La Bisbal del Penedès
Informació general
La base econòmica tradicional de la vila és l’agricultura i, malgrat l’aspror del terreny, més de la meitat de la superfície total és conreada, bàsicament dedicada al secà. El regadiu correspon a les hortes situades a prop de la riera, al seu pas per la vila i al paratge dels Vinyets, a l’E del nucli. La seva producció agrícola és molt diversificada, però destaca la vinya, seguida de les oliveres, els ametllers i els cereals.
La indústria no ha tingut un gran desenvolupament, però és representada en diversos sectors, com el tèxtil, l’agroalimentari i el del metall, a més de la construcció i els transports. Cal esmentar que al terme hi ha l’accés al circuit de proves automobilístiques de l’Albornar.
Travessa el terme la carretera C-51 del Vendrell a Valls, de la qual surten dos trencalls cap a la vila de la Bisbal del Penedès; un d’ells continua cap a Ortigós i fins a Llorenç del Penedès. A Joncosa s’hi va per una carretera des de la vila. El terme és tallat per l’autopista AP-2 que passa al nord de la vila, on hi ha un accés.
Llocs d’interès
El nucli antic
El nucli antic de la Bisbal està situat al nord de l’església, a l’entorn de l’antic castell o casal dels Salbà. Els vells carrers conserven encara alguns edificis antics, construïts o reformats durant el segle XVIII, quan la població censada va augmentar en més d’un cent per cent en setanta anys. Portals amb grans dovelles de punt rodó o d’arc escarser, finestres amb llindes i brancals de pedra, golfes porticades, són alguns dels detalls arquitectònics que poden contemplar-se passejant pels carrerons del nucli antic. Un exemple característic podria ser Can Manyer.
Casal dels Salbà
L’antic casal senyorial de la família Salbà, també conegut com castell de la Bisbal, està documentat des del segle XIV. Els Salbà van ser barons de la Bisbal durant els segles XIV al XVII. Després passà per matrimoni a la família Vilallonga, la qual el va deixar abandonat entrat el segle XVIII. Es va mantenir dempeus fins a finals del segle XIX i després les seves restes van ser aprofitades per a noves edificacions.
A finals del segle XX l’ajuntament va adquirir aquestes cases per construir-hi el Casal Municipal de Cultura. Aquest modern edifici ha mantingut les escasses restes de l’antic casal, que encara poden contemplar-se tant a l’exterior com a l’interior del recinte.
De l’exterior destaquen els dos finestrals, de tradició gòtica. A l’interior s’han mantingut diversos elements arquitectònics, finestres, festejadors, el pou, i una estança amb arcs de mig punt ha estat convertida en un petit teatre-auditori.
Ca l’Alegret de l’Ortigós
Gran mas residencial que presideix el veïnat de l’Ortigós. Va ser edificat durant entre 1767 i 1773, segons indiquen les dates gravades a les llindes de les finestres, tot i que ha sofert reformes i ampliacions en èpoques posteriors, particularment el cos on hi ha la torre-mirador i el celler que actualment consta d’una sola nau dividida per un gran arc de mig punt del qual es poden observar els contraforts des de l’exterior, així com d’un sostre amb dues vessants fet de fusta. A la part més antiga es conserva el portal adovellat, damunt el qual hi ha un balcó emmarcat de pedra amb un escut a la llinda. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat.
Al costat de la casa principal hi ha la casa dels masovers, el primer dels quals va ser Salvador Belvey, el nom del qual està inscrit en una llinda, al costat de l’any, 1773.
Festes i tradicions
A la vila es fa mercat setmanal el dimecres.
Entre les festes que se celebren a la vila cal esmentar la festa major, a l’agost, que té anomenada per la concentració castellera. La festa d’hivern se celebra al gener. Mereixen atenció les festes dels barris i del pa beneït, que celebren cadascun dels tres barris durant la vuitada del Corpus. El dilluns de Pasqua Florida hi ha un aplec a l’ermita de Santa Cristina. Per Reis es fan unes notables cavalcades, per Carnestoltes tenen lloc diversos actes arreu de la vila i en data variable, pel març, se celebren els Tres Tombs.