EL BERGUEDÀ
La comarca del Berguedà s’ha fet famosa arreu per la seva tradició de bona terra de bolets. Un bon motiu per visitar-la i també descobrir la seva capital: Berga. Es tracta d’una ciutat de contacte entre la muntanya i el pla amb orígens històrics que es perden en l’origen dels temps.
Què cal visitar?
De l’església de Sant Quirze Pedret es tenen notícies des de l’any 983, quan era domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Durant els primers segles medievals no fou parròquia, però tot i així, l’església va ser afavorida pels fidels i es va ampliar i embellir als segles X, XI i XIII, en què assolí la categoria parroquial. Al segle XVIII depenia de la parròquia de Santa Maria de la Baells, igual que Sant Andreu de Cercs. És, juntament amb el pont gòtic, que es va construir al segle XIII, un dels conjunts monumentals més importants del Berguedà i de Catalunya. Les pintures murals, conservades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya, constitueixen exemples excepcionals de la pintura pre-romànica de l’Europa occidental.
A Castellar de N’Hug hi trobareu Sant Vicenç de Rus. Documentada des de finals del s. X, l’actual església és d’estil romànic llombard i correspon a la consagració del 1.106. Presenta la característica decoració d’arcs cecs a l’exterior i, a l’interior, una còpia de les pintures murals de l’absis. Les pintures originals són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El temple va ser objecte de remodelacions als segles XIV, XVIII i XIX, en què es van obrir capelles laterals. La més interessant és la de Santa Magdalena, construïda cap al 1.300, amb pintures murals gòtiques i imatges llegendàries de la vida de la santa.
Les Fonts del Llobregat
Dins el terme municipal del bonic poble de Castellar de n’Hug, es troba el naixement del riu Llobregat, les aigües del qual es converteixen en força motriu ja des del seu naixement.
Seguint la carretera que puja des de La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, trobareu abans d’arribar al poble un desviament a l’esquerra que indica les Fonts del Llobregat. Podeu seguir la pista fins a l’aparcament. D’allà es camina seguint el torrent fins a la zona de les Fonts. També es pot baixar a peu des del poble de Castellar de n’Hug per un suggerent i fresc camí.
Ruta del Caracremada
L’esmentada ruta, transita per les muntanyes dels Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Pedraforca, la Serra del Verd, la Serra del Port de Comte i la Serra del Busa i també per les poblacions de Gósol, Sant Llorenç de Morunys i Llinars.
Les característiques principals d’aquesta ruta són: La varietat del paisatge i per tant també la diversitat de fauna i flora, a més que és una travessa practicable durant una llarga temporada ja que la neu només és present i pot ser un impediment pel caminant durant els mesos d’hivern estricte. La primavera i la tardor són les millors èpoques i a l’estiu la calor és suau tenint en compte que la majoria de la travessa discorre entre els 1.700 i 2.200 metres d’altitud i a la part més baixa (Serra del Busa) hi ha força tram obac i amb la protecció de bosc de coníferes.
Per la seva banda, els avituallaments i les pernoctacions es fan als pobles, no depenent per tant de les disponibilitats de calendari de refugis d’alta muntanya que sovint només obren a l’estiu i els caps de setmana.
Un altre fet diferencial resideix en els importants agents culturals i històrics de la present ruta ja que la ruta passa per pobles, castells, esglésies, centres miners, passos ramaders mil·lenaris, museus, refugis de maquis, etc.
A taula
«El Berguedà és d’aquells llocs que es recorden assegut al voltant d’una taula. El simple tast d’un moixernó, d’un plat de patates emmascarades o d’un freginat ens transporta indefectiblement a Queralt, al Pedraforca o a les fèrtils planes del sud. I, segurament, tots aquests indrets mai més no abandonaran el raconet del nostre cervell on s’emmagatzemen les experiències plaents. Tot plegat té molt a veure amb la indiscutible qualitat dels productes: els bolets, la vedella, els embotits, els formatges, el pollastre, el blat de moro escairat, els pèsols negres…” Enric Alfonso, del llibre “Berguedà. La muntanya, la tradició, la taula. Cuina mil·lenària”, d’Arola Editors.
Parlant de plats típics, el blat de moro escairat és segurament el producte alimentari berguedà més característic i curiós, per la seva particularitat però sobretot també pel seu exquisit gust. La cuina actual s’ha encarregat de donar-li noves presentacions però la que més es repeteix a la comarca és l’escudella. El plat típic de les festes de Nadal i el que el xef berguedà Miquel Màrquez ha batejat com el plat de la pau.