GUISSONA
La Plana de Guissona, situada al centre de Catalunya, forma un paisatge unitari curiosament modelat per marges, cabanes i pallisses. L’important aqüífer que la nodreix l’ha donat a conèixer com a «doll de la Segarra». Així doncs, Guissona està envoltada per un conjunt important de fonts naturals, entre elles, la Fonteta, la Font del Pi, la Font de Farell i la Font de la Vila.
Fem turisme
La vila de Guissona ofereix al vianant la possibilitat de passejar tranquil·lament pel seu nucli històric, que conserva tot l’entramat de carrers amb una utilització exclusiva per als vianants. Era la zona que resguardava la muralla, de la qual encara es conserva l’entrada del Portal de l’Àngel. Podreu conèixer també l’antic call jueu, la Plaça Major on s’ubica la Col·legiata de Santa Maria (església), i altres llocs d’interès, com són les fonts i els safarejos, lloc de reunió imprescindible si hom volia estar al corrent dels últims esdeveniments de la vila.
Us recomanem especialment visitar les fonts i safareig, ja que a Guissona es conserven amb tots els seus elements. les canelles d’omplir càntirs, les de rentar verdures, el pou i els safareigs per rentar la roba.
També cal destacar el portal de l’Àngel, ja que des del segle XI al XV Guissona va ser una vila emmurallada amb tres portals d’accés, dels quals només se n’ha pogut conservar un. Tampoc podrem deixar perdre l’oportunitat de passar per la plaça Major, que antigament era un fossar. Quan es va convetir en plaça es publicaven els bans del batlle i actualment és una plaça porxada per tres de les seves quatre cares.
El pou de gel
Seguint el camí que condueix al cementiri, i deixat aquest a ma dreta, seguim en línia recta creuant la carretera LV-3113. Rodejant unes granges i les restes de la capella romànica de Sant Romà, seguim la pista que porta al monticle on es troba soterrat el pou de gel, a la carena de la serra de Rubiol.
Deixeu el cotxe al costat de la senyal explicativa del Pou de Gel i, fent la volta al turó, trobareu la porta per accedir-ne a l’interior. Us recomanem que ho feu amb precaució tenint en compte que hi ha una alçada considerable des de la porta fins al terra del pou. De 6,9 m. de diàmetre i 7,3 m. d’alçada fou recuperat l’estiu de 1996 i en l’actualitat es conserva en molt bon estat. Excavat sobre el terreny natural, el pou es cobreix amb uns grans carreus que es tanquen en una gran cúpula.
L’origen es situa al s. XVII, quan la indústria del gel pren importància per tot Catalunya i es construeix amb la intenció de procedir a l’emmagatzematge de gel i la seva comercialització. Arribades les gelades, el gel es produïa de manera natural amb l’embassament d’aigua en trossos de terra propers al pou. Havia de ser en terra argilosa, amb molta aigua, per això es construeix a Rubiol. Un cop l’aigua era gelada, s’arrencaven les penques de gel i es transportaven al pou amb carros. Allí es col·locaven formant capes, aïllant el gel de la paret del pou amb la interposició de palla o rames. L’omplien per l’obertura lateral i l’extreien per l’obertura zenital. Hi havia també una obertura inferior, per la qual sortia l’aigua de fusió, i una cabana de pouaire.
La Font de l’Estany
Just davant l’Obra de Fluvià surt la pista que porta a la Font de l’Estany, a uns 1.500 m. de la carretera. El que avui és un lloc d’esbarjo, en època remota havia estat un petit estany. Aquí neix el Pasarell, que durant molt de temps es va utilitzar per regar els horts i les propietats del costat, i per omplir les basses que feien funcionar diversos molins de la zona, com el molí de la Teresa, el molí del Cava…
El cabal d’aigua de l’Estany ha estat sempre inestable, i pel fet de trobar-se al descobert estava contínuament exposat a l’abocament de runa i a la brutícia. Per aquesta causa, l’any 1609 el cabal d’aigua esdevé tan petit que l’Ajuntament resol netejar-lo. Tal va ser la quantitat d’aigua que en brollà a mesura que l’anaven netejant, que es van veure obligats a suspendre l’obra.
El 1815 el cabal d’aigua tornà a disminuir i aquest cop els propietaris (el seu ús ha estat sempre molt regulat), encapçalats per Josep Cava, proposen no tan sols la neteja sinó el cobriment de l’Estany per resoldre de manera definitiva el problema. L’Ajuntament aprova el projecte i així fou que, aprofitant l’avinentesa, condicionaren l’espai de la font perquè els veïns poguessin gaudir de l’aigua.
Una terra històrica
L’antiga ciutat romana de Iesso, mencionada pels autors clàssics Plini el Vell i Ptolemeu, s’identifica amb el jaciment arqueològic conservat a la vila de Guissona. Iesso va ser fundada al voltant de l’any 100 aC aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona: l’abundant presència d’aigua i la facilitat per a l’explotació agrària de les terres properes.
L’estat actual de la investigació permet assenyalar que la ciutat romana de Iesso és emmurallada i forma una planta poligonal d’unes 15 i 18 ha d’extensió, amb un urbanisme regular caracteritzat per una xarxa ortogonal de carrers, d’acord amb els models de les ciutats romanes de l’època.
GUISSONA
La vila de Guissona ofereix al vianant la possibilitat de passejar tranquil·lament pel seu nucli històric, que conserva tot l’entramat de carrers amb una utilització exclusiva per als vianants. Era la zona que resguardava la muralla, de la qual encara es conserva l’entrada del Portal de l’Àngel. Podreu conèixer també l’antic call jueu, la Plaça Major on s’ubica la Col·legiata de Santa Maria (església), i altres llocs d’interès, com són les fonts i els safarejos, lloc de reunió imprescindible si hom volia estar al corrent dels últims esdeveniments de la vila.
També cal destacar el portal de l’Àngel, ja que des del segle XI al XV Guissona va ser una vila emmurallada amb tres portals d’accés, dels quals només se n’ha pogut conservar un. Tampoc podrem deixar perdre l’oportunitat de passar per la plaça Major, que antigament era un fossar. Quan es va convetir en plaça es publicaven els bans del batlle i actualment és una plaça porxada per tres de les seves quatre cares.
L’antiga ciutat romana de Iesso, mencionada pels autors clàssics Plini el Vell i Ptolemeu, s’identifica amb el jaciment arqueològic conservat a la vila de Guissona. Iesso va ser fundada al voltant de l’any 100 aC aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona: l’abundant presència d’aigua i la facilitat per a l’explotació agrària de les terres properes.