Creixell
Informació general
Tradicionalment Creixell era un poble netament agrícola que distribuïa el seu terme en tres sectors ben definits: bosc a la part superior, conreus de secà al centre i regadiu a base de sínies a la zona marítima. Els darrers anys del segle XX, la fesomia del municipi ha sofert un canvi considerable i bona part dels seus sectors central i marítim han estat absorvits per les urbanitzacions. Als terrenys conreats que resten, localitzats a la part mes septentrional, predominen els conreus llenyosos (especialment, les oliveres). La pràctica de la ramaderia és gairebé inexistent, tot i que cal esmentar la cria d’aviram.
Les activitats industrials no s’han desenvolupat, però el turisme ha fet aparèixer un actiu teixit comercial, amb un màxim d’activitat en època estival. Des del final de la dècada de 1980, se celebra el dijous el mercat típic d’estiu (de juny a l’octubre), als carrers de la urbanització el Port Romà. El terme disposa d’una àmplia oferta d’allotjaments, entre els que destaquen diversos càmpings.
Llocs d’interès
Castell de Creixell
Aturonat, a la part més alta, al nord del poble, s’alça la mola compacta del castell de Creixell. Construït en obra de maçoneria, té planta poligonal i tres nivells en alçada, amb talussos exteriors i pati interior descobert. S’obre amb portal adovellat de mig punt i finestres de llinda recta, i està coronat amb grans merlets. Tot i el seu origen romànic, la major part de l’obra conservada és posterior al segle XVI.
Ruïnes romanes
Les ruïnes d’aquesta antiga casa rural romana estaven situades prop de la carretera N-340, l’antiga Via Augusta, des d’on van ser traslladades al seu actual emplaçament, en una plaça del poble. Corresponen a una petita edificació agrícola del final del segle II aC i la primera meitat del següent.
Carrer de l’Església
El petit nucli medieval de Creixell es va anar formant a l’entorn del castell, tancat en un clos delimitat pels murs exteriors de les cases i originàriament amb un sol carrer, el carrer de l’Església. Aquest conserva intacta la seva estructura primitiva, si bé les cases han estat renovades al llarg dels segles, sobretot durant el segle XVIII tal com es fa palès en els portals adovellats, de punt rodó o d’arc escarser i en les finestres emmarcades de pedra.
Ca la Miquelina
Compta amb una torre de defensa, l’origen de la qual podria situar-se al segle XIV. És de planta quadrada, coronada amb merlets i amb una destacada gàrgola zoomòrfica. L’edifici, reformat segurament durant el segle XVII, conserva finestres de tipus renaixentista, una d’elles ornada amb un notable motlluratge mixtilini i ornaments als brancals i sota l’ampit.
Festes i tradidcions
La festa major d’estiu se celebra el 25 de juliol, per Sant Jaume, i el tercer diumenge de setembre s’escau la festa del Pa Beneït o de la Minerva.