Borredà
Fem camí cap a Borredà
Envoltat dels imponents cims del Prepirineu però a prop també del pla, Borredà es troba a cavall del Berguedà, El Ripollès i l’Osona. El seu terme municipal abraça de
43,60 km2, i el seu nucli urbà es troba a una alçada de 859 metres. Aquesta extensió del seu terme municipal es caracteritza pels seus boscos de pins, alzines i faigs i per grans extensions de matolls i pastures i poques terres de conreu. Borredà està envoltat de municipis propers com Vilada, Castell de l’Areny, Sant Jaume de Frontanyà La Quar, Borreda, Lluçà i Les Llosses.
Les rieres de Margansol i de Merlès possibiliten que el municipi sigui abundant amb aigua i que hi hagi moltes fonts, gorgs i salts que embelleixen el seu entorn natural.
El paisatge de Borredà anuncia la manera de ser i de viure de la gent del seu poble: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal juntament amb les addicionals activitats manufactureres i comercials han estat la font d’ingressos de Borredà.
El terme municipal és un llibre obert per conèixer la història i el present del poble: les masies, les esglésies romàniques i barroques, els molins fariners. Borredà ha crescut a l’entorn de l’església de Santa Maria i del seu imponent campanar i això ha fet possible que hi hagi un lligam molt estret i harmoniós amb el paisatge que ha estat modelat per
més de mil anys d’història i de presència humana.
43,60 km2, i el seu nucli urbà es troba a una alçada de 859 metres. Aquesta extensió del seu terme municipal es caracteritza pels seus boscos de pins, alzines i faigs i per grans extensions de matolls i pastures i poques terres de conreu. Borredà està envoltat de municipis propers com Vilada, Castell de l’Areny, Sant Jaume de Frontanyà La Quar, Borreda, Lluçà i Les Llosses. Les rieres de Margansol i de Merlès possibiliten que el municipi sigui abundant amb aigua i que hi hagi moltes fonts, gorgs i salts que embelleixen el seu entorn natural.
El paisatge de Borredà anuncia la manera de ser i de viure de la gent del seu poble: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal juntament amb les addicionals activitats manufactureres i comercials han estat la font d’ingressos de Borredà.
El terme municipal és un llibre obert per conèixer la història i el present del poble: les masies, les esglésies romàniques i barroques, els molins fariners. Borredà ha crescut a l’entorn de l’església de Santa Maria i del seu imponent campanar i això ha fet possible que hi hagi un lligam molt estret i harmoniós amb el paisatge que ha estat modelat per
més de mil anys d’història i de presència humana.
Romànic i barroc, protagonistes
Una de les peculiaritats de Borredà són les diverses manifestacions d’arquitectura romànica i barroca que al llarg del seu terme municipal hi podreu trobar. Cal destacar Sant Benet de Casamitjana, Abans dita Sant Benet de Vilaplana, forma part de l’antic comtat de Berga i possiblement fou església sufragània de Santa Maria de Borredà. Les notícies documentals no són fins el segle XV, l ‘any 1417 i el 1446-52 on se l’esmenta en diferents deixes testamentàries. És una església molt reformada al llarg de la seva història.
Per la seva banda, Sant Martí Boadella es troba dins els antics dominis territorials del
monestir de Ripoll a la part oriental del comtat de Berga, però dependent del bisbat d’Urgell.
Esmentada ja l’any 919, va mantenir la seva categoria parroquial fins el segle XIV, car la visita del deganat de Berga va confirmar aquesta titularitat. És un exemple romànic molt modificat, conserva ben poc de l’obra primitiva, car durant els segles XVII i XVIII fou modificat notablement l’edifici original.
Parlar també de Sant Sadurní de Rotgers, que és dins l’antic comtat de Berga. Surt esmentat per primer cop el 888 com a Palau Rodegari, com a possessió del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Fou refeta al segle XII perquè quedà insuficient. Hom engruixí els murs de la nau i fou coberta amb una volta de canó, a la vegada que era acoblada a l’absis que havia estat construït el segle XI.
Tancarem la visita a Santa Maria de Salselles, una església barroca consta de l’any 948 dependent del monestir de Ripoll, moment en què era consagrada a Sant Pere. Més tard, al segle XIII rebé també l’advocació de Santa Maria, amb el temps es va convertir en un santuari marià. L’edifici originari, refet pel que sembla el segle XII, fou reformat i ampliat al segle XVIII.
Per la seva banda, Sant Martí Boadella es troba dins els antics dominis territorials del
monestir de Ripoll a la part oriental del comtat de Berga, però dependent del bisbat d’Urgell.Esmentada ja l’any 919, va mantenir la seva categoria parroquial fins el segle XIV, car la visita del deganat de Berga va confirmar aquesta titularitat. És un exemple romànic molt modificat, conserva ben poc de l’obra primitiva, car durant els segles XVII i XVIII fou modificat notablement l’edifici original.
Parlar també de Sant Sadurní de Rotgers, que és dins l’antic comtat de Berga. Surt esmentat per primer cop el 888 com a Palau Rodegari, com a possessió del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Fou refeta al segle XII perquè quedà insuficient. Hom engruixí els murs de la nau i fou coberta amb una volta de canó, a la vegada que era acoblada a l’absis que havia estat construït el segle XI.
Tancarem la visita a Santa Maria de Salselles, una església barroca consta de l’any 948 dependent del monestir de Ripoll, moment en què era consagrada a Sant Pere. Més tard, al segle XIII rebé també l’advocació de Santa Maria, amb el temps es va convertir en un santuari marià. L’edifici originari, refet pel que sembla el segle XII, fou reformat i ampliat al segle XVIII.