CASSERRES
Casserres és envoltat pels termes d’Avià, l’Espunyola, Viver i Serrateix, Gironella, i Puig-reig. Pels extrems el travessen les rieres de Clarà i Merola. El terme, de 28.9 Km2, és format pel poble de Casserres i els enclavaments rurals de Fonogedell, Sant Pau de Casserrres i les colònies textils de l’Ametlla de Casserres i el Guixaró, al peu del riu Llobregat. La població actual del nucli urbà més les cases de pagès, és de 1316 habitants.
Sobre la seva història, la vila de Casserres és esmentada des de l’any 798 quan es construïren una sèrie de fortificacions per tal d’assegurar la frontera de la Reconquesta. Per la seva banda, el nom del poble prové del llatí: CASTRUM-SERRAE, que significa: Castell de les Serres. De fet hi hagué una fortalesa situada a la part alta del terme, que dominava la vall del Llobregat. Aquest topònim: CASTRUM SERRIS és esmentat l’any 798, quan Lluís I el Piadós encarregà al comte Borrell de conquerir i reorganitzar el país i d’establir-hi una línia de fortificació que tenia com a punts: Cardona, Casserres i Osona.
De fet el nom del nostre municipi coincideix amb un altre Casserres que hi ha a la comarca d’Osona, però no hi ha dubte que en el document de Lluís el Piadós es parla de Casserres del Berguedà, i que per tant fou fortificat, i no pas del monestir del mateix nom que hi ha a l’Osona, com han pretès alguns autors, la prova de tot això és que s’establí una línea defensiva marcada per diversos castells un dels quals coincideix amb el que hi havia situat a Casserres del Berguedà.
Al segle XVI la vila quedà quasi deserta a causa dels efectes de la pesta negra. A finals del mateix segle es bastí una nova església i la vila fou fortificada. Les muralles varen tornar a ser enderrocades a la fi de la Guerra dels Segadors quan incendiaren la vila. La represa s’inicià gradualment però els miquelets la tornaren a cremar a l’any 1713.
Símbols històrics
En primer lloc, cal parlar de la Bauma de les set portes. També anomenada cafè de les set portes, està ubicada dins una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal. L’espai interior està compartimentat a mena d’estances destinades a varis usos com l’estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat.
El nom vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment, de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s’observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l’any 1946.
Destacar també Sant Miquel de Fonogedell. L’ermita i l’entorn estan classificats com a jaciment arqueològic pel Departament de Cultura de la Generalitat. Es tracta d’una església romànica, dedicada a Sant Blasi, d’una sola nau de planta rectangular. Per la seva banda, la Mare de Déu dels Ángels té orígens que es remunten a finals del segle XIV, quan s’edifica una capella al barri de Casserres, on s’hi havia establert poblament urbà.
El Roc de la mel
Forma part d’un conjunt de 5 blocs de pedra sorrenca, dels quals n’és el més destacable. Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant 13 graons. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d’arnes d’abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel.
El Serrat dels Tres Hereus
El serrat dels Tres Hereus és el jaciment d’època ibèrica més ben documentat del municipi. Tot i que en principi semblava un establiment amb una cronologia molt concreta dels s.II i I aC., ha resultat ser un establiment ibèric amb cronologies molt més antigues, encara per precisar, i amb una pervivència fins a l’alta edat mitjana.