balenyà
El municipi s’estén per la capçalera del riu Congost (afluent del Besòs), i s’enfila cap a la serralada de Ponent o del Puigsagordi i cap al nordest fins a tocar el restaurant les 4 carreteres.
Els Hostalets, nom amb què es coneix popularment, es va crear en un lloc estratègic, al capdamunt de l’antiga pujada de Pujolric o de Sant Antoni. Allà trobem la bifurcació del camí de la Cerdanya i el camí ral. Tots dos eren molt transitats per carreters i traginers.
A mitjans segle XVI s’hi va construir un hostal, molt concorregut per la seva situació, que va donar lloc a l’actual municipi, al costat de l’església de Sant Antoni i d’un hospital.
Les primeres notícies de la vila daten del 1551. Amb el temps, s’hi varen establir el ferrer, el fuster, etc. Però va ser l’any 1920 quan Hostalets de Balenyà va passar de 854 habitants fins a 1.217 el 1940.
En l’actualitat, la vila té un comerç ben assentat i en expansió. El polígon, amb indústries vàries, com ara fusteries, càrnies i d’embotits, dóna feina a molts habitants del municipi i de la comarca.
Llocs d’interès
Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda
Horari
Horari d’estiu: de 9 a 19 h
Horari d’hivern: de 9 a 18 h
Probablement es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI i es va consagrar l’any 1083.
El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció per les epidèmies de pesta.
En aquesta església hi ha una barreja d’estils que s’han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana; gòtic, en el pis de les campanes; barroc o modernisme, en les pintures que decoren l’altar major i que són fetes per Joan Rifà a la segona meitat del segle passat (1963). Aquesta barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l’antiga imatge destruïda pels francesos. Des del 1970, feta de talla de la millor fusta de la Guinea africana.
Roc de la Guàrdia
Turó de 809 m d’altura, ric en fòssils i restes prehistòriques, que s’eleva a més d’un quilòmetre i mig a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.
Té dos miradors. El primer, en direcció al Montseny, amb vistes als municipis de Balenyà i Centelles, i dels cims de Tagamanent i del Matagalls. El segon, amb una excepcional vista de la Plana de Vic, els cingles de Tavertet i els Pirineus al fons. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades.
També s’hi pot practicar l’escalada i disposa de nombrosos senders. Pels volts de Nadal, els balenyanencs hi porten el tradicional pessebre.
La Sauva Negra
La Sauva Negra és un bosc (fageda) d’una singular bellesa, protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Se situa just en el punt de trobada dels termes municipals de Castellcir, Balenyà i Centelles, al sud-oest de Santa Maria Savall. D’un total de 110 hectàrees, 2,6 formen part del municipi de Balenyà.
Un dels espais d’interès és la Font de Sauva Negra, d’aigües sulfuroses, a l’extrem oriental d’aquest bosc, al límit de les terres osonenques.