Horta de Sant Joan
Informació general
Les principals activitats econòmiques són les del sector primari, bàsicament la producció del secà i certa ramaderia. La majoria dels conreus es localitzen entorn la vila i la vall del riu d’Algars, entre les escarpades calcàries dels vessants N dels Ports i els vessants meridionals de la serra de Pesells. Els principals conreus del terme són els cereals , la vinya, l’olivera i el conreus de fruiters i ametllers.
La ramaderia complementa l’agricultura i és força diversificada: cria de bestiar porcí, aviram, oví i, en menys importància, cabrum. Hi ha també una important presència de la cuniculicultura i l’apicultura.
El sector industrial ha sofert alguns canvis al llarg del segle XX; tradicionalment va tenir certa importància l’extracció de pirites i marbres i la fabricació de cartonatges i pinsos. Modernament, però, han perdut importància i resten només petites empreses. A la vila se celebra mercat setmanal el dimarts i el divendres.
Horta és una de les poblacions amb més perspectives turístiques gràcies al Port i als rius del seu terme. És per això que el municipi disposa d’un notable servei d’allotjaments (residències casa de pagès, un hotel). Modernament s’ha potenciat també el turisme orientat no només a aspectes culturals sinó també a desenvolupar activitats esportives, com el traçat de la Via Verda, que recorre l’antiga via de tren de la Val de Zafán.
A menys d’un quilòmetre del cap de municipi passa una carretera local que uneix Prat de Comte, Horta, Arnes i Vall-de-roures (Matarranya) fins a Las Ventas de Valdealgorfa. De Gandesa surt una carretera local que passa per Bot i fa cap a Horta enllaçant amb la mencionada abans. En sentit contrari, també a menys d’un quilòmetre de la vila en direcció a Gandesa, en surt una altra de local vers Arenys i Calaceit. I entre la carretera que uneix Horta i Arnes, un ramal porta a Lledó.
Llocs d’interès
Nucli antic d’Horta de Sant Joan
El nucli antic del poble conserva el seu caràcter medieval amb carrers estrets i concèntrics al voltant del ja desaparegut antic castell d’Horta. Per salvar els desnivells del terreny les cases s’esglaonen unes sobre les altres i creen una visió cubista del poble, vist des de lluny. La part més interessant del centre històric és la plaça de l’Església i els carrers que l’envolten, on trobarem els edificis més singulars. El conjunt arquitectònic d’Horta està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i està protegit.
Convent de Sant Salvador d’Horta
És un convent franciscà també conegut com a Santa Maria dels Àngels, construït al peu del puig de Sant Salvador, que s’aixeca a l’est d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Fou fundat el 1543 i transformat en casa de recol·lectes el 1576. L’església es conserva sencera i amb culte, però el convent és en ruïnes.
Arquitectònicament, es tracta d’una sèrie d’edificis de diverses èpoques, entre els segles XII i XVII, disposats al voltant d’un claustre renaixentista. L’església és un edifici del gòtic aixecat durant el domini templer de la zona i és precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al segle XVII. Té una sola nau coberta d’una armadura de cabirons i teula que descansa sobre arcs de diafragma i la capçalera forma un absis semicircular cobert de volta nervada tardoromànica. És el millor exemple d’arquitectura religiosa templera a Catalunya.
Festes i tradicions
Horta de Sant Joan conserva encara una bona part de les seves tradicions festives. Cal destacar la festa major, durant el segon cap de setmana de setembre i la festa de la Costa que té lloc el dissabte més proper al 24 de setembre, en honor a la Mare de Déu de la Mercè.