BEGUES
Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Està situat a uns 400 metres d´altitud, al sud-oest de la comarca, i una part molt important del Parc del Garraf es troba en el nostre terme, incloent els pics de Montau (658m) i de la Morella (594m). Begues està connectat amb Avinyonet del Penedès i amb Gavà per una carretera comarcal. Compta 50km2 de superfície municipal i és el municipi amb més extensió del Baix Llobregat.
El terme municipal de Begues està situat al massís del Garraf. Queda inclòs, per tant, en la unitat geomorfològica de la Serralada Litoral. Amb una extensió de 50,42km2 i una altitud en la població de 399m sobre el nivell del mar, Begues és el municipi més extens i elevat de tota la comarca.
Què hi podeu visitar?
L’ajuntament està ubicat a Can Torres, l’antiga torre d’estiueig feta construir per la família Torres Vilaró, de Barcelona, a principis del segle XX i actualment seu de l’ajuntament. És un interessant edifici de tipus modernista popular.
La façana de l’avinguda Torres Vilaró ofereix una impactant policromia amb la combinació de frisos ceràmics de diferents formes, dibuixos i colors. Les finestres del primer pis evoquen l’estil gòtic mentre que les del pis superior són d’inspiració romànica. La façana que dóna al carrer Onze de Setembre es caracteritza per la seva doble galeria porticada.
Per la seva banda, Can Grau del Coll és una de les masies més antigues de Begues, probablement del s.XIII, amb diverses ampliacions i reformes posteriors. Conserva encara bona part de l’estructura original, amb arcades d’estil romànic i gòtic. Situada arran del Camí Ral just al arribar al Coll de Begues, fou un hostal destinat al descans dels viatgers (Hostal Albareda). La família Grau hi està documentada des del s.XV, perdent aquest cognom per manca d’hereu a començaments del s.XX per passar a ser Mas de les Valls.
La Cova de Can Sadurní
Es tracta del primer habitatge conegut a Begues, amb presència humana documentada des de l’Epipaleolític (fa uns 11.000 anys), però resta una gran part per excavar. De la seva importància històrica en dóna fe el nom del Mas Sadurní de l’Espluga (cova), abans Mas de l’Espluga, però passà a l’oblit quan l’any 1851 fou tapiada pels carrabiners. Redescoberta per la família Sadurní i excavada regularment pel Cipag des de fa 30 anys, s’ha convertit en un dels jaciments prehistòrics més interessants de Catalunya pel registre continuat i abundós que conté.
El Parc del Garraf, el millor entorn
El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l’anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues.
El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l’extrem oriental del parc.
Es tracta d’un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l’acció de l’aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m).