GELIDA
Gelida està situada a l’entrada de l’Alta Penedès per la conca del riu Anoia, just en el límit amb el Baix Llobregat, amb una extensió de 26,73 quilòmetres quadrats.
Limita al nord amb Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve Sesrovires. Al nord – est amb Castellví de Rosanes. A l’est amb Corbera de Llobregat. Al sud i al sud – oest amb el terme de Subirats i a l’oest amb Sant Sadurní d’Anoia.
El sector oriental del terme és accidentat pel massís de l’Ordal de formació calcària i que és l’origen de les nombroses fonts que han fet de Gelida un poble reconegut per la qualitat de les seves aigües i la frondositat dels seus boscos.
El Castell de Gelida
Les edificacions que formen el Castell de Gelida són el resultat d’una gran multiplicitat d’obres realitzades al llarg de gairebé un
Del segle X daten la torre inferior, una torre de planta poligonal irregular situada a la part superior i l’església de Sant Pere, esmentada per primer cop l’any 998. L’església fou la parròquia del terme del Castell de Gelida i, des dels seus orígens, el seu entorn acollirà el cementiri. La recerca arqueològica ha posat al descobert nombroses tombes antropomorfes dels segles X i XI.miler d’anys. El Castell de Gelida s’estén sobre un esperó rocós delimitat pels torrents de Cantillepa i de Sant Miquel. Documentat des de l’any 945, el castell forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedés, un territori fronterer on entraven en contacte els comtats catalans i Al-Àndalus.
A l’any 1108 al Castell de Gelida va ser aturada la incursió almoràvit que va arrasar tot el Penedès i destruí el castell d’Olèrdola.
Una excursió amb funicular
El Funi va ser inaugurat l’1 de novembre de 1924. La seva construcció va durar divuit mesos. El 19 de setembre de 1920 s’havia constituït la societat Funicular de Gelida, S.A. El 1926 el Funi va transportar aproximadament 100.000 viatgers. Principalment l’utilitzaven els treballadors dels molins paperers, els passatgers del tren i els veïns del barri de Sant Salvador. Fins a l’any 1972 la seva explotació va oferir una certa rendibilitat, però com a conseqüència de l’ús generalitzat de l’automòbil va entrar en un període de decadència.
El 1977 la societat Funicular de Gelida, S.A., sol·licità l’obertura d’un expedient de crisi. El 30 de març de 1978 es va constituir un Consell d’administració amb representació de l’Ajuntament, el qual va assumir provisionalment una part del dèficit de la Societat.
El 1980 es va fer càrrec de la seva titularitat i el 3 d’abril de 1982 va ser inaugurat després de la remodelació general de les seves instal·lacions.
L’empremta del Modernisme
El Modernisme arriba a la comarca en bona part vinculat al ressorgiment vitivinícola que es produeix després de la crisi de la fil·loxera, a principis del segle XX. Els propietaris agraris i els comerciants de vins, que gaudeixen d’una posició social benestant, van impulsar la construcció d’edificis d’estil modernista. En molts casos es tracta d’edificis que combinen un espai residencial per a la família, amb un espai destinat a l’activitat professional, sobretot magatzems i caves. També es troben edificis modernistes construïts per agrupacions sindicals i cooperatives agràries: bodegues, ateneus,…
El Modernisme a l’Alt Penedès va arribar amb cert retard, i en general es tracta d’un modernisme bàsicament ornamental i sovint combinat amb elements eclèctics i de l’arquitectura popular tradicional. Es troba tant en edificis privats com també públics.
Cal destacar que els principals nuclis de la comarca on es desenvolupa el Modernisme són: Vilafranca del Penedès , Sant Sadurní d’Anoia i Gelida.