BOADELLA I LES ESCAULES
Boadella d´Empordà es troba situat a uns 14 km. al NO de Figueres. Pertany a la província de Girona i a la comarca de l´Alt Empordà. El terme municipal, d´una extensió de 10,73 km2 està format pels pobles de Boadella i Les Escaules. Boadella és el cap de terme, situat a la riba dreta del riu la Muga, i a 89 m d’altitud. Les Escaules es troba a 3’3 km.
El municipi ocupa una petita vall regada pel riu Muga en el seu curs mitjà, abans d´entrar en contacte amb la plana empordanesa. Aquesta vall es troba envoltada per muntanyes i pujols que no superen els 300 m d’alçada i que són els últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa. Com a cursiositat, el 27 de maig del 2004 es va canviar el nom de Boadella d’Empordà per identificar millor els dos nuclis de població que integren el municipi i evitar possibles confusions amb la capital del municipi
Una mica d’història relacionada amb les festes i tradicions del municipi
Antigament Boadella celebrava algunes festes que ara no se celebren o deixaren de fer-se durant un cert temps. Aquí en podeu veure unes quantes:
Fins a mitjan s.XIX, el primer dia de l´any es reunien els caps de casa del poble a la plaça major, a l´entorn d´un lledoner molt vell. Tractaven les millores que s’havien de fer al poble al llarg de l´any. Després feien un àpat de germanori un ball rodó al voltant de l’arbre.
El dia de Sant Sebastià, 20 de gener, molts veïns de Boadella anaven a l’aplec de l’ermita de Sant Sebastià, dins el terme de Sant Llorenç de la Muga. Aquest sant era molt venerat pels boadellencs, principalment en temps d´epidèmies de pesta i altres mals de contagi. Aquest aplec va deixar de fer-se durant la Guerra Civil. L’any 1969 les aigües de l’embassament de Boadella inundaren el veïnat i l’ermita de Sant Sebastià.
Les festes de Carnestoltes se celebraven amb balls de disfresses i àpats en col.lectivitat. Després de forces anys sense celebrar-se, fa uns set anys que el diumenge de Carnaval es fa una cercavila de disfresses i ball a la societat, on s’ofereix xocolata desfeta a tothom.
Una nota típica de la Setmana Santa són els dolços anomenats brunyols. Cada casa del poble en fa grans quantitats i el divendres Sant a la tarda es fa unamostra i degustació de brunyols per tothom.
El diumenge de Pasqua antigament el jovent del poble passava per cada casa i masia del terme a cantar goigs i caramelles. La gent els obsequiava amb ous, embotits o diners. Des de fa uns anys, després de molts de no celebrar-se, els nens i nenes del poble passen a cantar les caramelles i també reben obsequis dels veïns.
Cada 29 de setembre es celebrava la Festa Petita en honor al segon patró de la parròquia, Sant Miquel. Durava dos dies. El primer era dedicat al sant i l´endemà a la Societat la Caritat. Tot i que el patró de la Societat era sant Sebastià, la festa es feia coincidir amb la de sant Miquel. Durant els dos dies que durava la festa es feien oficis religiosos, cercaviles, balls populars i sardanes. Aquesta festa deixà de celebrar-se l´any 1947 i no es tornà a celebrar fins l´any 1996. Actualment se celebra el diumenge abans o després de sant Miquel si s´escau entre setmana. S’organitza un dinar de germanor, danses tradicionals i havaneres.
Durant la tardor comença la matança del porc, fet que abans celebraven totes les cases i que actualment només ho fan unes vuit o nou. Durant la nit de Nadal es feia una foguera en el Passeig del Portal. En temps molt reculats els pagesos hi solien cremar els mànecs vells de les aixades, amb la creença que això assegurava una bona collita per a l’any següent. La foguera era feta pel jovent del poble i s´encenia a la mateixa hora que començava la missa del Gall. Aquest costum va deixar de fer-se a mitjan anys 60. L´any 1995 l’Associació Cultural i Juvenil el va recuperar. A més de la foguera es canten nadales i s’ofereix xocolata desfeta a tots els assistents.
Una de les antigues tradicions de Les Escaules que s’han perdut era la capta que es feia un diumenge del mes de maig en benefici de l’església parroquial. De bon matí es passava per cada casa a captar oli i altres fruits del camp. L’oli servia per a les llànties de l’església, i amb els fruits feien una subhasta a la sortida de missa, davant del temple. Els diners recollits servien principalment per fer obres de restauració de l’església i manteniment dels diferents altars.
Durant les festes de Nadal la Societat organitza les populars «quines» concorregudes per molta gent de la contrada. Les quines són un joc semblant al «bingo» on els obsequis no són en diners sinó en productes alimentaris, begudes alcohòliques, aviram i alguns electrodomèstics. Amb aquestes quines s’aconsegueix finançar els actes culturals i restaurar la sala i el cafè. Passades les quines se sol celebrar la matança del porc i les dones de la Societat elaboren embotits i fan un àpat popular.
Durant la primera meitat del s.XX la vida cultural de Les Escaules era força intensa. Cap als anys 20 va sorgir l´anomenat Grup Artístic Escaulenc, format per la majoria del jovent del municipi. Era un grup de teatre d’afeccionats que anaven pels pobles propers representant les obres d’escriptors catalans. Solien actuar els diumenges a la tarda coincidint sovint amb les festes majors dels pobles.