La Bisbal d’Empordà
Informació general
La ciutat de la Bisbal d’Empordà va néixer a la dreta del Daró i al llarg de l’antic camí de Girona a la costa. La ciutat de la Bisbal centra la comarca del Baix Empordà i en constitueix la capital segons establí la Generalitat de Catalunya en la Divisió Territorial del 1936 i com ja restava implícit per la seva condició de cap de partit judicial (1834); malgrat la vitalitat d’algunes de les poblacions costaneres de la comarca, manté, per tradició i per la seva posició geogràfica, aquest caràcter.
La part més accidentada i menys poblada del territori és ocupada per bosc de pins i alzines, característic de les Gavarres, amb predomini de les alzines sureres que s’expandí al moment d’esplendor de la indústria del suro.
L’activitat pagesa continua essent important en l’economia municipal. Hi predominen els conreus de secà (cereals, farratge, blat de moro i algunes vinyes i oliveres, abans abundants). Les hortes, que ocupen algunes hectàrees al sector planer (hortalisses i patates), són regades amb pous. Modernament s’ha incrementat l’activitat ramadera de bestiar porcí, mentre que l’avicultura i el bestiar oví i boví estabulat han experimentat una recessió. Dependents dels sectors agrícola i ramader, hi ha tallers i magatzems de maquinària, magatzems de pinsos, etc.
Llocs d’interès
Castell palau dels bisbes de Girona
Construït entre el final del segle XI i inici del XII pels bisbes de Girona. És una de les mostres més importants del romànic civil català. El castell va ser ampliat al segle XIV amb la muralla exterior i altres dependències. La façana principal va ser molt modificada als segles XVI i XVII, per donar-li un caràcter més sumptuós.
Actualment allotja l’Arxiu Històric Comarcal i des de la seva terrassa superior es té una vista panoràmica excel·lent de la ciutat i de la plana que s’estén fins a les Gavarres.
Pont Vell
El pont està situat sobre el riu Daró, entre el carrer del Pont i el carrer Cavallers. Consta de dos grans arcs escarsers que s’uneixen en un gran pilar central de base poligonal irregular. Aquests arcs són de carreus ben escairats als paraments exteriors i interiors i de paredat a la volta. També hi ha carreus de pedra a les bases dels pilars laterals i a les cantonades sobresortints del pilar central. El pas de vianants és pavimentat.
El pont conserva una placa amb un relleu on apareix l’escut de la Bisbal i la data del 1605.
Convent de Sant Sebastià
També anomenat de Sant Francesc, de frares franciscans, fou fundat el 1580 en un pujol a l’extrem sud-oest de la ciutat, el puig del Palau, on hi havia, almenys des del segle XVI, una ermita dedicada a sant Sebastià i sant Roc. L’església (de la fi del segle XVI i reformada a la fi del XVIII) té la façana d’estil barroc centrada per una fornícula amb la imatge de sant Francesc.
Festes i tradicions
El mercat setmanal del divendres és d’origen medieval i té una gran tradició a la comarca.
Les celebracions més importants de la població són la Fira Mercat al Carrer, pel primer de maig; el popular aplec de la Sardana, que s’escau el segon diumenge de juny; la festa de Sant Pol, el darrer diumenge de juliol; la festa major de l’Assumpta, el 15 d’agost; l’aplec del Remei, a Castell d’Empordà, el segon diumenge d’octubre; i la marxa de l’Arboç o dels Dòlmens, de 30 km, el tercer diumenge d’octubre. Al desembre es fa, el segon diumenge, l’aplec de Santa Llúcia, i, el tercer diumenge, la Fira Dolça de la Bisbal, que celebrada des del 1980 es poden comprar productes culinaris casolans, especialment pastissos. Per últim cal mencionar la Fira de Circ, el tercer cap de setmana de juliol, i els concerts de música al claustre del convent, també al juliol.