Castellar del valles
Informació general
La part més accidentada del terme és en gran part coberta de boscos de pins i alzines, que són activament explotats, mentre que el sector meridional, fins fa poc dedicat bàsicament a l’agricultura, és en procés de transformació industrial. Malgrat tot, durant la dècada del 1990 es produí una recuperació del nombre d’hectàrees de terres llaurades i un petit augment de la superfície forestal.
Els principals conreus del terme són els cereals (l’ordi) i el farratge.Pel que fa a la ramaderia, adquirí una major importància a les darreries del segle XX. El desenvolupament del comerç augmentà progressivament a mesura que ho feia la indústria, que també anava creixent en detriment de l’agricultura. El sector terciari ha esdevingut en la darrera dècada del segle XX el principal sector d’ocupació juntament amb la indústria.
El terme és travessat per dues carreteres locals que creuen el poble de Castellar, una de Sabadell a Sant Llorenç Savall i l’altra de Terrassa a Caldes de Montbui. A més, hi ha nombroses pistes i camins que porten a les diferents urbanitzacions.
Llocs d’interès
Botigues del Carrer Major
El carrer Major presenta una col·lecció de botigues amb diferents elements força interessants a les portes i els aparadors. Algunes d’elles es poden inscriure dins l’estil modernista.
Can Turuguet
Can Turuguet és un conjunt d’edificacions que conformaven un habitatge i una fàbrica tèxtil, propietat de la família Turuguet.
Van ser construïdes entre el 1914 i el 1919, amb maó cuit. Originalment van ésser utilitzades com a indústria de teixits de vellut. Als anys seixanta van ésser abandonades, als vuitanta esdevingué l’economat laboral de l’empresa Tolrà. Més tard fou una discoteca, fins que el un incendi malmet fortament el conjunt el 1993. Ha estat restaurat recentment, amb materials a imitació dels originals, per a convertir-lo en restaurant.
El castell de Clasquerí (o de Castellar)
El castell de Castellar, conegut també amb el nom de castell de Clasquerí o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés.
El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX. Han quedat poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí (1548).
Festes i tradicions
Se celebra mercat setmanal el dissabte. Cal destacar la fira biennal, iniciada el 1988, anomenada Firart, que es fa el mes de maig. Consisteix alhora en una exposició de les obres d’artistes locals i una mostra comercial i industrial.
La festa major del poble s’escau el segon diumenge de setembre. Pel que fa als aplecs és destacable el que té lloc a l’antiga parròquia de Castellar Vell, el tercer diumenge de maig, que va ser recuperat el 1979 i que se celebra amb l’actuació del ball de gitanes i del de bastons.