El Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat és una ciutat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona. Té 63.039 habitants de població, segons les dades del padró d’habitants a 1 de gener de 2015. Després de viure forts augments demogràfics a partir de mitjans segle XX, la població del Prat resta més o menys estable des de 1980.

Al seu terme municipal, d’una extensió de 31,40 quilòmetres quadrats de superfície i que forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona, hi trobem l’Aeroport de Barcelona (IATA:BCN) i una part de la zona portuaria del port de Barcelona. El Prat es troba a la vora del mar Mediterrani i té al voltant les ciutats de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Baudili de Llobregat i Viladecans.

Una mica d’història…

Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà, i durant segles, fins arribar al XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat. Les primeres edificacions urbanes tindran com a finalitat abastir els pagesos d’aquells elements que els són cada cop més necessaris per millorar la seva feina i les seves condicions de vida.

A finals del segle XVII el Prat encara no forma poblat però posseeix una vida legal independent amb un consell i unes ordina-cions municipals des del 1689. El segle XVIII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir-se les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça. Al llarg del segle es formarà el primer carrer del poble, l’únic que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major. En aquestes primeres cases s’instal.laran, sobretot, modestos artesans que faran feines relacionades amb l’agricultura.

En començar el segle XIX, l’economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, de tècniques molt rudimentàries, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més feina al camp. Al llarg del segle, el creixement de l’activitat agrícola, juntament amb l’increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.

La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l’arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l’aigua artesiana (1893) obren perspectives de desenvolupa-ment a la població que es materialitzaran al segle XX.  El Prat fa front a l’entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment els cereals de secà. Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població pagesa i jornalera. El Prat viu uns anys d’expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles.

El 1917, amb la instal.lació de La Papelera Española, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren el camps de l’Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latecoère) i el 1926, amb la posada en funcionament de La Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.

La consolidació del procés industrialitzador comportarà l’arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. Al llarg dels anys setanta el Prat viu un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptarse a la nova realitat social.

Arquitectura

El Prat de Llobregat te un territori força pla. De fet, la zona més alta es troba a la Plaça de la Vila i és de tan sols 5 metres d’alçada. Justament allà, tot i que té una història molt recent, hi trobem elements destacables d’interès patrimonial i artístic.

Per exemple, la Casa de la Vila. Es tracta d’un edifici neogòtic construït l’any 1905 sota la direcció de l’arquitecte municipal Joan Feu Puig. El contractista de l’obra va ser Albert Feu Guilera que seria alcalde de la ciutat en tres ocasions (1925-1929, 1934-1935, 1940).

També destaca el Mercat Municipal, un edifici de 1921 aixecat sota la direcció de l’arquitecte municipal Antoni Bartra Boada. Té una façana principal a la Plaça de la Vila i dues naus laterals que el comuniquen amb el carrer del Centre i el d’Ignasi Iglésias. El contractista de l’obra va ser el mestre d’obres Artur Monés i Company.Les ampliacions, retardades per la Guerra Civil, es van realitzar entre 1934 i 1944 per la banda d’Ignasi Iglésias i entre el 1937 i 1944 pel carrer del Centre.

El Teatre Modern és un altre dels atractius. Construït al 1930 seguint el projecte de l’arquitecte municipal Emili Gutiérrez Díaz. Aquest edifici d’inspiració neoclàssica, nascut originàriament com a cinema, s’aixeca sobre l’antiga Sala La Moderna, un dels locals d’esbarjo més populars des de començaments d’aquest segle. El nou Modern, emprat també com a local de varietats, va ser expropiat després de la Guerra Civil i fins a la inauguració de la cripta l’any 1948 s’hi van fer els oficis religiosos. Tornà a funcionar com a cinema fins a l’any 1985, en què tancà definitivament les seves portes. L’any 1991 va ser adquirit per l’Ajuntament, que l’ha destinat a teatre. L’any 2013 es va sotmetre a obres de reforma i millora que van actualitzar les seves instal·lacions.

I la Torre Muntadas. Josep Muntadas i Rovira, fill de Josep Antoni Muntadas -fundador de la important indústria cotonera «L’Espanya industrial»- va comprar la finca el gener de 1885. A finals del mateix any s’acabaren les obres de construcció de l’actual torre que serviri per a les vacances de la família Muntadas. L’Ajuntament del Prat va comprar la Torre Muntadas l’any 1947 per a dedicar-la a activitats culturals. Es convertí en seu del Consejo Local del Movimiento y de l’organització sindical del règim, la CNS. També hi tenia la seva redacció el setmanari «Prat», que es publicà entre els anys 50 i 70. A les golfes de l’edifici, a finals dels anys 50 i primers dels 60, s’organitzaven tertúlies i vetllades literàries. L’any 1969 s’obrí al públic la Biblioteca Popular (després traslladada al Casal Municipal de cultura i ara al Centre Cultural «El Remolar»). L’any 1977 s’inaugurà a la planta baixa una Sala d’Art amb el nom de l’artista Josep Bages, pratenc d’adopció. A les golfes de l’edifici funcionava el Casal de la Joventut i des del 1980 va ser la seu del grup de teatre Kaddish que ha dut a terme una important activitat cultural des de la seva fundació el 1975. L’any 1988 l’Ajuntament del Prat de Llobregat decidí rehabilitar l’edifici de la Torre Muntadas i condicionar les seves instal·lacions com a equipament cultural elaborant un programa d’usos que consistia, bàsicament, en: – planta baixa: Sala d’Art Josep Bages – primera planta: Tallers de Ceràmica i Esmalts – segona planta: Teatre Kaddish Donat el seu caire sòcio-cultural l’Ajuntament va promoure un programa de formació i ocupació que s’encarregués de la seva rehabilitació: l’Escola Taller Torre Muntadas, pionera al Prat i que va tenir una durada de dos anys i mig (del 15 de desembre de 1988 al 14 de juny de 1991) i va oferir a joves d’edats entre els 16 i els 25 anys, la possibilitat d’aprendre un ofici.

A les afores, també hi ha la casa de Senyals, coneguda com el Semàfor, un edifici històric construït a finals del segle XIX a l’Albufera, a uns 200 metres de l’antiga Caserna de Carrabiners. L’edifici va ser aixecat amb la finalitat de regular el trànsit marítim per la costa i reduir el nombre d’accidents. A través d’uns semàfors dotats d’uns telègrafs òptics, es mantenia la comunicació amb els vaixells. Per a protegir la construcció de les crescudes del mar, els terenys es van haver d’elevar tres metres sobre el nivell del mar.

Parcs municipals

El Prat de Llobregat compta amb un gran nombre de parcs, entre els quals podríem destacar-ne quatre.
Els Jardins d’Andalusia, amb una superfície total de 17.550 m2. És un espai de repòs i passejada amb elements i vegetació del paisatgisme mediterrani, pèrgola amb arbusts enfiladissos i font ornamental amb un bust de Blas Infante, obra de l’escultor Pascal Plasencia. Espai per a festes de 1.100 m2 i rampa de Skate Board.

Els Jardins de la Pica d’Estats, amb una superfície total de 11.209 m2. És un espai de repòs amb estany artificial central i passetjos perimetrals entre dunes amb gespa i plantació de diferents espècies d’arbres; pins, xiprers, palmeres, washingtònies, magnolies…,així com gran varietat d’arbusts. Destaca l’escultura «Mil·lenari» de l’autor Andreu Alfaro.

Els Jardins d’Àngel Guimerà, amb una superfície total de 2.330 m2. És un espai lúdic-educatiu amb dues zones diferenciades: Antics Jardins del Sr. Roige; de 1.673 m2 de superfície amb una vegetació frondosa amb espècies arbores d’especial interès i passarel·la de fusta que marca un recorregut per dins del jardí. – Accés al jardí; de 657 m2 de superfície organitzat com a petit jardí botànic de plantes oloroses senyalitzades en llenguatge BRAILLE.

Els Jardins de Mercè Rodoreda, amb una superfície total de 635 m2. És un espai de repòs amb paviment de llambordes i gespa tancat perimetralment per arbusts i robínies i amb una petita zona de jocs infantils amb molles.