CABRA DEL CAMP
Cabra del Camp, anomenat Cabra fins 1916, és un municipi català que forma part de la província de Tarragona. Està localitzat al nord de la comarca de l’Alt Camp i en el límit amb la Conca de Barberà. Té una població d’uns 1165 habitants aproximadament.
La naturalesa que ens ofereix Cabra
El camí de l’Aigua: És un itinerari que ens proposa la descoberta aquest patrimoni tan important. L’aigua ha estat un element important al municipi; de la seva importància en deixen constància la gran quantitat de fonts, entre les quals destaquen les fonts del Sant Crist, de Cabarrà, de la Salut, de la Creu del Gall, de Conill i de Fontscaldetes. També lligat a l’aigua, cal destacar l’abeurador, el safreig que acollia tantes dones, els torrents i els interessants ponts que hi podem trobar, a més de tot el sistema de rec que alimentava els horts de la població.
Les coves i les seves muntanyes: Amb passejades de poca dificultat podem apropar-nos a indrets tan desconeguts com interessants: la cova del Manco, la del Traces, la dels Miquelets, entre d’altres, i pujar als cims de la Voltorera, el Puig de Cabdells, els Jordans o el Cogulló per gaudir d’impressionants vistes.
Les festes del camp
Cabra del Camp té molt present les seves arrels agrícoles, el dur treball de la terra, la pagesia que vivia del que produïa, les jornades de treball sol a dol, l’esforç de les famílies per tirar endavant, les collites que no sempre eres les desitjades. D’aquest passat, gràcies a la implicació i al treball voluntari de moltes persones, el municipi, amb l’implus de l’Ajuntament, el 1988 en va voler fer una celebració, que actualment, en tres diades, configura les Festes del Sembrar, Segar i Batre de Cabra del Camp
La festa del sembrar se celebra el tercer diumenge de novembre a la parada del Molí de la Vila. Des de 2007, de bon matí, es fa la sembra a l’antiga (tal i com es feia abans). És el moment per aprendre a fer, per descobrir o per recordar aquesta tasca agrícola, que a diferència del segar i del batre es feia individualment, no pas en colla. La jornada s’acaba amb un dinar popular.
La festa del segar se celebra el primer diumenge de juliol. A la mateixa parada que es va sembrar, tocant a la font del Sant Crist, es reuneixen els segadors de Cabra, i a les vuit del matí comença el seu diumenge de feina i de festa. Allí faran el que feien els seus avantpassats: tallar les espigues i segar amb els estris utilitzats antany: la falç, la dalla i el volant, amb els esclopets per resguardar la mà de possibles talls.
La recompensa per a tots els que ha treballat i per als que han mirat és un excel·lent esmorzar a base de llesques de pa, tonyina, bacallà, olives, fruits secs i un bon vi.
La festa del Batre se celebra el primer diumenge d’agost. A l’era de ca l’Isabeló arriben les garbes que s’han segat un mes abans; el carro és l’encarregat de fer-les arribar a l’era. Abans, les garbes s’anaven a buscar ben de matinada; calia tenir-les totes a l’era quan sortís el sol. Carregar bé un carro de garbes era tot un exercici d’habilitat: s’equipava amb els cèrcols, pals i cordes, ja que calia encahir-n’hi el màxim. El treball a l’era de ca l’Isabeló dura tot el matí i s’acaba la jornada amb un arròs popular que, en les darreres edicions ha plegat més de 600 persones. Un dinar que, igual que l’esmorzar del segar i el dinar del sembrar, preparen el grup de dones de Cabra, unes dones que des dels inicis han participat activament en les festes.