Gandesa
Informació general
Pel que fa a l’economia del terme, l’agricultura encara és en una bona part la principal font de riquesa. La vinya, principal cultiu, ocupa la major part de la superfície conreada. Es conreen també cereals (civada, ordi i blat), ametllers, oliveres i arbres fruiters (cirerers, presseguers).
El sector ramader complementa les activitats agràries a Gandesa. Destaca, per ordre d’importància, la cria de bestiar porcí, d’aviram, d’oví, la cunicultura i l’apicultura. La cria de bestiar boví i cabrú és pràcticament testimonial.
Pel que fa a la indústria, el terme de Gandesa es caracteritza principalment per la seva especialització; la principal responsable d’aquesta és l’escàs nombre d’establiments industrials instal·lats al terme, cosa que crida l’atenció si es té en compte que es tracta d’un cap comarcal. La situació geogràfica de la comarca (a l’extrem occidental de Catalunya) i la manca d’una bona xarxa comunicacions han estat els principals factors que han dificultat la seva expansió.
A ponent del terme surt de l’anterior la carretera C-221 en direcció Batea i Maella (Matarranya). De la ciutat surt vers el sudest la carretera C-43 que enllaça, just abans de creuar l’Ebre, amb la C-12 d’Amposta a Àger. També de la població de Gandesa surten dues carreteres locals, una cap a Vilalba dels Arcs i a la Pobla de Massaluca, amb una desviació vers la Fatarella, i una altra cap a Bot que continua vers Horta de Sant Joan i Prat de Comte.
Llocs d’interès
Poblat ibèric i la necròpolis
El poblat ibèric i la necròpolis del Coll del Moro són dos jaciments arqueològics situats a la muntanya de Coll del Moro .
El poblat és un assentament iber fortificat d’uns 3.350 metres de la tribu dels ilercavons. Actualment forma part de la Ruta dels Ibers. El recinte fortificat durà del segle V aC a l’I dC. Aquest recinte està presidit per una gran torre situada al punt més alt de l’assentament. A l’interior del poblat s’ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.
La necròpolis amb tres àrees d’enterrament va ser descoberta i parcialment excavada l’any 1953. Després dels treballs realitzats entre 1971 i 1974 i dels portats a terme entre 1984 i 1991, sembla confirmar-se una datació situada aproximadament entre els anys 800 i 450 aC. La troballa, pels voltants dels túmuls funeraris, de diferents materials arqueològics amb una cronologia que arriba fins al segle IV aC fa pensar en una presència d’hàbitat relacionable amb l’establiment pròxim, i amb una coexistència entre la fase més tardana de la necròpolis i la més primitiva del poblat.
Celler Cooperatiu de Gandesa
Edifici modernista que acabà la construcció del celler per a l’elaboració de vins al gener de 1920 i el seu molí d’oli al novembre del mateix any.
El seu valor arquitectònic ha fet que es consideres una de les Catedrals del Vi. També esta catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya i una de les Set Meravelles de Catalunya, escollides l’any 2007.
Es realitzen visites guiades amb degustació de vins amb cita previa.
Festes i tradicions
Festa del vi
Se celebra el 1er cap de setmana de novembre.
La Festa del Vi va iniciar-se com una celebració entre una colla d’amics per la finalització de la verema i ha passat a convertir-se en l’aparador dels vins de la Denominació d’Origen Terra Alta.
Festa de Sant Antoni
La Festa de Sant Antoni se celebra el dia 17 de gener.
Festes Majors
Les festes majors se celebren en honor de la Mare de Déu de la Fontcalda, y tenen una durada de 5 dies.
El Panilló
El panilló és una tradició gandesana que es celebra el dia de Tot Sants.
El panilló és un panet rodó fet expressament per a la ocasió, que els padrins regalen al seus fillols perquè berenin aquest dia, va acompanyat d’embotit, fruita, castanyes i panellets. Tot això dintre d’un cistell de mimbre.