Camprodon

CAMPRODON

Camprodon, situat a 120 km de Barcelona i 75 de Girona, pertany a la Vall que porta el seu mateix nom. A Camprodon hi conflueixen els rius Ter i Ritort, disposa de variades botigues, places, avingudes, passeigs frondosos, barris residencials. El terme de Camprodon és un dels més grans de la Vall de Camprodon, gràcies a l’annexió dels termes de Freixenet, i dels pintorescs pobles de Rocabruna i Beget. Degut a la seva natura generosa, Camprodon té una tradició de molts anys dins el món excursionista i del turisme, el seu vell paisatge convida a fer llargues caminades, els seus dos rius, l’abundància de fonts urbanitzades constitueixen un passeig ideal, i el seu clima d’abundants neus a l’hivern per els practicants del esquí, fa que sigui un lloc idoni per el turista.

Trets distintius de la zona

Camprodon és un poble on els paisatges d’alta muntanya, alpins i subalpins, amb la presència de formes de modelat glacial i les comunitats vegetals pròpies de l’alta muntanya: boscos de pi negre, neretars i prats alpins sobresalten per sobre dels altres.  Les activitats agrícoles del fons de vall i de la ramaderia, així com del turisme i el conjunt de santuaris i ermites de la zona el fan característic d’un poble totalment de muntanya. A més, hi podem trobar la important presència dels cursos fluvials del Ter i el Ritort que articulen les principals vies de comunicació i proporcionen un paisatge fluvial característic.

Qué hi podem trobar?

Monestir de Sant Pere: Construït a mitjans del segle X per Guifred II de Besalú per a l’orde benedictí, segueix l’estil romànic i la planta és de creu llatina. La nau està coberta amb volta apuntalada i reforçada per tres arcs i amb l’absis central s’alça el cimbori octogonal on descansa la torre campanar de planta quadrada.

Pont nou: Bastit sobre el riu Ter, data del segle XII, amb actuacions als segles XVI i XVII, permetia l’entrada a la vila i era part de la via cap a la Cerdanya.

Església de Santa Maria: L’església parroquial de Camprodon és una barreja d’estils: edificada en romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una capella annexa en barroc. El temple conserva l’Arqueta de Sant Patllari.

Museu d’Isaac Albéniz: L’ajuntament de Camprodon manté un museu dedicat al compositor català, nascut a la vila el 1860. A part d’això, cada any se celebra un festival de música que porta el seu nom.

Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany: Ambdós passeigs són els eixos centrals de les zones residencials dels primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle XIX i a començaments del segle XX. Alguns residents foren l’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i el president del govern de la Segona República espanyola, Juan Negrín.

Les fonts: La vila de Camprodon es féu famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l’estiu, sinó també per les seves  fonts a les rodalies del nucli urbà, com la Mare de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.

Edificis modernistes: L’activitat lligada al turisme de principis del segle XX va comportar la introducció del Modernisme a la vila. Per exemple l’antic hotel Rigat, ara anomenat Camprodon, can Roig, can Surís o la casa de les monges, can Blanch, can Vila o can Cabot.

Castells i fortificacions: Actualment ocupat per finques privades, l’antic castell de St. Nicolau mostra encara uns imponents baluards i muralles. Pels vols de Camprodon podem trobar les restes dels castells de Rocabruna, la Roca, i les torres Cavallera i Creixenturri, dominant l’entrada a la Vall de Camprodon, una a cada costat del riu Ter per l’estret de les Rocasses. Altres construccions més modernes però actualment ocultes i abandonades són els fortins de la Línia P que es van construir durant els primers anys de la dictadura del general Franco.

Un recorregut que no es pot deixar perdre: Beget i Rocabruna