Fortià
A l’Alt Empordà, visitem Fortià
Fortià forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 10,79 km2 i 8 m. d’altitud. Els límits del terme municipal són al nord amb Vila-sacra, a l’est amb Castelló d’Empúries, al sud amb Riumors i a l’oest amb El Far d’Empordà, Siurana i Vilamalla. Té agregat el nucli de Fortianell.
L’església de Sant Julià i Santa Basilissa és una església parroquial d’estil gòtic tardà que va ser fortificada, mentre que l’edifici conegut per la Casa de la reina Sibil·la es troba a l’extrem nord de la població. 
Es tracta d’un gran casal de planta i pis amb notable façana de grans carreus ben escairats i elegants finestrals rectangulars, obra renaixentista però dins una línia senzilla i austera.
És possible que el casal medieval dels Fortià s’alcés en aquest lloc i potser fos arrasat el 1421, però l’edifici actual és sense dubte posterior (potser de la segona meitat del segle XVI) encara que una finestra porta la llegenda «Pere Ignasi Ferrer 1628», i fou de la família fortianenca dels Ferrer.
Per la seva banda, el Centre Agrícola i Social va ser construït per la gent del poble en temps de la Segona República, després de la guerra civil va passar a l’Hermandad Sindical de Agricultores y Ganaderos i amb la democràcia a la Cambra Agrària, depenent del Ministeri d’Agricultura, actualment patrimoni de l’ajuntament. La sala es cedeix gratuïtament als que vulguin portar a terme una activitat cultural, social i esportiva. La darrera aturada la farem a la Casa del Delme, situada en el carrer del mateix nom, núm. 2, porta gravat a la llinda de la porta la data 1767, la mitra i les claus abacials amb dues rodes que revelen la identitat del vell cenobi, Sant Pere de Rodes. Actualment és propietat del veí Joan Via, que de moment hi ha organitzat alguna exposició de pintura.
Un personatge il·lustre
La Reina Sibil·la de Fortià procedeix de la petita noblesa de l’Empordà. Era filla del donzell (cavaller no armat) Berenguer de Fortià. Vídua d’Artal de Foces, esdevingué amistançada (1375) i més tard muller (1377) de Pere III el Cerimoniós, i fou així una de les dues úniques reines catalana que ha tingut el país no pertanyents a llinatge reials; l’altra fou Elisenda de Montcada.
Des del seu lloc de sobirana Sibil·la, que no sabia llegir però tenia una astúcia extraordinària, protegí i encimbellà els seus parents. El seu germà Bernat de Fortià (?-1424) fou primer majordom, després camarlenc reial i més tard lloctinent de governador de Catalunya, i capità general de les tropes que lluitaren contra Joan I d’Empúries. Però el nepotisme de la reina, afavorit per la política del rei contra els magnants, motivà greus tensions dins la família reial i la cort, i a la mort del rei Pere (1386), acusada d’haver abandonat el rei malalt i d’altres crims de lesa majestat, fou resclosa al castell de Montcada. Perdonada per intervenció del futur Benet XIII, ella i el seu germà hagueren de renunciar les nombroses donacions (viles, castells i rendes) a canvi d’una pensió.