FESTA DE LA LLUM DE MANRESA
La Festa de la Llum, que tindrà lloc del 13 de febrer al 2 de març de 2014, commemora uns fets que encara avui tenen repercussió en la nostra vida diària i que diuen molt de la capacitat de treball i la valentia en la presa de decisions dels nostres avantpassats. La Llum és la principal festa que dóna identitat a la ciutat de Manresa i és un dels deu tresors del Patrimoni immaterial cultural de Catalunya i Andorra, escollits per votació popular.
Els orígens
La manca de pluja que, des de I’any 1333, es patia a la
zona de Manresa, feia que les collites de cereals no fossin suficients per a abastir la ciutat, la qual cosa comportava fams, empobriment i, com a conseqüència directa, mortaldats i despoblament. La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una sèquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa.
Per a fer-ho, calia el permís del rei, i recursos econòmics
per a la realització de I’ambiciós projecte, la qual cosa que es va obtenir I’any 1339. Amb la festa de la Misteriosa Llum es recorda el miracle que, segons la tradició, el 21 de febrer de 1345 va posar fi al conflicte entre la ciutat i el bisbe per la construcció de la sèquia.
Finalment, per donar més validesa a I’acord, es va demanar, i obtenir, la confirmació papal de la concòrdia.
Cap a mitjans del segle XIV Manresa patia una època de sequera que feia que les collites no fossin suficients per abastir la ciutat, empobrint i matant de fam als ciutadants.
Per poder pal.liar la falta d’aigua els consellers manresans van decidir anar a demanar al rei
Pere III que els concedís la construcció d’una sèquia que portés aigua del riu Llobregat. Així les obres es van iniciar immediatament.
Però quan les obres passaven pel terme de Sallent, el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, es va oposar a que la sèquia passes per aquelles terres al.legant que eren propietat de l’Esglèsia. Aixó va comportar tot un seguit de negociacions i discussions que va acabant amb
l’excomunió de la ciutat.
En realitat, la solució al conflicte no arriba fins que, un cop mort el bisbe es van aprovar i signar els capítols que establien la concòrdiaSacosta, el seu successor, Miquel de Ricomà, s’avè a negociar. Gràcies a la intermediació
de Berenguer, abat de Sant Pere de Besalú -procurador del bisbe de Vic- i de Ramon Saera -procurador de la ciutat de Manresa- el dia 19 de novembre de 1345 definitiva.
Diu la tradició però, que aquest canvi es va produïr gràcies a una llum que va aparèixer, procedent de Montserrat, i que va travessar els vitralls de l’ Esglèsia de Carme il·luminant l’ altar de la Santíssima Trinitat, la qual cosa es va interpretar com un senyal diví. Així, el bisbe Sacosta hauria acceptat llavors la reiniciació de les obres de construcció de la sèquia, finalitzada el 1383, i que encara avui abasteix d’ aigua als manresans.
