EL CATLLAR
El terme del Catllar es troba situat a la vall baixa del Gaià, dins de la demarcació històrica del Camp de Tarragona, a la part més oriental de la comarca del Tarragonès. Té una extensió de 26,39 km2, essent el primer municipi del Baix Gaià en extensió territorial. Limita al nord amb el de la Secuita i Renau; a l’est, amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al sud, amb el de Tarragona i a l’oest, amb els de la Secuitai els Pallaresos. El terme, accidentat pels darrers contraforts de la serralada Litoral, està travessat pel riu Gaià en direcció nord-est a sud-est, quan el riu arriba a la població, tot fent una giragonsa, continua el seu curs en direcció nord-sud. Avui el conjunt del terme municipal està sembrat d’urbanitzacions, com al llarg de tota la història es veié ocupat per masos.
La vila està situada a una altitud de 59 metres sobre el nivell del mar. La construcció del pantà del Gaià ha deixat la població mancada de l’alegre presència de l’aigua que al llarg de la història havia acompanyat sempre la vila. Aquesta notable mancança ha portat els habitants de la vila a reivindicar la recuperació d’un riu que novament porti aigua, la qual cosa, finalment, s’esdevindrà com a conseqüència de l’acord signat, recentment, entre l’Agència Catalana de l’Aigua i Repsol, concessionari de l’embassament.
El Castell, referent històric
El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià.
Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en que el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d’al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els orígens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior.
L’estructura que s’observa actualment és el resultat del seu creixement a partir d’una muralla i torre primigènies a les que s’hi van afegint dependències principalment entre els segles XIII i XVI, és en aquest darrer segle quan el castell experimentà el seu creixement més notable, quedant configurat com una edificació amb fossat, de planta triangular, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l’interior articulat per un pati central.
El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma.
L’any 2002 l’ajuntament adquirí la propietat de l’edifici, fins aleshores de propietat privada, i va iniciar els treballs d’excavació arqueològica del seu interior i posteriorment els de la seva de recuperació i consolidació. D’aquesta manera s’ha pogut recuperar un edifici històric emblemàtic per a la població i alhora ha permès que el castell sigui la seu del Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià. Així mateix, el castell forma part de la Ruta dels castells de frontera promoguda des de la Direcció general de turisme de la Generalitat de Catalunya.
Sant Joan Baptista
L’església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, és sens dubte l’edifici més important i emblemàtic de la vila i un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona. Fou construït al mateix lloc on hi havia l’anterior temple romànic, les obres s’iniciaren l’any 1776 i fou beneit l’any 1790. L’autor de la traça original de l’església. d’un gran rigor geomètric, fou l’arquitecte Joan Antoni Rovira i Fraga, amb la intervenció posterior, principalment en la traça del campanar, del també arquitecte Josep Prat i Delorta, mentre que l’arquitecte Josep Carafí es feu càrrec de la direcció de l’obra i fou l’autor de la talla de diversos elements escultòrics.
L’església és de gust classicista amb certs trets barrocs; la seva façana és de línies clàssiques, capçada amb un frontó triangular flanquejat per dos airosos gerros. També la portalada és presidida per un frontó, en aquest cas semicircular, damunt del qual hi ha una fornícola amb la imatge del patró. A banda i banda de la porta hi ha els escuts dels Queralt, senyors del Catllar, i de la vila. El campanar, magnífic pel seu disseny i acurada execució, tot ell de carreus de pedra com la façana, és un element primordial de l’edifici parroquial. Té un primer cos de planta quadrada, un segon vuitavat, amb esveltíssims finestrals, i un tercer, també vuitavat de diàmetre més petit, amb ornament de balconets amb gerros en ambdós costats de cada finestral; l’acabament és una coberta barroca molt gràcil amb finestrals ovalats profussament decorats.
Passegem per la Vall del riu Gaià
L’embassament es troba a la part nord-est del municipi, a tocar dels termes municipals de Renau i Vespella de Gaià. El pantà fou construït a mitjans dels anys 70 per tal de subministrar aigua al complex petroquímic de Repsol. Des d’aleshores el cabal del riu Gaià fins la desembocadura s’ha vist estroncat, i l’entorn ha perdut una part del seu encant natural. Cal dir, tanmateix, que el municipi mai ha renunciat a la seva recuperació.
Un cop deix l’embassament el riu transcorre encaixonat gairebé fins al nucli urbà de la vila i malgrat no portar aigua, constitueix un espai natural i paisatgístic d’interès. Prop del nucli urbà, al costat de l’antiga fàbrica paperera, hi ha una zona humida representativa de les comunitats interiors mediterrànies.