La Sénia
Informació general
L’agricultura, tot i que no ocupa més d’una quarta part del terme, ha estat una font de vida econòmica tradicional. és dedicada predominantment al secà.
La ramaderia, d’altra banda, va viure un increment considerable al llarg de la dècada de 1980 i del 1990. Cal destacar la importància de la cria d’aviram, de bestiar porcí i de conills.
Es celebra a la Sénia dos mercats setmanals, un els dissabtes i un els dimecres, i des del 1998 s’organitza la Fira de Nuvis, a l’octubre.
Llocs d’interès
Casc històric
El casc històric de La Sénia té el seu origen en l’Edat Mitjana, sent la zona urbana més antiga de tot el municipi. Gairebé tot el nucli antic conserva el mateix tipus d’estètica, format per cases amb àmplies portalades i balcons. La conservació d’aquesta part de la ciutat ha estat gràcies a que el 1983 es va dictar una norma en la qual s’establia potenciar la conservació d’aquesta zona del municipi. Així doncs, l’any 2002, el casc històric de la Sénia va ser rehabilitat gairebé per complet. Passejant pels seus carrers tindràs l’oportunitat de contemplar diversos monuments com l’Antic Ajuntament, un edifici gòtic del segle XVI, situat al cor del nucli antic. Antigament, l’edifici va ser la seu de l’administració municipal i també va tenir la funció d’arxiu, però amb l’inici de la Guerra Civil, la gran majoria de documents van ser cremats. Per aquest motiu, és habitual que la història de La Sénia es conegui gràcies a arxius i documents d’altres poblacions, a alguns veïns que conserven informació valuosa o pels documents que es conserven a l’arxiu del Bisbat. També trobaràs alguns edificis importants repartits pel nucli històric com la Casa Abadia, la Casa Pere Ferrer, una construcció de 1689 i Ca Palau, una de les cases pairals més importants del municipi. Formant part del nucli antic també està l’Església Parroquial de Sant Bertomeu i el seu campanar, a més de diversos miradors que donen al riu. Finalment, repartits al llarg de tota la població trobaràs diversos safareigs, que es proveïen de l’aigua canalitzada del riu i servien com a punt de trobada de les dones que anaven a rentar la roba. Actualment, encara hi ha algunes dones que els utilitzen.
Parc Natural de la Tinença de Benifassà
El Parc Natural de la Tinença es troba situat entre les comarques castellonenques d’Els Ports i el Baix Maestrat. En aquest parc natural la diversitat d’ambients és molt gran i podem trobar una gran varietat d’hàbitats naturals. Podràs trobar hàbitats d’aigua dolça, bruguerars i matolls temperats, matolls escleròfils, formacions herbàcies, torberes, hàbitats rocosos i, finalment, boscos. Dins del parc trobem els rius Sénia i Cérvol, a més de l’Embassament d’Ulldecona.
La fauna del parc és molt abundant i rica en espècies. El grup més divers i representatiu són les aus, amb nombrosos grups de rapinyaires nidificants a la zona. Sobretot abunden les àguiles reials i marcenca, el falcó pelegrí i, sobretot, el voltor comú. Tot i que les aus són el grup animal més representatiu del parc, l’espècie animal més representativa és la cabra salvatge. Cal destacar també la presència d’algunes espècies de carnívors com la geneta, el gat salvatge, el senglar o el cabirol.
L’Església Parroquial de Sant Bertomeu
Aquest temple religiós data de 1750, però, va ser construït sobre les ruïnes d’un edifici més vell de mitjans del segle XV. La nau central de l’edifici es va acabar de construir al segle XVIII i es va dedicar a Sant Bertomeu i Sant Roc. El temple compta amb un estil barroc acompanyat de detalls neoclàssics i, annex a ell, es troba el campanar que data de 1764. El campanar s’ha convertit en el punt més alt del municipi i ha albergat campanes des de 1814 fins a 1936. A causa de les conseqüències de la Guerra Civil, el campanar es va veure desproveït de les campanes que havia albergat i no va ser fins a 1993 quan va poder tornar a tenir campanes al seu interior, que encara perduren en l’actualitat.
Festes i tradicions
La població celebra la seva festa major a l’agost, pels volts de Sant Bartomeu; hi són típiques les curses de cavalls de pura sang i, a més, s’han recuperat les tradicionals corregudes de burros. Al maig, pels volts de Sant Gregori, copatró de la vila, s’organitzen unes Jornades de Cultura. Pel setembre la principal celebració és la festa de la Mare de Déu de Pallerols, copatrona, amb una processó que passa per carrers engalanats amb catifes fetes de serradures tenyides i cargols, elements representatius de la principal indústria del municipi. L’últim diumenge del mes es fa també un romiatge a l’ermita de Pallerols.