CALAF
El municipi de Calaf té una extensió de 9.35 Km2 i un cens de població de 3.350 habitants; es troba situat al sector septentrional de la comarca de l’Anoia i és el centre de la subcomarca de l’Alta Segarra o Segarra Calafina. L’altiplà calafí, situat a 680 m sobre el nivell del mar, es caracteritza per uns estius calorosos i uns hiverns freds, amb la presència de glaçades i gebrades que donen lloc a uns espectaculars paisatges. El fet de trobar-se al bell mig de Catalunya fa de Calaf un lloc ideal, ben comunicat i amb tots els serveis i equipaments necessaris per a viure-hi tranquil·lament i còmodament.
Fem turisme
Una bona ocasió per descobrir Calaf és el dissabte, quan se celebra al municipi el tradicional mercat. Des del poble us conviden a descobrir els productes, la gent i l’encís del mercat de Calaf. A través de les explicacions d’un guia, coneixereu els secrets d’aquesta històrica vila i les seves originals mostres d’art contemporani al carrer. Per dinar, us tenim preparat un menú de cuina tradicional de la Catalunya central i, a la tarda, visitarem un taller artesà de formatges o embotits.
A continuació, comencem una passejada pels monuments històrics del municipi. Al voltant de la plaça Gran i al carrer de Sant Jaume es poden observar diverses cases senyorials: casa Servitje, casa Mensa, cal Nadal, can Torrescassana, can Matrícules i la casa Cortadellas o Satorras, notable edifici neoclàssic del segle XVIII, del qual en destaca el pati interior amb les columnes estriades.
Altres cases importants són can Segarra, situada a l’extrem del carrer Ravalet —on va néixer Laureà Figuerola—; la casa pairal Farrera, documentada del segle XI; o la Torre, situada prop de la carretera de Solsona amb una típica estructura de casa pairal.
Construït durant el segle XI, el castell de Calaf es troba situat a la part alta de la població, en un punt estratègic de control de dues vies de comunicació: l’una de nord a sud que comunicava el nord de Catalunya (Alt Urgell i Solsonès) amb un ramal de la via Augusta, passant pel municipi romà de Sigarra (actual Prats de Rei); i l’altra d’est a oest, comunicant la Segarra i les terres de Lleida amb la Catalunya central. El març de 2011 van acabar-se les tasques de restauració del castell de Calaf, iniciades el juliol del 2009, i que han permès recupera l’estructura exterior del monument, així com fer-ne visitable l’interior. Les obres han estat finançades entre el Ministeri de Foment, l’Incasòl i l’Ajuntament de Calaf, a través del programa de l’1% Cultural.
Per la seva banda, el convent francsicà de les Llagues de Sant Francesc, davant de l’estació de ferrocarril, ocupà el mateix lloc on s’havia ubicat el Priorat de Sant Jaume. El convent fou construït entre el 1715 i el 1729, i actualment se’n conserven només els murs exteriors de l’església —destaca la porta barroca d’accés d’estil classicista, flanquejada per columnes adossades i timpà semicircular— i el claustre d’un sol pis, amb pilars i motllures clàssiques. En l’actualitat s’està preparant el Pla Director per definir la rehabilitació i els futurs usos d’aquest emblemàtic edifici.
Terra de tradicions
Les festes i les tradicions sempre són un important punt de referència per acostar-nos a la vida i al batec d’una comunitat. Calaf és, en aquest aspecte, un punt de referència i són moltes les persones que hi van cada any atrets per les activitats que s’hi organitzen.
El mercat setmanal de dissabte ha fet famosa la vila, de la mateixa manera que els tradicionals Pastorets, l’aplec de Sant Sebastià o el Festival de Música Tradicional. Com a danses i balls calafins hem d’anomenar el ball del Gemec, el ball de l’Esgarrapada, la Metradança o la sardana curta de Calaf.