EL MASNOU
Al Maresme hi podeu visitar el municipi del Masnou, un referent del turisme de platja però que també té bons motius per descobrir-lo durant la resta de l’any. El Masnou és un municipi bastant jove, que no va obtenir la independència fins a l’any 1825. Durant segles, la població es dedicava bàsicament a la pagesia o a la pesca i preferia viure als pobles d’Alella o Teià, perquè quedaven a recer dels atacs dels pirates. A poc a poc, es van establir petites comunitats de pescadors a la platja i es van construir masos fortificats a prop del mar.
Al municipi hi ha dues platges: la platja del Masnou, situada al costat més proper a Barcelona, i la platja d’Ocata, que es troba a la banda del port més propera a Mataró. Destaquen per les aigües tranquil·les de color blau i una sorra de gra gruixut i daurat. La platja d’Ocata, que ha estat guardonada diversos anys amb el distintiu Bandera Blava —un reconeixement a la qualitat mediambiental i als equipaments de la platja—, és la principal, per la ubicació, la grandària i l’amplada. D’altra banda, la platja del Masnou, situada al sud del port esportiu, és una platja més estreta i tranquil·la.
Es pot accedir fàcilment a totes dues platges des del centre urbà i estan ben comunicades amb transport públic. Hi ha equipaments sanitaris, àrees de joc infantil, dutxes, un passeig marítim, equipaments esportius i accés al port esportiu. A més, a la platja d’Ocata hi ha carril bici, circuit esportiu i, durant la temporada d’estiu, es pot gaudir d’un refresc a la vora del mar als coneguts bars de platja, que ofereixen espectacles, monòlegs, música en directe…
Un referent turístic
El Masnou destaca per la bona qualitat i la professionalitat dels seus restaurants, on podreu tastar els millors plats mariners, cuina típica catalana i també internacional. Dins del port esportiu, a banda d’alguns dels restaurants més selectes, podreu gaudir d’una gran varietat de terrasses, gelateries, sales de ball, bars musicals i discoteques, que li donen una vida nocturna molt animada i al gust de tothom.
Cal destacar que el Masnou forma part del territori de la DO Alella. Sobre aquesta Denominació d’Origen, el 7 de juny de 2010 es va constituir el Consorci DO Alella, integrat per set municipis del Vallès Oriental (la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Martorelles, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Sant Fost de Campsentelles i Montornès del Vallès), vuit municipis del Maresme (Alella, Cabrils, el Masnou, Òrrius, Teià, Tiana, Premià de Mar i Vilassar de Dalt) i el Consell Regulador de la DO Alella, amb l’objectiu de promocionar el territori DO Alella com a destinació d’enoturisme de qualitat.
Què cal visitar?
Comencem la ruta pels edificis més emblemàtics del Masnou parlant de la Casa del Marquès. Es tracta d’un dels edificis emblemàtics del poble, tot i que és poc conegut a causa de la ubicació, allunyada del centre urbà. Aquest edifici, d’estil neoclàssic francès, conegut com “la torre del marquès”, va ser propietat de Romà Fabra i Puig, i es va començar a construir l’any 1902, obra de l’arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté. La mansió consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, però els elements més característics de la Casa del Marquès són les dues torres de planta octogonal. Passejant en direcció al mar s’accedeix al mirador del Bellresguard, des d’on es pot contemplar una magnífica vista del mar.
Per la seva banda, el que avui es coneix com a Casa Benèfica va fundar-se el 5 de març de 1899 i el seu president va ser Pau Estapé i Maristany. Concretament, l’any 1901 se’n va aixecar el primer edifici, obra de l’insigne arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, i l’any següent, el 25 de desembre del 1902, el rei Alfons XIII va atorgar a la vila el títol de Benèfica, reconeixement que actualment encara té. Aquest equipament, que ja ha celebrat el centenari, sempre s’ha dedicat a l’assistència de les persones més desafavorides de la vila, i en aquest moment és una residència geriàtrica.
Tampoc podem deixar de parlar de l’església de Sant Pere. Aquest edifici, començat a construir l’any 1760 per l’arquitecte Miquel Garriga i acabat pel seu fill Pau Garriga l’any 1817, durant la Guerra Civil va quedar molt malmès per un incendi i s’hagué de reconstruir posteriorment. A la dècada dels anys cinquanta, J. Brunet va pintar els frescos de la capella del Santíssim i, a la dècada dels anys seixanta, l’arquitecte Marià Ribas va construir els dos cossos superiors de la torre del campanar. Al davant d’aquest edifici hi ha un mirador, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista panoràmica del port esportiu, la ciutat de Barcelona i la immensitat del mar Mediterrani.
Posem el punt i final al Casino. L’entitat va néixer l’any 1876 i va estar en diferents immobles fins que, a principi del segle XX, se’n va dissenyar la seu actual, projectada per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. Es va construir entre els anys 1902-1904 en una antiga masia gòtica de la vila, Can Fontanills, on també hi havia una torre de defensa. El teatre, és d’estil romàntic i neoclàssic, i està compost per una balconada correguda de forma semicircular sostinguda per unes columnetes de ferro colat.