Castellar de n’Hug
El municipi de Castellar de N’Hug (1390m) està situat a l’extrem nord-est de la comarca del Berguedà. L’extensió del terme és de 46,76 km2 ocupant un espai molt accidentat, amb abundants tosals.
Té unes 4.300 ha sense conrear amb alguns boscos de pi roig, faig, roures, pollancres i freixes; boixos i ginebres són els arbustos més abundants, i a les zones altes hi ha prats naturals. Es conreen principalment les patates, els cereals i els farratges. El bestiar de llana hi té una gran importància, també el boví.
Història
Una part del topònim de Castellar de n’Hug, el trobem ja en els segles X-XI, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, amb el nom de Kastellare. El topònim actual Castellar de n’Hug no és antic. No s’ha acabat d’esbrinar si el nom d’Hug prové del personatge històric Hug de Mataplana o del nom llatí nuce que vol dir corrent, font. En aquest cas faria referència a les fonts del Llobregat. Durant el segle IX aquest terme pertanyia al comtat de Cerdanya; no es fins el segle XIII que passarà a formar part del Berguedà.
L’any 1900 Castellar de n’Hug comptava amb 570 habitants censats; el 1920 havia augmentat a 700; segurament aquest augment es deu a la instal.lació de la Fàbrica Asland. Les famílies de Castellar de n’Hug a començaments del s.XX, vivien com la gent d’alta muntanya, havien de sobreviure de les activitats que es poden desenvolupar en aquest territori: ramaderia, i activitats no d’acord a la llei, con
egudes com el “contraban”. Els origens de Castellar de n’Hug,són antics i hom els ha de situar cap el 1659 quan desprès del Tractat dels Pirineus entre Farnaça i la Monarquia hispànica, aquesta perd els territoris de Rosselló, Conflent, Capcir i Vallespir i una part de la Cerdanya, Aquest fet provocar, que de cop, la frontera fos molt més a prop de Castellar de n’Hug i de la resta de pobles prepirinencs. Aquesta posició estràtegica nova té importants implicacions tant en temps de pau, com especialment, en temps de guerra i de postguerra. El contraban amb la duresa de la frontera en temps de guerra, especialment als segles XIX i XX, quan es converteia en refugi i pas de refugiats i escàpols d’una violència tan gran com la guerra.
Castellar de n’Hug en els últims trenta anys, s’ha convertit en un municipi turístic. L’any 1984 quan encara a la comarca del Berguedà no es parlava de turisme ni es confiava en les seves potencialitats, el poble, que havia conservat l’arquitectura popular, amb un gran respecte per l’ús dels materials autòctons( pedra, fusta, teules), va ser qualificat pel Ministeri de Turisme un dels pobles més bells d’Espanya. Sens dubte un reconeixement merescut a l’esforç fet per la gent de Castellar de n’Hug i el seu Ajuntament. Avui, els valors patrimonials dels carrers, places i cases de Castellar i dels seus barris, s’hi ha afegit altres valors reconeguts uns, guanyats uns altres.
Què visitar?
Castellar de n’Hug és natura, història i gastronomia. Ideal per als amants de la muntanya, curiós per als més petits i adequat per a famílies que vulguin fer una escapada de turisme rural. Entre els actractius de la zona destaquen:
El poble. Un cop el visitant arriba a Castellar de n’Hug, pot donar un tomb pel poble, quasi tot restaurat respectant l’antiga estructura i arquitectura tradicional del municipi: carrers empedrats, les cases de parets gruixudes de pedra, amb porticons de fusta i teules típiques
catalanes, dibuixen un entrellat harmònic on viuen els habitants del poble. Un cop estigui a la plaça Generalitat (on s’hi troba l’església de Santa Maria de n’Hug), pot agafar el carrer de Baix, on hi trobarà l’antic safareig públic, i al capdavall del carrer un mirador amb una bonica vista del Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, part del parc natural del Cadí- Moixeró, el principi de la vall del Llobregat,…
Des de la plaça de la Generalitat, també pot agafar el carrer de dalt, al final del qual hi ha la paret de l’antic castell, que ja forma part d’una casa i el nou museu del pastor.
