Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i hi ha abundància d’alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s’ha anat transformant profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu avançats. La denominació d’origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta activitat.
Pel que fa a la indústria sobre surt la càrnica . Malgrat les seves crisis cal destacar també la tèxtil. El nucli de població principal està situat a la banda dreta de la riera de Relat, en un terreny relativament pla. Altres nuclis són Horta d’Avinyó i Santa Eugènia de Relat. Travessen el terme la carretera B-431 (que comunica amb Prats de Lluçanès i Artés) i la BP-4313 (amb Balsareny i Santa M. d’Oló).
Què hi podeu visitar?
En primer lloc cal parlar del Pont Vell, un pont gòtic sobre la riera de Relat, edificat al segle XIV i que va ser malmès pel terratrèmol de 1783 i reconstruït el 1815. Fins al segle passat, en un extrem del pont hi havia una capella dedicada a sant Antoni i, en l’altre, un comunidor. Per aquest pont, hi passen el camí ral i el camí ramader que a través del Lluçanès van cap el Pirineu i a França.
Per la seva banda, la Torre dels Soldats formava part de la xarxa militar de telegrafia òptica que es va construir a Catalunya durant la segona guerra carlina, o “guerra dels matiners” (1847-1849). Comunicava amb les torres de Sant Feliu Sasserra i Artés i és de les poques torres fortificades construides expressament per aquella xarxa que encara resta dempeus.
Una altra de les visites obligades ens portarà fins a l’Abadal, una casa d’estil modernista construïda per la familia Abadal a principis del segle XX. La trobareu situada a darrera l’església entre la plaça Major i la carretera de Prats, amb una silueta que presideix elegantment l’entrada del poble.
Per la seva banda, l’antiga casa pairal de la familia Verdaguer (Cal Verdaguer) destaca per les seves dimensions, els cellers i les galeries de la façana sud on, gràcies a una restauració recent, es poden observar els interessants esgrafiats del segle XVIII que decoraven tota la casa.
Més indrets per descobrir
Continuem la ruta per Avinyó parlant de l’església de Sant Joan d’Avinyó, un temple d’origen romànic edificada el segle XIII sobre una antiga capella construïda l’any 932 per encàrrec del comte de Barcelona, Sunyer. Originàriament constava d’una sola nau i un transepte on s’obrien tres absis. L’edificació sufrí notables transformacions i ampliacions, especialment a partir del segle XVII quan s’inicià l’arrebossament i l’abarrocament del seu interior. Al mateix temps, la progressiva construcció de capelles laterals la convertiren en una església de tres naus. Els absis actuals, d’estil neoromànic, són una reconstrucció del segle passat.
Destacar també l’església de Sant Marçal de Relat és una església de base romànica amb modificacions posteriors documentada des de l’any 1038. El segle XVIII l’absis fou reemplaçat per un presbiteri quadrat, s’obrí un senzill portal a banda de ponent i s’erigí l’actual campanar cobert amb teulada a quatre vessants. Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual.
Tanquem la visita als emplaçaments històrics del municipi a l’església de Sant Sadurní, situada a dalt la serra del Morisco. Documentada des del 1354, un llamp la va destruir l’any 1784, però fou refeta posteriorment. En estat ruinós després de la Guerra Civil (1939) ha estat recentment resturada.
La Font de la Rovirassa
Aquesta font la trobareu a la capçalera del torrent de la Rovirassa situada al vessant oriental del Serrat de la Pineda i a 2.5 quilòmetres a l’oest del nucli urbà. El pla principal de la font està situat a sota el camí, arribant a l’esquerra, i s’hi accedeix baixant unes escales de pedra. La pista asfaltada acaba en un pla que serveix d’aparcament de cotxes. A sota el pla de la font i on começa el torrent hi ha una bassa artificial on, cada primavera i des del 1980, la Societat de Pescadors Esportius d’Avinyó hi organitza un concurs de pesca infantil. La font, el seu entorn i la pista d’accés foren arreglats l’any 1980.