LA MORERA DE MONTSANT
Aquest municipi, comprèn el poble de La Morera de Montsant que li dóna el nom i el nucli agregat d’Scala-Dei format a l’entorn de la conreria de l’antic convent d’Scala-Dei. Dins del patrimoni cultural del municipi de La Morera roman, com un diamant en brut, la Cartoixa d’Scala-Dei, primera cartoixa de la Península Ibèrica.
També podeu trobar-hi l’antic Monestir de Bon Repòs, conegut a l’actualitat com a Mas de Sant Blai i l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, entre d’altres.
El monestir de Bonrepòs
El seu fundador sembla que va ser un ermità anomenat Arnau de la Morera, i no pas, com de vegades s’ha dit, Ramon de Vallbona, que hauria mort uns anys abans de l’esmentada fundació, encara que sí que va intentar fundar l’any 1157 una comunitat cistercenca a Cèrvoles. Cap al 1170 va crear una comunitat a Santa Maria de Montsant i a Santa Maria de Poboleda, que van durar fins a l’any 1180 aproximadament, que és quan van passar aquests ermitans cap a Bonrepòs.
Cap a l’any 1191 apareixen Pere Balb i la seva esposa Guillema, primers colonitzadors i habitants de la zona de Lleida, junt amb el seu germà Guillem Balb. Segons diversos escrits, se sap que els Balb havien estat personatges poderosos.
Pere Balb i la seva esposa van donar al Monestir de Bonrepòs un terç de la lleuda de Lleida i això implica, suposadament, que els Balb es devien convertir en patrons del monestir, una condició que documentalment s’inicia a mitjans de 1194.
A partir de l’any 1215, Pere i Guillema el van transformar en monestir femení i va tenir continuïtat fins a l’any 1452.
L’ermita de la Mare de Déu del Montsant
S’aixeca en el territori cedit el 1161 per Albert de Castellvell, d’acord amb Alfons I, a Pere del Montsant i els seus, per dedicar-se a Déu i bastir-hi un monestir; l’intent no reeixí. Al 1176 es tornà a intentar i va tornar a fracassar. El 1210, l’Arquebisbe Ramon de Rocabertí cedí el lloc a Pere i Guillema Balb, que hi van establir una comunitat cistercenca femenina que l’any 1215 es va traslladar a Bonrepòs.
La imatge, una Mare de Déu trobada, segons la tradició, ha estat sempre objecte de molt de culte a tota la comarca. El 1557,1689,1691 i 1717 s’hi feren importants rogatives contra la secada o la pesta. El 1741 sembla que es reféu, en part, l’edifici. Vora l’ermita que depenia d’Escaladei hi habitaven ermitans i cada dilluns de Pasqua s’hi feia una romeria. El 1810 els francesos hi van calar foc. El 1835 restà abandonada i en ruïnes. La imatge titular es traslladà a Albarca, mentre que el Santuari es transformà en corral. A la fi del segle XIX la capella fou restaurada per Ramona Ballester, de Cornudella, però la imatge es guardava encara a Albarca el 1914. El 1936 de nou fou malmesa.
És un edifici d’una nau, amb volta apuntada, espadanya i sense absis. Fa uns quants anys s’enderrocà el porxo de davant la portalada. A la portalada hi ha l’escut d’Escaladei i la data de 1742.
L’Antic Castell de la Morera
L’antic castell de la Morera, de probable origen sarraí, l’any 1954, va ser acabat d’enrunar per poder empedrar els carrers del poble, però anteriorment, al s. XVII, aquesta construcció va ser utilitzada com a presó senyorial. Era aquí on el prior d’Escaladei podia tancar els malfactors de tot el Priorat en un edifici que se suposa que tenia més d’una sala, enfonsades sota terra, com si fossin pous, i un pati, segons indiquen diversos textos antics.
