BELLPUIG
Bellpuig és un dels municipis que formen part de la comarca de l’Urgell. Inclou l’entitat municipal descentralitzada de Seana, situada a 4 quilòmetres de Bellpuig, amb el que es troba relacionat amb Bellpuig des de 1139. Al segle XIV comptava amb un castell, del qual no n’ha quedat rastre, i amb l’església dedicada a Sant Miquel, documentada ja al 1399 i que actualment ha estat recuperada.
Podem trobar-hi una església, una bàscula municipal, un dispensari, un centre cultural i esportiu i una plaça (zona verda). Una infraestructura que intenta cobrir les necessitats bàsiques en l’espai on es resideix per tal de no haver de desplaçar-se als nuclis urbans propers.
Els símbols del poble
En primer lloc cal destacar l’església parroquial de Sant Nicolau, de la segona meitat del segle XVI. És d’estil gòtic tardà amb transició al renaixement, de planta rectangular, i compta amb una única nau, corresponent al temple, i dues capelles laterals comunicades, volta de creueria composta i campanar de torre poligonal de sis cares; els arcs torals i formers són de mig punt i els contraforts resten dissimulats per les capelles laterals. La capella dels Dolors, dedicada a la patrona del poble, està decorada amb frescos de Jaume Minguell. L’altra capella, de volta clàssica, està dedicada al Sant Crist de Bormio. La façana és d’estil renaixentista i l’accés a l’església es fa a través d’una original escalinata barroca del 1792.
En un lateral de l’església de Sant Nicolau, es troba aquest meravellós sepulcre del personatge històric més rellevant de Bellpuig, Ramon Folch de Cardona-Anglesola. El mausoleu fou elaborat per l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola entre 1522 i 1530. L’esculpí en marbre blanc de Carrara sota una estructura d’arc de triomf. Va ser transportat, desmuntat en peces, per mar i terra des d’Itàlia fins al convent de Sant Bartomeu. L’any 1841 va ser traslladat a l’església parroquial quan la desamortització havia fet abandonar el convent de Sant Bartomeu. La qualitat dels elements escultòrics fan que el conjunt sigui una de les millors obres de l’escultura del Renaixement existents a Catalunya i a l’estat espanyol.
Continuem la ruta
Per la seva banda, el Castell es troba situat en un lloc molt tranquil a la part alta de la població. Té els seus orígens al segle XI, i fou una de les primeres edificacions del poble (residència dels barons de Bellpuig). Hi ha un espai verd, una font, i un monòlit dedicat a la dinastia Folch de Cardona-Anglesola. Al llarg del temps s’hi van realitzar moltes reformes i al segle XVI tenia totes les condicions òptimes d’habitatge. Després de les diferents guerres, el castell va quedar en runes i es va anar perdent. D’aquest antic castell es conserva la façana principal, els murs i el celler-estable que té una interessant volta de canó. L’any 1985 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
El Convent de Sant Bartomeu
Si s’agafa la carretera local que va cap a Belianes, a pocs metres i a mà esquerra hi trobem el convent franciscà de Sant Bartomeu, una de les joies arquitectòniques de la vila. Diversos estils arquitectònics han anat bastint l’edifici des de l’any 1507 en què Ramon Folch l’ordenà construir. Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent des d’Itàlia manà d’augmentar les dotacions.
El resultat final és un edifici de planta rectangular organitzat a l’entorn de dos claustres centrals. El menor, situat prop l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig punt al primer pis. El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre contraforts desproporcionats que donen al pati. Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria.