ESTERRI D’ANEU
Esterri d’Aneu és el centre geogràfic, econòmic, social i cultural de les valls d’Àneu. S’assenta sobre un pla verd de 2 Km. d’amplada per 4 Km. de llargada, la major part del qual és zona verda. La seva climatologia és variable segons l’estació de l’any i, a grans trets, es diferencien dues èpoques: estació humida, corresponent al període hivern-primavera, on el clima és fred i amb abundants precipitacions tant en forma d’aigua com de neu; per contra, l’estació seca, estiu-tardor, es caracteritza per un ambient calorós i sec durant el dia i nits fresques, disminueix la precipitació però són freqüents les tronades d’estiu.
Poble de tradició mil·lenària, la primera documentació escrita data de l’any 839. Les primeres cases es varen construir, seguint els cànons feudals, al peu de la muntanya a l’empara del castell de València. Les posteriors expansions colonitzen el pla, seguint el curs del riu, la Noguera Pallaresa. Aquests canvis produïts al llarg del temps han configurat dues parts ben definides i diferenciades del poble: el barri vell, admirablement conservat amb els seus habitatges característics i carrerons estrets i ombrívols; en contrast, la part més nova es caracteritza per carrers més amples i habitatges de nova construcció.
Què hi podem visitar?
Tot municipi té aquells detalls que, per la seva història, l’arquitectura, la seva bellesa plàstica, per raons culturals… són d’obligada visita o contemplació. Hem escollit alguns punt per a mostrar-te però, evidentment, n’existeixen d’altres en funció dels gustos particulars de cadascú.
Un dels símbols arquitectònics del municipi és l’antiga església de Sant Vicenç, situada a la plaça del Bon Consell i que correspon al segle XV. Actualment només se’n conserva la façana de ponent però tot i això val la pena fer una ullada a aquest referent de la història del municipi.
Per la seva banda, l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XVIII i compta amb una sola nau i sis altars als laterals. El seu campanar és de torre quadrada i el segon cos vuitvat, amb cobertura piramidal, mentre que la portalada és neoclàssica.
Des d’aquí ens podrem desplaçar fins al pont romànic, que trobareu just al davant de l’Església. D’estil romànic tardà, és de començaments del segle XIII i té dues arcades, una central força gran de mig punt i una altra d’occidental més petita, amb un arc lleugerament rebaixat per sota del qual discórrer el passeig Vora Riu.
La longitud total del pont és de 28 metres i l’alçada màxima de 9 metres.
Visitem l’Ecomuseu de les valls d’Àneu
L’Ecomuseu va ser inaugurat l’any 1994 i és una institució que, a partir de la recerca, la conservació, la difusió i la restitució del nostre patrimoni integrat vol participar i incidir en el desenvolupament econòmic i social de les valls d’Àneu i també de la resta del Pallars. Aquest museu va néixer a partir d’una nova concepció museològica i museogràfica on el visitant s’endinsa, d’una manera activa i participativa, en les formes de vida del Pallars de principis del segle passat.
Partint d’aquesta base, permet conèixer la realitat natural i cultural del territori aneuenc i les transformacions que s’hi han anat succeint a les darreres èpoques.
A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu, uns radials representatius d’unes formes de vida pròpies, connectats a través d´indispensables itineraris de reconeixement i de familiarització.
Actualment s’ofereixen diversos espais; Casa Gassia d’Esterri, la serradora hidràulica d’Alòs d’Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal d’Escaló.