Torre de Cabdella
Informació general
L’economia tradicional ha estat bàsicament agrícola i ramadera.
L’obertura econòmica de la vall amb la instal·lació de les indústries hidroelèctriques possibilità l’especialització de la ramaderia bovina, fet que comportà un canvi d’orientació en els conreus, amb la progressiva implantació del farratge i els prats naturals. Així, a més del sector oví que ha continuat essent important, hi ha la producció de vacum de llet i de carn, la producció avícola, i la cria de bestiar porcí.
El principal eix de comunicació del municipi és la carretera local que des de Senterada (on enllaça amb la N-260, del Pont de Suert a la Pobla de Segur) remunta el curs del Flamisell fins a la capçalera de la vall. Des d’aquesta carretera, en surten d’altres que menen a diversos nuclis del terme.
Llocs d’interès
Sant Julià d’Espui
Sant Julià d’Espui, o del Puig de Cabdella és l’església parroquial romànica del poble d’Espui, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
Originalment era una església d’una sola nau, amb absis a llevant, però el pas del temps l’ha afectada molt, principalment a la part nord i de llevant. El menys afectat, i que, per tant, mostra més l’obra original romànica és la façana de ponent i el campanar.
Aquest darrer és una torre de planta quadrada d’una 5,5 metres de costat. Un sòcol de força alçada constitueix el primer element ornamental, i d’ell parteixen unes lesenes que emmarquen cadascuna de les cares del cloquer. La coberta en forma de piràmide és molt posterior, i talla en sec l’obra romànica. Segurament en fer la coberta actual es va suprimir el darrer pis del campanar.
Interiorment, el campanar té sis plantes. La primera, que n’és la base, és cec, cap a l’exterior. La segona i la tercera s’obren a l’exterior mitjançant unes espitlleres, fetes amb petits blocs de pedra, però sempre d’una sola peça a cada muntant i a la llinda. Hi ha incises unes creus i un calvari, en alguna d’aquestes pedres. La quarta presenta unes finestres grosses, d’un sol ull, acabades en volta de mig punt i adovellades amb pedra tosca. La cinquena planta té finestres geminades, amb mainells de pedra d’una sola peça, al damunt dels quals hi ha un capitell trapezoïdal, d’on arrenquen els dos arcs de mig punt de les finestres bessones
Sant Martí de Ballmoll
Sembla que fou església parroquial d’un poblament dispers, de caràcter rural.
Es tracta d’una església poc típica per les dimensions, poc proporcionades. És d’una sola nau, però molt alta, que, vista des de l’exterior, fa la sensació que es tracta d’un campanar. Està coberta per una teulada a un sol vessant, feta amb lloses de llicorella del país. Al costat de llevant, com és habitual en el romànic, hi ha un absis que, atès l’aspecte de la nau, sembla petit. Ornamentat amb un fris de dents de serra sota de les quals hi ha vuit arcuacions llombardes sense lesenes. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada.
La porta és a la façana de ponent; està formada per un doble arc en degradació, i al seu damunt hi ha una petita cornisa feta de lloses planes. Al mur nord es veu una porta tapiada.
Castellestaó
Castellestaó, oficialment i impròpiament anomenat Castell-estaó i sovint denominat popularment Castell, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella.
S’hi accedeix per una pista rural convertida en carretera local, asfaltada, que des del quilòmetre 8 de la carretera L-503, a l’alçada de la Plana de Mont-ros, arrenca cap a ponent, i fent molts revolts per tal de guanyar alçada mena a Castellestaó en uns 3 km de forta pujada. El primer quilòmetre de recorregut comparteix calçada amb la pista, també asfaltada, d’Antist.
El poble està agrupat al vessant sud-est d’un turó, i presenta un recinte clos parcialment conservat, sobretot en el punt per on s’hi accedeix. Possiblement el castell que dóna nom al poble era format per les mateixes cases del poble, que formen un contínuum amb una única porta d’accés a la part alta, a l’extrem de ponent de la qual hi ha l’església de sant Pere i el cementiri.
Festes i tradicions
La festa major se celebra el diumenge anterior al 15 d’agost. El dimarts abans de l’Ascensió es fa un aplec a l’ermita de Sant Martí.