La Jonquera
La Jonquera, municipi amb una superfície de 56,90 km2, a 112 m d’altitud i una població pròxima als 3.000 habitants, es troba als vessants més occidentals de la serra de l’Albera, la qual delimita les comarques de l’Alt Empordà i del Vallespir(Cat. Nord) frontera hispano-francesa des del tractat dels Pirineus (1659).
L’extens territori del municipi forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serra de l’Albera, part de la qual es protegida com a Paratge Natural d’Interès Nacional. A ponent el sector que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà i comprèn la vila de la Jonquera, el barri dels Límits, els agregats de Canadal i els Torts, El castell de Rocabertí i les esglésies de Santa Llúcia, Sant Martí de la font del vidre, Santa Maria de Panissars i Sant Pere del Pla de L’Arca. A llevant, el sector que pertany a la conca de l’Anyet que comprèn l’antic terme que senyorejava el castell de Requesens.
El pat
Acabada de construir l’any 1791, d’una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis semicircular, l’església parroquial de Santa Maria compta amb un campanar de torre octogonal.
La façana és l’únic element que es conserva de l’antic temple alçat a l’inici del segle XV, amb portada d’arcs de mig put, llindà i timpà d’un estil romànic avançat, amb elements gòtics. A la llinda l’escut del Rocabertí, figura la data de 1414.
Per la seva banda, les restes del castell de Rocabertí es troben al cim d’una penya granítica al n. de Santa Llúcia, dominant estratègicament els colls de la Serra de l’Albera.
L’edifici de carreus escairats, conserva el portal d’entrada, l’escala d’accés restes d’una torre triangular. També hi ha restes de la capella dedicada a Sant Romà. El Castell sembla que fou enderrocat al 1138 com a resultat d’un enfrontament entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ponç II d’Empúries, i tornat a refer al mateix s.XII. Tingué encara un paper destacat en la guerra contra el rei de França Felip l’Arditt, el 1285. El rei Jaume I hi sojornà, convidat per Dalmau de Rocabertí senyor de Peralada (crònica de Ramon Berenguer).
La imposant baluerna que és avui el castell de Requesens, és una obra fantasiosa, d’unes grans dimensions, amb nombroses torres, merlets i espitlleres i altres elements de fortificació, deguda a la reconstrucció que a a fi del segle XIX manà per el comte de Peralada Tomàs de Rocabertí-Dameto (mort el 1898) i acabà la seva germana Joana Aldelaida.
S’inaugurà amb gran desta el 24 de juny de 1899. Hom utilitzà el granit de la contrada i a voltes és difícil ditingir els murs moderns dels escassos llenços medievals que foren respectats. La capella de Sant Romà del castell, que imita l’estil romànic, aprofità el frontis de la primitiva parròquia de Santa Maria de Requesens, integrada el Mas de l’església Vella.
El Portús
En el terme de la Jonquera existeix un barri o veïnat de característiques ben diferents 
dels altres, ja des dels seus orígens: és el barri de El Portús.
Se situa en el vessant meridional del coll del Portús i a pocs metres de la divisòria d’aigües. Juntament amb el barri francès 
annex, al qual es troba unit urbanísticament -encara que no administrativament- constitueix el nucli conegut popularment amb el nom del Portús.
El conjunt urbà representa un cas molt especial, ja que la carretera separa les dues entitats de què és format: en el tram meridional, la banda est és la catalana i la banda oest, francesa; en el tram septentrional ambdues bandes són territori únicament francés i el coll pròpiament dit pertany, així, a França.
Molt a prop del Coll de Panissars, lloc de pas de la Via Augusta, el Coll del Portús, des de molt de temps, es presenta com un final o principi d’etapa en la travessia de la serralada pirinenca.
Mentre els antics veïnats del terme jonquerenc -Sant Julià, Canadal, Requesens, etc… van restant deshabitats, El Portús, per ara, es manté com un barri ple de vida i, malgrat els nombrosos i a vegades sobtats alt i baixos experimentats durant els darrers cinquanta anys, pot considerar-se com un petit centre urbà ben consolidat caracteritzat per una dinàmica activitat comercial.