EL BRUC
Conegut arreu per la figura de l’històric timbaler, el muncipi del Bruc està situat a la comarca de l’Anoia. Cal destacar que el terme municipal té una extensió de 47,21 quilòmetres quadrats i es troba a una alçada mitja de 489 metres sobre el nivell del mar.
En total, compta amb quatre nuclis de població: El Bruc, Bruc Residencial, Montserrat Parc i finalment Sant Pau la la Guàrdia.
Els orígens
Les restes conegudes de cultures més antigues han estat datades del paleolític inferior (1.200.000 – 90.000). Les troballes han donat a conèixer una indústria lítica de chopers i bifaços trobats a la zona compresa entre la masia del Castell i la Cova. Del període Neolític (-3500/ -2500.) hi ha constància de la presència de l’home en el territori a partir de diversos sepulcres de fossa.
A l’entorn de la masia de Can Vallès es van excavar una necròpolis on es localitzaren dues sepultures que contenien l’esquelet amb el seu aixovar funerari. De l’edat del Bronze n’ha pervingut el megàlit de la Diablera (-1800 / – 650) situat al mig del torrent del mateix nom al camí que va del Bruc al collet de Guirló. Joan Maria Casas de Müller va excavar, l’any 1924, la cova Tapada situada a peu del megàlit utilitzada com a lloc d’enterrament col·lectiu.
En el mateix sector del terme i a prop de l’església de Sant Pau Vell es coneix l’existència de la petja de l’home en el període del Bronze Final al del Ferro i Ibèric (-1200/-50). En el sector anomenat el Pedregós, s’ha constatat la presència de població en època romana a partir del coneixement d’una necròpolis formada per set sepulcres de l’època del Baix Imperi ( 284-476). D’èpoques més tardanes es coneix la presència musulmana d’un lloc d’enterrament col·lectiu al sector del terme tocant a Marganell, al serrat de les Cametes.
A principis del segle X, la repoblació cristiana arribà a la zona de la muntanya de Montserrat amb l’ocupació de terres, construcció de castells, masies i esglésies. Bona part d’aquest territori va quedar sota el domini del castell de la Guàrdia o de Bonifaci.
La festa del Timbaler
És, sens dubte la festa més important del noster municipi. Es celebre el primer cap de setmana de juny des de l’any 2000.
La festa, amb la fira d’època corresponent, commemoren els fets ocorreguts el juny de 1808. Concretament el 4 de juny de 1808 una columna francesa sortí de Barcelona en direcció a Manresa, Lleida i Saragossa.
La vigília de la batalla, el dia 5 de juny de 1808, es van tallar pins i van cavar foses per barrar el pas als francesos. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El resultat de l’emboscada estratègica del dia 6 de juny fou la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d’Abrera, quan es retiraven.
Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. El número de soldats francesos era molt superior que a la primera batalla, mentre que les forces que se’ls enfrontaren disposaven de menys efectius; el fet de comptar amb quatre peces d’artilleria va provocar una segona victòria dels del país.
Anys després, l’any 1809, s’incorporava la llegenda del Timbaler. L’historiador Cabanes parlava del minyó de Santpedor, convertit en «general en xefe». Es parla que aquest jove, per alguns autors Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor el 15 de març de 1791 i mort el 7 d’abril de 1809, va dirigir la batalla amb un timbal com els que s’utilitzaven a les confraries.
Avui es celebra la festa no per commemorar uns fets bèl·lics sinó com un signe d’agermanament entre els pobles i com a testimoni de la importància de la pau.
Una altra cita tradicional: Sant Miquel
Destacar també la festa de Sant Miquel, anomenada també «La Festa del Panet», que se celebra el dia 8 de maig en honor a l’Arcàngel Sant Miquel. Un cop s’acaba la missa a l’explanada davant l’església, es reparteix un panet beneït per a tothom. És tradició guardar aquest panet a casa perquè es diu que protegeix de malalties i de la mala estrugança fins el any següent que es torna a tenir un nou panet beneït.