AVIÀ
Avià és situat a 3 quilòmetres al sud-oest de Berga, i 119km de Barcelona, al bell mig del Berguedà i tocant el riu Llobregat, el qual constitueix el seu límit oriental. Sortint de Barcelona, l’accés més ràpid és mitjançant l’autopista A-18 fins a Manresa. Tot seguit es boreja Sallent, Balsareny, Navàs, Puig-reig i Gironella. Cal sortir, després, per la primera entrada de Berga, agafant la variant direcció Solsona. Avià és situat a 3 quilòmetres de Berga.
Una ruta històrica
Comencem la nostra ruta al carrer Portal, que travessa tota la zona nord del nucli antic d’Avià. Abans de sortir a la carreretra de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d’entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l’arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s’han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles.
Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d’entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat.
També val la pena visitar Sant Serni de Clarà, una Església barroca d’una sola nau coberta inicialment amb volta de canó i teulada a dues vessants amb voladís de teules a vint centímetres per sota de la teulada. Els murs són de pedra de diferents mides amb les cantoneres ben escairades i grosses. La façana s’obre a llevant i sobre ella s’aixeca una espadanya doble que va ser restaurada fa pocs anys.
Per la seva banda, Sant Vicenç d’Obiols és una església situada sobre una plataforma rocallosa sorrenca, al marge dret del Llobregat i sobre la colònia la Plana. Forma part d’un conjunt amb el mas Obiols, la Rectoria, el cementiri i la necròpolis, a més d’altres elements isolats: una tina, la font d’Obiols, una creu de pedró, un cobert i els forats de la torre de guaita medieval. L’església és d’una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoïdal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó.
L’última aturada la farem a Santa Maria d’Avià, un edifici d’una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant, units els dos cossos directament a través de l’arc d’obertura de l’absis. La nau és coberta amb volta de canó punt, reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d’una imposta molt senzilla. L’absis és cobert per una volta d’un quart d’esfera. Quatre finestres donen llum a l’interior: dues a la façana de migdia, una a la de ponent i una al centre de l’absis; totes amb doble esqueixada i arc de mig punt, monolític a l’interior i adovellat a l’exterior.
Una passejada per la natura
L’estany de Graugés és un llac artificial de sis hectàrees d’extensió, amb una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la Riera d’Avià. A l’entorn del llac el Sr. Agustín Rosal i Sala va plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí introduint espècies que no eren autòctones com l’erable i el teix, espècies que es van aclimatar i que s’han escampat pels entorns de la Riera d’Avià. Diferents espècies animals hi viuen a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i llucis, principalment.
Fa pocs anys que s’han netejat els contorns vegetals de l’estany, s’han posat barques de passeig i s’ha instal·lat un bar i lloguer de cavalls, tot i així l’aigua i els entorns no estan molt cuidats i la manca d’aigua a la Riera d’Avià provoca que no hi hagi renovació i es trobi brutície a la superfície en alguns racons.
Descobrim Ballús
Ballús és situada al terme de la parròquia de Sant Vicenç d’Obiols. La primera referència documental la trobem al fogatge de 1497 on consta Pere Ballús de Coromines a la parròquia d’Obiols. També surt Joan Ballús al mas Corominas a la parròquia de Sant Vicenç d’Obiols al fogatge de 1553. Aquest mas Coromines va canviar el nom pel de Ballús, cognom del propietari. Al capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Ballús era de Joan Ballús i Salvans, i depenia del monestir. Degut el fet que Ballús era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Vicenç d’Obiols, va ser nomenada casa major delmera a L’Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985).
En aquesta època es va donar un fort impuls a la casa i s’hi van construir la masoveria Terradelles i el molí. A l’amillarament de 1862, Ballús era de Josep Ballús, junt amb la capella, la serra de Ballús, el molí de Ballús, la Plana, el Collet i Terradelles. En aquesta època d’esplendor la masia va ampliar-se fent-se una part important de la casa, la capella i la masoveria del Collet i posant colons a totes les cases. Tota la propietat va ser comprada per la família Canudas l’any 1922. La masia havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d’Avià.