Barcelona
La història de Barcelona s’estén al llarg de 4.000 anys, des de finals del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l’actualitat. El substrat dels seus habitants conjumina els pobles ibers, romans, jueus, visigots, musulmans i cristians. Com a capital de Catalunya i segona ciutat en importància d’Espanya, la Ciutat Comtal ha forjat la seva rellevància amb el temps, des de ser una petita colònia romana fins a convertir-se en una ciutat cosmopolita valorada internacionalment per aspectes com la seva economia, el seu patrimoni artístic, la seva cultura, el seu esport i la seva vida social.
Hi ha escassos vestigis anteriors a la fundació de la ciutat pels romans al segle i aC. L’àrea del pla de Barcelona i zones adjacents conserva restes de finals del neolític i principis del calcolític. Posteriorment es va desenvolupar la cultura dels laietans, un poble iber. La ciutat romana, fundada en temps d’August, va ser una colònia pròspera, encara que d’escassa grandària. A partir del segle III es va introduir el cristianisme i, entre els segles V i VIII, va formar part del regne visigot. Després d’una breu ocupació musulmana, Barcelona va entrar en l’òrbita de l’Imperi carolingi, fins que es va constituir com a comtat i es va independitzar al segle X.
El segle xix va ser d’un gran creixement per a la ciutat, tant a nivell demogràfic com a econòmic i urbanístic. El pla d’Eixample i l’annexió de diversos municipis adjacents van suposar una gran ampliació del perímetre urbà. La ciutat va viure un procés d’industrialització i modernització de les seves estructures urbanes, econòmiques i socials, tot i que, en l’àmbit social, es va viure una època de gran conflictivitat provocada per la lluita de classes entre el proletariat i la burgesia. Es va experimentar també un renaixement cultural i, a la fi de segle, va sorgir el modernisme com l’expressió artística per excel·lència de la nova societat barcelonina.
El segle xx va començar amb les mateixes agitacions polítiques amb què va acabar el segle anterior, que cristal·litzarien en la Guerra Civil. La dictadura franquista va significar un període de certa decadència, tot i que la posterior arribada de la democràcia va revitalitzar de nou la ciutat. El continu progrés tant econòmic com social van portar a Barcelona a ser una urbs de gran rellevància tant en el context espanyol com europeu, mentre que diversos esdeveniments socials, com els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures de 2004, van situar a la Ciutat Comtal com una metròpoli de reconegut prestigi internacional, important focus turístic i cultural, així com un puixant centre financer i congressístic
Llocs d’interès
Parc de la Ciutadella
Va ser el primer parc dissenyat específicament com a parc públic i construït cap al final del segle XIX. És un espai àmpliament utilitzat per a tota mena d’activitats lúdiques i culturals. Té més de cent espècies vegetals, amb molts arbres centenaris i conjunts escultòrics d’interès.
Ple d’arbres centenaris, el parc de la Ciutadella conté una gran diversitat d’elements: la cascada monumental, edificis del segle XIX avui convertits en museus, un llac per passejar en barquetes de rems, passejos i nombroses escultures. Comparteix espai amb el zoo.
Passeig de Gràcia
El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants. A més, és aparador de destacats edificis de l’arquitectura modernista a la ciutat, amb obres de Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Enric Sagnier. La Casa Batlló i la Pedrera, situades al passeig, són Patrimoni de la Humanitat.
El Zoo de Barcelona
El Zoo de Barcelona es troba situat al Parc de la Ciutadella. Aquest emplaçament va ser escollit a causa que els edificis del parc van quedar disponibles, després de la celebració de l’Exposició Universal de 1888.
Parc Güell
El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo.Va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.