Fonts del Llobregat. Un cop visitat el poble, es pot anar a veure les Fonts del Llobregat, naixement d’un dels rius més importants de Catalunya. S’hi pot arribar amb automòbil, encara que és recomanable anar-hi a peu pel camí marcat que surt del poble, on hi anirà trobant indicacions de vegetació i fauna de la zona.
El naixement del riu és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d’aigües abundoses.
L’aigua fou la primera riquesa d’aquesta regió i , molt especialment, l’aigua del Llobregat, el principal riu i eix vertebrador d’aquest país de muntanya. Amb tota la força de la natura, les fonts on neix el riu brollen directament dels cingles que voregen Castellar de N’Hug, i formen una abundosa i ràpida cascada. L’aigua travessa, senyora i fresa, àgil i viva, uns paratges que només semblen existir perquè ella faci el seu curs cap a la plana.
Si es continua avall, un cop passades les Fonts del Llobregat trobarà a mà dreta un snack-bar amb taules de fusta per poder fer-hi un picnic, i a mà esquerra l’antic Molí fariner de les Fonts, actualment convertit en central hidroelèctrica. Seguint avall trobarem al lloc on actualment hi ha l’hotel, la Farga Vella, on antigament s’obtenia ferro.
Parc Natural del Cadí – Moixeró. Hom pot fer excursions i itineraris pels voltants del municipi de
Castellar de n’Hug de gran bellesa paisatgística i de gran riquesa faunística i vegetal, part del terme es dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. En els extensos prats d’alta muntanya i boscos, s’hi poden veure isards i cérvols, també s’hi poden trobar guineus, fagines, porcs senglars, teixons, i rapinyaires com els voltors, i altres aus: mussols, ducs, merles, corbs, etc.
Monument al gos d’atura català. Escultura realitzada per Emili Armengou, en motiu d’homenatge al gos d’atura català.
Tren del Ciment. Es tracta d’una línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Aslant de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. L’antic Tren del Ciment amb un recorregut de 3,5 quilòmetres, disposa de 4 estacions: la Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n’Hug.
Fires i festes
La Festa Major és per Sant Miquel (28 i 29 de setembre); els actes principals són: el Ball Cerdà (dansa popular de caràcter cerimoniós), l’Ofici en honor a Sant Miquel, l’audició i ballada de
sardanes i el ball a la nit.
La Festa del Turisme, és els dies 15 i 15 d’agost, els actes principals són: karaoke, cantada d’havaneres, ball i jocs infantils.
L’Aplec de Sant Joan és la festa major xica, que es celebra el 24 de juny, i tothom s’aplega a l’ermita de Sant Joan de Cornudell, al barri de la Soleia, on es celebra una missa, s’esmorza i es reparteix un panet beneït. En arribar al poble es fan repicar les campanes de l’església de Santa Maria i es ballen sardanes
L’Aplec a Montgrony es celebra a mitjans de juliol, amb un esmorzar popular ofert per l’Ajuntament de Castellar de n’Hug. El seu origen es remota a l’any 1918, any en que hi va haver una forta passa de grip que va trasbalsar la vida del poble, i és per això que es va prometre d’anar a peu a Montgrony cada any, encara que avui molts ho fan amb cotxe.
La Ruta dels Contrabandistes és una caminada popular d’uns 26 km, que va de Castellar de n’Hug a Osseja, es celebra a finals de juny 
per memorar aquells que antuvi es dedicaren a tant feixuc ofici. Cada any es canvia la direcció, un any es surt de Castellar i l’altre d’Osseja.
La Ruta de la Transhumància és una caminada popular que s’inicia a la comarca del Lluçanès, el seu principal objectiu és mantenir i rememorar els camins ramaders. Aquest en concret finalitza a Castellar de n’Hug. L’arribada és programada a migdia on després hi ha un dinar popular i en acabat a la tarda es celebren danses tradicionals.