LA GRANADA
A l’Alt Penedès hi trobem el municipi de la Granada, amb una extensió de 6,57 km2 i que limita al N amb Santa Fe del Penedès, mentre que a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues. Al S amb Vilafranca a l’E amb les Cabanyes, Vilobí i Font-Rubí. Al llevant fora del terme municipal i ha l’enclavament del Cortei ( 1,09 Km2.) situat entre els termes de Subirats i Avinyonet. El territori és poc accidentat i el punt culminant és el puig del Pedró de la Granada (311m.), divisòria dels termes de la Granada, Santa Fe del Penedèsi Font-rubí.
Un important llegat històric
Ara que ja sabem on és la Granada dins del territori català, cal parlar del seu patrimoni monumental. Al respecte, us agradarà saber que en la visita pastoral del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba, el 1303, ens diu que a la Granada hi havia dues esglésies: la del castell i la parroquial. Actualment es pot veure el portal de l’església del castell.
Fou bastida de nou el segle XVI, aprofitant els carreus del derruït castell i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil.lenari, fou renovada totalment. En destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles, està dedicada a Sant Cristòfol.
La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta de Catalunya. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l’interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat , honor que té la Granada d’haver-lo tingut desd del s.IX era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat, més tard és traspassà a Vilafranca amb la confomitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148).
Hi hagué un castell, esmentat des del s.X destruït el 1003 en l’expedició d’Abd al-Malk Yusuf i ben aviat refet. Durant la guerra dels Segadors les tropes del mariscal La Mothe hi derrotaren les castellanes del marquès de Povar el 1642. El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Succesió.
Què hi podeu descobrir?
Actualment es poden veure al nucli antic (casc antic) les restes del castell, conserva l’aire medieval, amb els portals d’entrada al recinte enmurallat. Es pot veure un pany de muralla il.luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI). que és pot veure a la mateixa plaça de l’Església.
Al entrar el poble pel carrer de l’Estació, la part més moderna, amb l’edifici de la Casa de la Vila. La Granada té el títol de vila des del segle XI.
Per contemplar una àmpliar panoràmica cal seguir pel carrer de la Teuleria fins al bosc dels Pujols, el lloc més alt del terme, amb una vista de la gran part de la comarca del Penedès. Seguint la via Mercadera direcció est podreu veure el que queda del centre de comunicacions per satèl.lit, transmissores de milers de missatges a tot el món durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Destacar també que si sortim de la població i ens dirigim cap a Vilafranca del Penedès, per la carretera de Vilafranca – Igualada, a 1 Km, entre les vinyes que rodegen el municipi, tenim la Vinya de l’Om , una vinya pictòrica ón el seu propietari, l’artista Josep Almirall, va pintar els més de 1000 pals on s’amparren els seps de tots colors.