i alzina, el municipi segueix destacant per la producció d’agricultura molt intensiva amb les hortalisses i la floricultura com
estrelles protagonistes.
Descobrint la vil·la
El casc urbà del municipi està situat al marge dret de la riera d’Argentona i s’estructura a partir de l’Església Parroquial de Sant Julià i del Carrer Gran, l’eix comercial de la vil·la. L’Església de Sant Julià destaca pel seu atractiu arquitectònic d’estil gòtic tardà. Presenta una magnífica rosassa al capdamunt de la portalada i protegeix la famosa capella modernista del Sacrament, construïda al segle XIX, obra del reconegut arquitecte Puig i Cadafalch.
Seguint amb les Esglésies, no podem passar per alt la de Sant Sebastià, situada al nord del poble. Es troba sobre un turó de 100 metres, ja que la seva construcció, datada del segle XVI, tenia per objectiu evitar la pesta als pobles i ciutats. Des que va ser restaurada al segle XX, cada any es fa un ofici religiós el 20 de gener, on es reparteixen sagetes. També s’hi celebra un concert de la coral “Llaç Amistat”.
Apreciable des de diversos punts del Maresme, a Argentona descansen les restes del Castell de Burriac, edificat durant el segle XI. També conegut com a Castell de Sant Vicenç, la propietat de l’edifici s’ha anat traspassant entre diverses nissagues o pobles dels voltants. Però, en qualsevol cas, Argentona i la seva gent se l’ha fet seu. És així que s’han popularitzat dites com “núvols a Burriac, pluja aviat”.
És imprescindible, també, una pausa a la Font Picant. Es tracta d’un espai natural que anys enrere era destinat a l’oci i al descans. Però que, per sobre de tot, era conegut per les propietats curatives de l’aigua de les seves fonts. És així que s’hi va construir un balneari de seixanta habitacions on hi assistien membres de la classe burgesa per fer-se cures importants. Tanmateix, no va ser fins l’any 2002, que havent-se tancat el balneari, l’Ajuntament va adquirir la propietat del recinte i va transformar l’espai en “una zona agradable on passejar, prendre la fresca o, simplement, estar-s’hi”. Encara que, ni el pas dels anys ni els canvis han fet que l’aigua de la font perdi les seves propietats i el regust picant que donen el nom a l’estrella del municipi.
A més a més, també són apreciables diversos nuclis urbans i urbanitzacions disperses pel terme, com ho són el barri del Cros, de Madà i les urbanitzacions de Can Raimi, les
Ginesteres i Can Cabot o la Masia de Can Cabanyes amb la façana d’estil plateresc. Sense oblidar el Passeig Baró de Viver, que alinea les antigues residències de la burgesia barcelonina al Maresme. En honor a la seva història, Argentona és famosa per les seves visites al Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional. La majoria dels seus objectes son càntirs, cànters o altres utensilis per a l’aigua. Els més antics daten de l’Edat de Bronze, i fins hi tot conserven quatre exemplars de Pablo Picasso.
Ara bé, com a tots els municipis, sempre hi ha moments per celebracions. Tret del mercat setmanal que es convoca cada divendres, és reconeguda la Festa Major d’Argentona que se celebra cada quatre d’agost, coincidint amb Sant Domènec. Durant aquestes dates, també té lloc la Festa del Càntir i la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa. Pels més joves, també trobem la garrinada que és el nom que rep una festa major alternativa dirigida al públic més novell, i que se celebra des del quatre fins al sis d’agost.
Pels que sempre tenen ganes de gresca, Argentona repeteix festa major d’hivern, també coneguda com a Festa Major de Sant Julià, durant el segon cap de setmana de gener. La festa és coneguda perquè, any rere any, fomenta la iniciativa titulada “12 hores contra el racisme i la xenofòbia”.